lliga |
dimecres, 3 de novembre de 2010 | 14:34h
La sentència de juliol passat contra l'estatutet-retalladet ha
donat el tret de sortida al desacomplexament nacionalista espanyol. Ara
sí! Mentre a Catalunya, després de la manifestació del 10-J, quasi tots
els partits polítics que hi van anar van quedar a l'alçada del betum,
els diferents delegats de l'imperiet
passen a l'acció. Vejam-ho: El PSOE, fent de poli bo, avala la
sentència i dissimula; el PP supervisa fil per randa l'aplicació de cada
retall (ara estan en el lingüicida) es fa el dur i assumeix el paper
del poli dolent. Els Ciudadanos fan "d'incontrolats" i recorren tot el
que no recorrin els anteriors. I per si aquests s'apalanquessin a l'escó
encara queda el sector gangster (UPD) amb Ma Rosa Díez de cosina del
Zumosol.
I front a aquesta ofensiva dels de sempre, ara disparant amb bala, què tenim: l'amateurisme més naïve. Per un costat els eterns aspirants a esquerra hegemònica (ERC); els neòfits de Solidaritat amb el megacrack Laporta com l'únic tro gros; els "meta-republicans" amb la "Carreterina" com a únic anabolitzant; la CUP, temerosa (o conscient) de saltar o no a l'alta política i a rebuf de tot plegat les mosques del vi de sempre (Sumes, PDDs, Crides, CAJEIs, etc.) ara més visibles que mai donat el vent ideològic favorable.
Si bé és cert és que l'imperiet s'ha sentit sempre fort amb el feble colonitzat, després de la dictadura però, dissimulava per vergonya franquista. El 23F va ser l'última excusa fatxa per provocar rebaixes al recent nascut autogovern. En l'actualitat ja no li cal ensenyar el papu per endinyar-la sense vaselina. Amb els magistrats dels tribunals llurs ja en tenen prou. Contra aquest recuperat imperialisme de matriu garrula, no es pot contestar només amb lipdups de rècord. Convé també plantar cara i no sempre ser agradable. Algun kumba dirà que ser bord no suma i tot això, però això és perquè ha subestimat l'atractiu que dóna el costat canalla de la revolta. O aquí ens rebelem a les clares (que no vol dir violentament, no siguem garruls com ells), o a la propera andanada ja no podrem ni saltar amb els capgrossos de Vic.
Max Headroom, pel Canal 23
I front a aquesta ofensiva dels de sempre, ara disparant amb bala, què tenim: l'amateurisme més naïve. Per un costat els eterns aspirants a esquerra hegemònica (ERC); els neòfits de Solidaritat amb el megacrack Laporta com l'únic tro gros; els "meta-republicans" amb la "Carreterina" com a únic anabolitzant; la CUP, temerosa (o conscient) de saltar o no a l'alta política i a rebuf de tot plegat les mosques del vi de sempre (Sumes, PDDs, Crides, CAJEIs, etc.) ara més visibles que mai donat el vent ideològic favorable.
Si bé és cert és que l'imperiet s'ha sentit sempre fort amb el feble colonitzat, després de la dictadura però, dissimulava per vergonya franquista. El 23F va ser l'última excusa fatxa per provocar rebaixes al recent nascut autogovern. En l'actualitat ja no li cal ensenyar el papu per endinyar-la sense vaselina. Amb els magistrats dels tribunals llurs ja en tenen prou. Contra aquest recuperat imperialisme de matriu garrula, no es pot contestar només amb lipdups de rècord. Convé també plantar cara i no sempre ser agradable. Algun kumba dirà que ser bord no suma i tot això, però això és perquè ha subestimat l'atractiu que dóna el costat canalla de la revolta. O aquí ens rebelem a les clares (que no vol dir violentament, no siguem garruls com ells), o a la propera andanada ja no podrem ni saltar amb els capgrossos de Vic.
Max Headroom, pel Canal 23
Comparteixo plenament aquesta sensació d’en
Max. L’imperiet més garrulo i descarat que mai, i a Catalunya la gent amb més
ganes de fer coses que mai, i fent més coses que mai, de fet; però molt mal
representada per part dels suposats líders dels sectors catalanistes i
independentistes amb estúpides divisions, personalismes, incompetències,
disbarats, renúncies, mitges tintes, etc. El comentari d’en Daguer em sembla
interessant i pertinent, però no ens podem guardar la consciència crítica a la
butxaca per sumar imaginàriament.
Si almenys no poguéssim riure i esgarrapar a tort i a dret...