Sembla que aquest dimarts Quico Homs (CiU) ha estat als micròfons de Rac1 i ha dit que, si CiU no té una majoria "suficient", podrien no plantejar el concert econòmic. Alguns,
que no es caracteritzen precisament pel rigor en el tractament de la informació, han corregut a parlar de "recular". Rafael de Ribot, per la
seva banda, parla de "renunciar al concert" i diu que "el que resulta incomprensible és que per motivar els electors diguin
que estan disposats a renunciar al concert econòmic a les primeres de
canvi, sobretot si el que es pretén és transmetre que s’està preparat
per governar en una època de dificultats".
Realment no tinc la impressió que l'electorat indecís que podria acabar votant CiU o votant altres opcions es desdigui per poder fer un referèndum sobre el concert econòmic. Per tant, plantejar-ho en aquests termes de xantatge ("si no ens doneu la majoria absoluta, no tindrem prou força per fer-ho") em sembla poc intel·ligent en termes de màrqueting polític, però sobretot em sembla deshonest perquè si Mas i companyia es creuen això que han proposat, no haurien de fer servir la possibilitat de fer-se enrere com a esquer. Més aviat pot passar que algú s'ensumi una excusa barata, les poques ganes de fer el referèndum aquest que seria una despesa considerable en temps de crisi, cosa que donaria arguments als partidaris del no i als del boicot.
Potser sí que és millor deixar córrer això del concert econòmic si, com sembla, no n'estan prou convençuts. En canvi, si volguessin destinar els mateixos esforços a fer un referèndum directament d'independència, que al cap i a la fi és el que demanava la gent el 10 de juliol i que no caldria fer de seguida, sinó que el prepararíem amb calma per assegurar-ne la victòria potser el 2013 o 2104, trobarien la complicitat i el suport, com a mínim, d'Esquerra perquè, com és sabut, és aquesta precisament la condició que han posat per a un pacte de govern.
Aquesta aposta arriscada al més pur estil xantatgista em fa sospitar, amb més força encara, que CiU no creu en el dret de decidir, sinó que l'utilitza electoralment. Per això penso que qui vulgui la independència faria bé, comptant que el govern de CiU ja està més que assegurat i que ara el debat és si tindran o no tindran majoria absoluta, de donar el vot a qualsevol de les tres opcions directament compromeses amb la independència a la propera legislatura: Esquerra, Reagrupament o Solidaritat.
Potser sí que és millor deixar córrer això del concert econòmic si, com sembla, no n'estan prou convençuts. En canvi, si volguessin destinar els mateixos esforços a fer un referèndum directament d'independència, que al cap i a la fi és el que demanava la gent el 10 de juliol i que no caldria fer de seguida, sinó que el prepararíem amb calma per assegurar-ne la victòria potser el 2013 o 2104, trobarien la complicitat i el suport, com a mínim, d'Esquerra perquè, com és sabut, és aquesta precisament la condició que han posat per a un pacte de govern.
Aquesta aposta arriscada al més pur estil xantatgista em fa sospitar, amb més força encara, que CiU no creu en el dret de decidir, sinó que l'utilitza electoralment. Per això penso que qui vulgui la independència faria bé, comptant que el govern de CiU ja està més que assegurat i que ara el debat és si tindran o no tindran majoria absoluta, de donar el vot a qualsevol de les tres opcions directament compromeses amb la independència a la propera legislatura: Esquerra, Reagrupament o Solidaritat.
I segons totes les enquestes, no soc pas l'ùnic.
A casa tots hem deixat de votar ERC, inclús el meu fill que n'era militant i tenia un càrrec intern al partit i ara votarem CiU.
Él el que hi ha, i la culpa és seua. Lliurar les institucions calatanes als espanyolistes del P$OE ha de tenir un preu altissim, i espero que a partir del 28-N el comencin a pagar de debó, ja que sembla que pateixen una mena d'autisme que els impedeix entendre la realitat, de tant cofois que estan als seus megadespatxos.