L'anell d'or de Benet XVI fa mal a la vista. Tota la parafarnàlia en fa, de mal a la vista. La jerarquia eclasiàstica, els convenis econòmics de l'església amb els Estats, el degenerat i retrògrad discurs a favor de la família. La campanya política propera als interessos de la dreta, fa mal a la vista. La projecció mediàtica de l'espanyolització de Barcelona, també. El passat confús que compromet al nou papa, fa mal a la vista. El fanatisme dels qui el segueixen, també. Talment com una estrella del rock, o un jugador popular de futbol. Fa mal a la vista, ja ho crec.
Les que no fan mal a la vista són aquestes dues fotografies. Ens ensenyen la cara que TV3 no va voler mostrar-nos ahir: molt poca gent als carrers i les cadires de les pantalles gegants totalment buides.
Per cert; Joan Pau II i José Montilla s'assemblen molt. Perdoneu, però algú ho havia de dir.
Les que no fan mal a la vista són aquestes dues fotografies. Ens ensenyen la cara que TV3 no va voler mostrar-nos ahir: molt poca gent als carrers i les cadires de les pantalles gegants totalment buides.
Per cert; Joan Pau II i José Montilla s'assemblen molt. Perdoneu, però algú ho havia de dir.
Si als que s'ha de donar veu són als que protestaven ahir, transvestits i mig nus... Si aquesta és la imatge que s'ha de donar al món...
Qui va voler anar a veure al Papa i va anar i qui no, no. O s'ho va mirar per la tele, amb una magnífica retransmissió de TV3, que va mostrar al món les meravelles de la Sagrada família.
Sigueu més positius, home.
Pel que rerspecta a TV3, la seva: http://www.cronica.cat/noticia/TV3_amaga_les_banderes_espanyoles_en_la_retransmissio_de_la_visita_del_Papa_a_BCN
alguna vegada fa les coses com les ha de fer.
No estic ni batejat, i la púrpura vaticana em fa repelús, però l'església té aquesta vessant més a l'ombra i efectiva que dóna servei a la societat. El Papa va dedicar la Sagrada Família al matí (que cal recordar que s'està construint només amb aportacions personals) amb tota la pompa. Però a la tarda va visitar una instiució religiosa que fa més de 120 anys està al costat dels nens i nenes amb discapacitats diverses, fent una feina immensa i silenciosa.
Tampoc cal oblidar institucions com Caritas, que en moments duríssims com els que vivim ajuden desinterassadament a centenars de milers de persones necessitades d'ajudes. Per no parlar dels albergs, els menjadors socials ...
No hem d'oblidar que tota institució té llums i ombres, i que la crítica és vàlida quan es fa des d'una reflexió tranquil·la, i no des de les idees prefixades.
I parlant de sectes, millor que no fem cap paral·lelisme amb el fanatisme que genera i que aconsegueix una visita del Papa.
No parlo de la funció i la utilitat de la religió. Parlo de la incoherència d'aquells que la governen i la gestionen.