AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Als prestatges de l'habitació de convidats mostra les fotos de les seues alumnes de l'any passat. Como te quieren li diu un amic, sí, y yo a ellas, contesta la Susana, que s'entendreix com la molla del pa acabat d'eixir del forn.
Mira, aquests són els meus xiquets de l'any passat, li dic jo amb la mateixa enyorança que ella. A vegades xatege amb ells, li dic, saps, me troben a faltar i volen que hi torne, però l'administració té altres plans més "retallats" els conteste als xiquets, que, és clar, no ho entenen (ni jo tampoc)
La Susana, bilingüe en anglès, parla rus i ha fet de traductora oficial
pels "CCFFSE". Amb dues Filologies, acabant la tesi doctoral sobre Dostoievski, anys i panys exercint la docència. Ha viscut a l'estranger molts anys. Ocupació actual: borsista i aturada.
I tu? Em diu ella. Amb tants de cursos, carreres, títols, experiència i experiències, tesines, contactes i coneguts de renom, i amb aquesta capacitat per aprendre i parlar llengües, que sentint-te parlar ningú diria que ets de Madrid si no més aviat de Rupit o, si cal, de la mateixa Vall de Càrcer amb harmonització vocàlica inclosa... No puc entendre com encara estàs (estem, puntualitze jo) així, de professió: aturada i borsista. I no serà perquè no busques! Que done fe que sí! Xiqueta, que portes un ritme anant d'aquí allà i picant portes i telefonant....
Una borsa que fluctua, opaca, o si més no: poc "lúcida" (ni lúcida ni lucida), on les entrades i eixides et deixen fora del parquet i fora de joc, on les perdues nascudes dels retalls dels tratxets benpagats amb els diners de tots, minven l'educació dels tratxejats, els hi pugen els guanys propis (els seus) i ens deixen sense Educació ni guanys als que no tenim per vestits propis.
Jugar en borsa no és el meu punt fort, però que hi juguen (amb mi) s'està convertint ja en tot un art de la resistència i la paciència. Som actius-inactius bOrsatils (que no bUrsàtils) de l'administració. Ens compren i ens venen: ara ens agafen (si ens agafen, que sembla que no) (de la borsa) ara ens hi tornen a deixar...
Accions especulatives com les margarides desfullades (m'agafaran, no m'agafaran) no sabem si ens compraran o no a preu d'acció de saldo; i si amb sort ho fan, no podem preveure on ens col·locaran i re-col·locaran. Un amic em va dir en certa ocasió: això és indigne, us tracten com al ramat, sense poder fer res i sempre a disposició, esperant...
Ja, però és el que n'hi ha xiqueta, diu la Susana, són lentejas....
Pot ser seria hora de canviar el menú, o no menjar-ne... Però de la inanició laboral també es mor la gent, més que de l'altra.
Quanta raó tens, i per manca de ganes (i empeny) no serà, que d'això ens sobra i molt. Com dic, potser ja toca deixar de conformar-se amb les "lentejas" (i les molles) i fabricar-se el propi menú a mida, deixant les paradoxes irresolubles, les retòriques de tarimes flotants (més resistents que el parquet) i els llepafils (sobretot els llepafils), fora de la carta.
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Llepafils, abstenir-se.
Benvolgut Protàgores,
Quanta raó tens, i per manca de ganes (i empeny) no serà, que d'això ens sobra i molt. Com dic, potser ja toca deixar de conformar-se amb les "lentejas" (i les molles) i fabricar-se el propi menú a mida, deixant les paradoxes irresolubles, les retòriques de tarimes flotants (més resistents que el parquet) i els llepafils (sobretot els llepafils), fora de la carta.
Salut.