Parlar d'algú o d'una discapacitat em sembla brusc. El terme potser ve carregat d'un suposat prejudici. Hem imposat una aparent normalitat al funcionament de la vida de totes aquelles persones que, per un atzar, o per una simple cadena de factors naturals que s'ha tancat sense cap mal cadenat, disposem d'un correcte funcionament de l'aparell locomotor, o d'una capacitat suficient per a raonar davant de diverses situacions i adversitats. Tot el que s'escapi d'aquesta 'normalitat', ens queda lluny, no ens pertoca preocupar-nos-en. Apareix la diferenciació i, quan aquesta exclusió es normalitza, s'engreixa el problema.
Ja fa alguns mesos que estem intentat treballar la nostra vessant musical per tal d'ajudar a eradicar aquest estigma, per tractar a totes les persones que pateixen un dèficit físic o psíquic com a persones amb possibilitat de relacionar-se, desenvolupar-se socialment i ser acceptades al si del nostre poble i de la nostra cultura. Fa uns mesos vam visitar AVAN, a Sabadell (aquí podeu llegir-ne la crònica). I ahir vam arribar a Igualada, per trobar-nos amb els companys i les companyes de la Fundació Privada Àuria (FAP), una associació sense ànim de lucre que treballa per la promoció, la participació i la igualtat d’oportunitats de les persones adultes amb dificultats d'inclusió social -ja sigui a partir d'un dèficit físic o mental, sia congènit o adquirit- de la comarca de l’Anoia.
L'experiència de compartir-hi aquestes cançons és immillorable. La música ha de complir una funció social que ha d'arribar, per descomptat, en aquests espais, on es treballen, des d'un punt psicològic però també humà, els valors més elementals i importants, com la cooperació, la companyonia i la solidaritat.
L'interès per mesclar la disciplina artística amb la labor social es materialitza amb quelcom denominat art-teràpia o música-teràpia. Continuarem amb aquesta feina el proper 26 de novembre, quan, a Banyoles, compartirem escenari amb Musicoteràpia Music Band, amb qui cantarem alguna cançó.
Ja fa alguns mesos que estem intentat treballar la nostra vessant musical per tal d'ajudar a eradicar aquest estigma, per tractar a totes les persones que pateixen un dèficit físic o psíquic com a persones amb possibilitat de relacionar-se, desenvolupar-se socialment i ser acceptades al si del nostre poble i de la nostra cultura. Fa uns mesos vam visitar AVAN, a Sabadell (aquí podeu llegir-ne la crònica). I ahir vam arribar a Igualada, per trobar-nos amb els companys i les companyes de la Fundació Privada Àuria (FAP), una associació sense ànim de lucre que treballa per la promoció, la participació i la igualtat d’oportunitats de les persones adultes amb dificultats d'inclusió social -ja sigui a partir d'un dèficit físic o mental, sia congènit o adquirit- de la comarca de l’Anoia.
L'experiència de compartir-hi aquestes cançons és immillorable. La música ha de complir una funció social que ha d'arribar, per descomptat, en aquests espais, on es treballen, des d'un punt psicològic però també humà, els valors més elementals i importants, com la cooperació, la companyonia i la solidaritat.
L'interès per mesclar la disciplina artística amb la labor social es materialitza amb quelcom denominat art-teràpia o música-teràpia. Continuarem amb aquesta feina el proper 26 de novembre, quan, a Banyoles, compartirem escenari amb Musicoteràpia Music Band, amb qui cantarem alguna cançó.
