Hi ha diverses respostes a aquesta pregunta. Des dels qui estan convençuts que votaran la independència en un futur més o menys immediat, fins als qui creuen que el més important a decidir és la manera com sortim de la crisi. A mig camí, també hi ha els qui decidiran, de manera més conscient que mai, que no es vagi mai a la independència. De fet, no són opcions irreconciliables. No crec que cap independentista no vulgui sortir de la crisi. Simplement, la independència és la recepta que proposa per sortir-ne.A hores d'ara, jo encara no tinc clar qui votaré, però aquesta setmana he descobert una cosa que m'ajudarà a decidir-me. Més enllà de les proclames més o menys inflamades que fa cada partit fent èmfasi en el tret que els distingeix, per sota hi ha d'haver tot un programa electoral sòlid, coherent i viable. El diari Avui a partir d'aquest divendres passat, ens obsequia amb la resposta de cada candidatura (les sis que ja són al Parlament més RCat i SI) a una pregunta molt concreta del dia a dia. Fins ara han preguntat pel calendari escolar, pel límit de 80 km/h a les sortides de Barcelona, i pel possible copagament sanitari. Penso que d'aquí al 28 de novembre, les respostes que vagin donant els partits a preguntes concretes, m'ajudaran, si més no a mi, que sóc una persona analítica de mena, a decidir-me per l'opció més encertada.
El 28-N decidirem la independència de Catalunya? A mi em sembla que no perquè tot just ara l'independentisme seriós, rigorós i amb plantejaments ben estructurats i definits comença a aflorar en forma de candidatures amb possibilitats reals d'entrar al Parlament. Podem decidir configurar una majoria procliu a la independència futura, però en cap cas no crec que l'any vinent ni es faci cap referèndum ni es proclami la independència el mes de gener (idees d'ERC i de SI, respectivament).
A més a més, aquesta bateria diària de preguntes servirà perquè, si més no els lectors del diari, vegin que les candidatures d'RCat i de SI són sòlides, que tenen un programa elaborat més enllà de la idea matriu que les defineix, que és la independència del país. No em crec que cap partit, cap, vagi a unes eleccions amb una sola idea; això seria suïcida. I com que la majoria dels electors mai no es llegeixen els programes electorals, aquestes preguntes de resposta breu en un espai curt del diari, penso que haurien de donar les claus del vot.
Llevat d'aquells que voten per ideals abstractes o irrealitzables en una societat de consum, capitalista, que no es pot transformar a nivell de Catalunya perquè això ateny a la UE, o al món en general. Catalunya ha estat sempre un país emprenedor, amb una societat civil forta que ha suplert un Estat absent des de fa 300 anys. Estic convençuda que l'idealisme utòpic no ens fa cap bé. Els catalans tenim un tarannà pràctic, i és per això que m'alegra enormement que la independència es vegi clarament com una opció possible, realitzable i absolutament viable en el marc de la UE.
Així doncs, a mi em mereix tota la confiança, per exemple, un partit que digui clarament 'sí' al copagament sanitari, perquè no sóc partidària de la gratuïtat dels serveis públics. En tots hi hauria d'haver una mena o altra de copagament, encara que fos una minúcia, és a dir, no amb afany recaptatori sinó dissuasiu. Amb polítiques eficaces i eficients i no populistes, amb un govern seriós que es mereixi la confiança dels ciutadans, arribarem abans a la independència, perquè el que cal és un govern que es guanyi el favor de la massa electoral per una feina ben feta. Si demostra que és capaç de governar amb encert, decantarem moltes més persones cap a l'independentisme. En definitiva, el repte del proper govern és fer veure que gestiona el poder i els recursos molt millor que el govern central. Bé, no només ho ha de fer veure, sinó que ha de fer com la dona del Cèsar: ha de ser honrada i a més a més, ho ha de semblar.
Per tant, tal com diu el Xavier hem de prioritzar la independència.
Llegit el teu apunt, reflexiu i ben escrit com sempre, la primera sorpresaha estat saber que no tens clar qui votaràs. Jo que vaig ser amb tu al congrés de Reagrupament (en el meu cas en qualitat de blocaire convidat, però tu com a militant), em pensava que aquesta seria la teva opció.
Dit això, dubtes que el 28 decidim la independència de Catalunya. En un sentit recte, el que dius és obvi perquè són eleccions al Parlament i les enquestes no preveuen la irrupció amb majoria absoluta de cap dels dos partits que aposten per la proclamació directa. També és cert, però, que la manera com es percebi què són les eleccions condicionarà el vot de moltes persones. Si es veu com un canvi de govern autonòmic, els ítems d'aixecar el país, fer un tastet de dret de decidir, sortir de la crisi i evitar un tercer tripartit convencen moltes persones. Però si es veu, com dius tu mateixa, com una oportunitat de "configurar una majoria procliu a la independència futura", les coses canvien. No és per casualitat que Jordi Pujol mateix digués aquesta setmana al Matí de Catalunya Ràdio que en aquestes eleccions no es decideix la independència.
Fixa't, però, què ha passat en aquest país no ja en els darrers quatre anys, des de la manifestació del 18 de febrer de 2006, sinó fins i tot en el darrer curs polític (des d'Arenys de Munt fins al 10 de juliol). Què vull dir amb això? Doncs que està molt bé que mirem el programa electoral de les diverses formacions i les respostes que donen els candidats a preguntes com les que planteja l'Avui, però que abans d'anar a votar hem de fer una mena d'exercici de relaxació i de concentració i visualitzar els propers quatre anys, perquè en quatre anys poden canviar molt i molt les coses.
Hem de prioritzar la independència. I la composició del Parlament farà que s'allargui més o menys la gestió de l'autonomia agonitzant. Amb un govern de CiU ja pots comptar-hi i jo no descartaria que treguin majoria absoluta. Per això més de dues-centes persones estem escampant per la xarxa el missatge del #votaindependencia que comprèn tres opcions compromeses amb la independència a la propera legislatura perquè tinguin tanta força com sigui possible i puguin condicionar CiU i fer-la canviar de parer i convocar el referèndum, no pas el 2012, però potser sí el 2014, abans no s'acabi la legislatura.
Salut.
Prioritzar que CiU no tregui majoria absoluta i donar el màxim de vots a partits que volen la independència. Al llarg dels propers quatre anys la paraula independència ha de fer-se sentir molt fort al Parlament, sense embuts.
Reflexiva la teva resposta, i molt correcta i és el camí a seguir. Poc a poc, sense presses i pujant la puntanya fins arribar al cim ....