D'altra banda, l'elector reflexiu i pacient també observa amb atenció les prediccions apocalíptiques que els partits ens fan sobre els escenaris nefastos, des del seu punt de vista, en què ens podem trobar si les coses no els van bé. I aquí cal tornar a separar les prediccions possibles d'aquelles que són un pur subterfugi retòric que resulta clarament improbable quan s'analitza amb atenció. I segurament l'exemple més repetit d'aquesta segona espècie és aquell que diu que, si sumen prou escons, PSC + ERC + ICV repetiran el pacte de govern tripartit. Analitzem-ho. Qui ho afirma això? D'una banda ho diu ICV com a proposta en sentit positiu, car el pacte de les esquerres continua essent llur principal aposta política. I, en sentit contrari, com a amenaça, n'adverteixen els partits que actualment són a l'oposició (CIU, PP i Cs) i els que esperen ser-hi d'aquí a poques setmanes (RCat i SC). I ho fan clarament per l'elemental estratègia electoral que els diu que cal aprofitar el desgast mediàtic de l'actual govern per tal d'obtenir-ne vots de rebuig. La màxima que tenen en comú és: “voteu-nos perquè som la garantia que el tripartit no es pugui repetir”. L'anàlisi crítica ens obliga a preguntar-nos per la consistència d'aquesta amenaça. De fet, les darreres setmanes hem vist, per part de dos protagonistes d'aquest pacte, dos moviments estratègics de sentit clarament contrari a la reedició: (1) el PSC ha afirmat que no el pensa repetir, i (2) ERC, com hem dit més amunt, ha posat damunt la taula el referèndum com a exigència sine qua non. I ho ha escenificat amb tota solemnitat i cerimònia, n'ha fet l'eix central de la precampanya i la campanya i per tant no se'n podrà desdir. Ara bé, algú de veritat es pensa que d'aquí un mes el PSC acceptarà aquesta condició en una negociació postelectoral? És clar que no. Si fins i tot es desmarquen del tripartit en les condicions actuals, la nova exigència d'ERC fa el pacte del tot inassumible pel PSC. Per tant, tots els que criden a mobilitzar-se contra aquest possible tercer tripartit ja poden respirar tranquils. No es farà. És impossible.

I per què ERC, que fins ara havia volgut fer dues vegades aquest pacte, ara hi posa una condició que sap positivament que el fa impossible? A mi em sembla que això ho hem d'entendre des de l'òptica, que he estat desenvolupant en anteriors articles, d'una estratègia per forçar el creixement del suport a l'independentisme. I fixem-nos que no parlo del suport electoral a ERC, sinó del suport a l'independentisme, que ara ja sabem que no és exactament el mateix. Es tracta d'una estratègia que de mica en mica va fent creïble el projecte de tenir un estat propi i, paral·lelament, va mostrant la impossibilitat que Catalunya resolgui l'encaix dins d'una Espanya desemmascarada cada vegada més tancada i monolítica. Ho resumiré en tres punts ben senzills:

1. Calia fer un primer tripartit per poder impulsar, pactar i aprovar un nou Estatut, més ambiciós que l'anterior, que tendís a una relació de federació amb Espanya. Calia fer-ho per evitar que mai més els federalistes no ens poguessin dir que no ho havíem intentat.

2. Calia fer un segon tripartit per assegurar-nos que el govern a qui tocaria desplegar el nou Estatut ho fes amb prou ambició nacional i aprovés lleis que aprofitessin al màxim les noves possibilitats legals (llei de consultes, llei de vegueries, llei del cinema, etc.). D'aquesta manera, la previsible, esperada i planejada retallada que havia de sofrir l'Estatut es faria evident als ulls de tothom amb el progressiu desmantellament de les noves lleis. I aquests dies ja ho estem veient. Així s'ha aconseguit un escenari clar de conflicte institucional (sobirania referendària catalana vs. imposició d'un tribunal espanyol) que, efectivament, ha fet créixer l'independentisme com mai.

3. Un tercer tripartit ja no tindria cap sentit en aquest procés. Ara cal un nou pas en el camí de tensar la relació amb les institucions espanyoles. Cal provocar un nou pols institucional que no es pot fer ja amb un pacte amb el PSC. Cal exigir democràcia, exigir que parli el poble, exigir que ens deixin fer un referèndum. I, és clar, esperar de nou que a Madrid s'hi posin en contra, que es retratin, i que el suport a l'independentisme creixi encara més.