"Darrer diumenge d’octubre
el camí ja és ben sabut
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig"
Seguint les paraules d'Al Tall, aquest diumenge, una petita comitiva igualadina hem assistit al 51è Aplec del Puig.
El país és llarg però el camí ha estat curt. Dissabte havia preparat un barrejat, una mescla de cançons que ens donés una banda sonora al paisatge. Òscar Briz, Clara Andrés, Pau Alabajos, Ovidi Montllor, Raimon, Biel Majoral, Al-Mayurqa, Meritxell Gené, Ivette Nadal... Ens han ajudat a fruir el recorregut i potser fins i tot a entrendre'l una mica més. També han estat taló de fons de les dissertacions polítiques sobre les vicissituds de la nació catalana que hem tingut gairebé sense repòs. Les hem aturat per escoltar a consciència el contundent Perquè Vull! de l'Ovidi.
Hem arribat al Puig albirant la muntanyeta de la Patà just quan hissàven l'estelada. A l'hora justa. El dia era assolellat, amb alguns núvols intermitents i un vent que donava solemnitat a la senyera.
Ens hem enfilat al capdamunt per guaitar l'Horta i hem intentat visualitzar el pas de Jaume I, la batalla del Puig entre les forces cristianes i musulmanes i l'entrada a València l'any 1238.
A les parades de llibres i revistes, els relligats de "Lluita" traspuàven la història dels últims quaranta anys d'independentisme. Ens hem firat amb un llibre dels 40 anys del PSAN.
La Núria Cadenes ha alertat als assistents de l'inici dels parlaments que han anat a càrrec d'Alfons López Tena i Uriel Beltran, en nom de SI; d'una representant de la CAJEI; de Vicent Maurí, de la Intersindical Valenciana i d'en Josep Guia del PSAN. Els ponents han fet palès el bon moment de l'independentisme però alhora han alertat que si aquest no té en compte la nació catalana completa, esdevé coix, regionalista i subordinat a les estructures espanyoles imposades. O sigui, independentistes són aquells que reclamen la llibertat dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. La Catalunya d'Alacant a Perpinyà.
La tradicional paella per dinar i les dolçaines i tabals de sobre taula han completat una jornada de bons auguris, reivindicació i reafirmació nacional. Em quedo amb les paraules de Josep Guia: posa un valencià a la teva vida.
