xcapdevila |
diumenge, 7 de novembre de 2010 | 18:46h
Cada dia passo per davant de la Sagrada Família per anar a treballar. Fer-ho avui era impossible; ho sabia però la curiositat m'ha fet aproximar-m'hi amb la moto per veure si Barcelona era una ciutat ocupada, colapsada o trastocada per la seguretat, els talls de trànsit i l'organització de la visita al temple de Gaudí del principal representant del Cel al Món .
Sorpresa. El carrer Sardenya estava tallat però es podia accedir a la Gran Via pels seus paral·lels tan prompte el papamòbil havia passat pel carrer Consell de Cent, guarnit de groc i blanc (bandera vaticana cobrint les tanques) i de groc i blau fosforito (uniforme dels policies que a cada dos metres cobrien l'itinerari). He arribat a la feina amb menys problemes que molts diumenges d'estiu, quan el caos l'imposa una cursa popular de senyores grasses per la Diagonal a favor d'una causa benèfica.
No he vist el Papa, ni ganes. Encara que confesso que m'hagués agradat passar-me el matí amorrat a la tele per veure el desplegament de mitjans televisius que ha fet TV3, o perdre'm d'incògnit pel mig dels milers de ciutadans que s'han abocat al carrer, simplement per mirar però també per intentar entendre que els movia a cadascú. I per intentar esbrinar si a la majoria els hi és igual si al centre de la desfilada hi ha un senyor vestit de blanc, uns jugadors a ratlles aixecant una copa, una princesa casant-se, la cavalcada dels Reis o la Belen Esteban.
No cauré en les contradiccions del meu amic Joan Vila que en el seu bloc exposa una guerra de sentiments (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/181911/) perquè m'agradi més o menys la Sagrada Família com a monument, o com a inversió turística, tinc molt clar que és un temple catòlic i un edifici religiós, per tant considero coherent que vingui a inaugurar-lo l'amo màxim de la institució fundada per Jesucrist fa 2000 anys i convertida en un tinglado de poder i reacció pels seus successors des dels temps de Constantí fins al segle XXI.
Entenc també que en tractar-se del cap d'un Estat, amb el qual hi ha interessos comuns, se li facin els honors oficials necessaris, sense entrar en detalls sobre si el seu règim és democràtic o respecta els drets humans. Com a tots els líders religiosos, al Papa se li suposen unes connexions amb el Més Transcendent que li donen un caràcter excepcional i no discutible. Si a més és el líder de la religió majoritària del país (per imposició o per tradició) la seva autoritat no es contesta i se li consenteixen prebendes i excessos que no es tolerarien, per desfasats o antidemocràtics, a cap altre líder del món.
No insistiré en les acusacions o crítiques que s'han fet a aquest Papa i als posicionaments retrògrades dels que manen a l'Església Catòlica en general, a l'espanyola en particular o a la catalana, malgrat les singularitats. Al costat d'això, la moguda papal també ha servit per conèixer que a l'Església també hi ha comunitats rebels i seguidors fidels del missatge evangèlic de Jesús que reneguen de les seves jerarquies i de les pompes vaticanes.
Col·lateralment, també ha servit per ressuscitar sentiments nacional-catòlics nostrats que no critiquen gens el que diu el Papa, sobretot si per dir-ho fa servir alguna frase en català. Francament, a mi m'agradaria més que parlés en català -i l'entengués- qualsevol dels polítics d'Espanya, que no pas que ho faci Benet XVI sense enterar-se del que diu i barrejant la nostra llengua amb altres tant vives i tant modernes, com ara el llatí.
Dit tot això i deixant clar que JO TAMPOC T'ESPERO, la visita del Papa a Barcelona també té connotacions positives com ara l'importantíssim esport publicitari que avui s'ha fet per tot el món, de la capital de Catalunya i de la seva principal icona turística, la Sagrada Família d' Antoni Gaudí.
Bon comentari encara que no el comparteixi plenament.
La foto que per a mi diu més és la dels gais fent-se petons al mig del carrer i al pas del Papa.
Això vol dir que afortunadament tenim llibertat d'expressió... o sigui que tot el loby gay i tots els pijo-progres els animo a fer el mateix a l'Iran, per exemple...segur que seran ben rebuts...:P
També em va agradar veure a una dona llegint la lectura de l'antic testament, però clar, això no ven...
ara que veig la ultima imatge que has penjat: tots vam veure el preciós paper de la dona en l'acte eclesiàstic més important del segle a la Sagrada Familia: netejar una taula i recollir la brutícia del terra, i tot i això somreien les pobres... aquest és el paper que els hi toca en la tant defensada dignitat de la família... quin horror! (això, i tot)
Força ben expressades les emocions, els sentiments i els parers que hom sent; tu en aquests cas i o també gairebé exactament com tu, sobre la visita que ha fet a Barcelona el cap de l'estat Vaticà i conductor de l'esglé sia catòlica mundial ( de l'esglèsia, com tu apuntes molt bé, no de tots els cristians).
Ei Xavier, a banda del Papa...que em sembla tot molt bé....altanto amb això de les senyores gordes fent curses per la Diagonal, per causes benéfiques...una es pot ofendre,... (i moltes d'altres) ejem, ejem! petons. Isabel
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
Bon comentari encara que no el comparteixi plenament.
La foto que per a mi diu més és la dels gais fent-se petons al mig del carrer i al pas del Papa.
Això vol dir que afortunadament tenim llibertat d'expressió... o sigui que tot el loby gay i tots els pijo-progres els animo a fer el mateix a l'Iran, per exemple...segur que seran ben rebuts...:P
També em va agradar veure a una dona llegint la lectura de l'antic testament, però clar, això no ven...
Salutacions,
Roman
Papa no hay mas que uno!
ara que veig la ultima imatge que has penjat: tots vam veure el preciós paper de la dona en l'acte eclesiàstic més important del segle a la Sagrada Familia: netejar una taula i recollir la brutícia del terra, i tot i això somreien les pobres... aquest és el paper que els hi toca en la tant defensada dignitat de la família... quin horror! (això, i tot)
Força ben expressades les emocions, els sentiments i els parers que hom sent; tu en aquests cas i o també gairebé exactament com tu, sobre la visita que ha fet a Barcelona el cap de l'estat Vaticà i conductor de l'esglé sia catòlica mundial ( de l'esglèsia, com tu apuntes molt bé, no de tots els cristians).