Aquest matí al mercat del dissabte de Vic, a la Plaça, entre parades de bolets, verdura i fruita, em trobo casualment en Miquel B. i la seva dona. Feia temps que no ens vèiem i després de parlar de la respectiva canalla, de la petita empresa de la seva propietat, dels bons de la Generalitat i del preu dels bolets, parlem una mica de les properes eleccions. Em comenten que votaran en blanc, que ja no votaran més Esquerra com havien fet fins ara. Que el Tripartit és un desastre i en Puigcercós no és de fiar. Com és possible que estigui d'acord amb Montilla que vol pagar un sou als ni-ni? Aquesta colla de ganduls que s'espavilin! Però en Miquel B i la seva dona tampoc veuen cap alternativa que els faci el pes. En Laporta? és un oportunista! I per això aniran a votar, com sempre han fet, però aquesta vegada ho faran en blanc.
Molts parlem per experiències personals, fruit del contacte amb persones del nostre entorn, del que veuen, del que pensen i del que seten.
Hi ha un pensament molt arrelat a la Catalunya profunda que és, al meu entendre, molt conservador. M'explico: al meu entorn sempre hi ha persones que argumenten que en política "tots són igual", la qual cosa els deixa via lliure a seguir votant conservador... perquè si tots són igual, perquè hem de canviar res? Tant per tant, que manin els de sempre, els que ja els va bé com estan les coses. Aquest pessimisme en la política casolà els justifica per votar al cap i a la fi i sense massa convenciment però també sense massa dubtes, a CIU.
En relació amb aquesta perspectiva, els independentistes tenim els mateixos mals que els d'esquerres, segurament. Tenim una elevada (potser en alguns punts massa elevada) dosi d'autocrítica, necessitem il·lusió, necessitem fer-ho molt bé, i cada dia... i això, malauradament i a la pràctica, és impossible. És impossible, penso, perquè el nostre sistema polític no permet canvis fonamentals i radicals, el sistema "occidental" és una alternaça centredreta-centresquerra. Fins i tot, assolir la independència no serà demà, sinó que necessitarem continuar un trajecte iniciat fa tants anys... I amb independència o sense, la majoria dels catalans no serem rics, i també patirem (però menys) les crisis, però les patirem.
En aquest sentit, el fet que els canvis no es produeixin de manera radical sinó pautada i el fet que les idees conservadores (nacionalment i socialment) funcionen millor en el dia a dia, i amb menys soroll, afavoreix el vot fidel a opcions conservadores, menys optimistes (menys necessitades d'il·lusió) i més "realistes" respectes als canvis. En el meu context local, aquesta opció conservadora és CIU.
Personalment, jo penso que per la majoria dels catalans és més útil avançar cap al sobiranisme i fer-ho amb polítiques que limitin les desigualtats. I cadascú hauria de votar allò que més li interessa.
En el context del discurs "tots són igual", hi haurà gent que votarà el que l'interessa però segurament molta més gent votarà, naturalment amb tot el dret del món, allò que no l'interessa, o el que és el mateix, no votarà.
Jo penso que a la majoria dels catalans ens interessa més sobirania, i més encara la sobirania plena, i una societat amb nivells sòlids de cohesió social. Un missatge tan senzill o tan complicat costa de transmetre en entorns tradicionalment conservadors, abonats al pessimisme respecte als canvis. De fet costa de transmetre arreu. Passa com amb el concepte organitzatiu de la gestió del canvi, de la qual tothom en parla, però curiosament sembla que es refereix exclusivament al canvi dels altres.
Als sobiranistes ens convé un discurs senzill i no resignat, des del dia però amb llarg recorregut.
Un discurs valent per a la gent valenta catalana. No ho puc negar, m'agrada el lema d'ERC.
cnoguera |
diumenge, 7 de novembre de 2010 | 20:02h
Totalment d'acord amb el que t'han dit en Xavier Mir i els altres. L'independentisme no pot llençar cap vot. Pensa que els nostres enemics no s'arronsaran i votaran el que calgui per impedir la independència. Digues-li al teu amic que en aquest món només els que són pràctics assoleixen els seus objectius. I si el que el tira enrera són els tripartits, em prenc la llibertat de proposar uns plantejaments que el poden tranquil·litzar: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/181788
Si els sobiranistes catalans votem en blanc serà un absolut desastre. Que voleu? Que l'espanyolisme de PP, PSOE i Ciudadanos deroguin les poquetes lleis que tenim? Si això passa probablement per motius demogràfics no les recuperarem mai més. No sigueu imbècils. Sóc independentista des de tota la meva existència (del PSAN, etc i vaig votar no a la Constitució), doncs bé, si no sou capaços de votat independència, si cal, voteu Ciu per mantenir una mica llengua ( i crec que Ciu és una merda). Si sou catalans i voteu en blanc no solament és tirar-vos pedres damunt la teulada, és cavar-vos la vostra pròpia tomba.
xaviermir |
diumenge, 31 d'octubre de 2010 | 01:07h
Doncs el vot en blanc és un molt mal negoci per a nosaltres. Mira què es diu en aquest article. Ni que sigui amb la pinça al nas per una vegada, hem d'anar a votar alguna de les tres opcions compromeses amb la independència. Més de dues-centes persones ens estem esgargamellant a la xarxa perquè aquest missatge arribi. Si et plau, quan tornis a veure en Miquel B i la seva dona o qualssevol persones que tinguin intenció de votar en blanc, comenta'ls de part meva que és una opció molt respectable sempre que és madurada, però que ara ens fan molta falta vots independentistes perquè de la composició final del Parlament en dependrà l'evolució dels propers quatre anys. Mira què ha passat els darrers mesos amb el moviment independentista, des d'Arenys de Munt fins a la manifestació del 10 de juliol. Ara no podem fallar.
Hi ha un pensament molt arrelat a la Catalunya profunda que és, al meu entendre, molt conservador. M'explico: al meu entorn sempre hi ha persones que argumenten que en política "tots són igual", la qual cosa els deixa via lliure a seguir votant conservador... perquè si tots són igual, perquè hem de canviar res? Tant per tant, que manin els de sempre, els que ja els va bé com estan les coses. Aquest pessimisme en la política casolà els justifica per votar al cap i a la fi i sense massa convenciment però també sense massa dubtes, a CIU.
En relació amb aquesta perspectiva, els independentistes tenim els mateixos mals que els d'esquerres, segurament. Tenim una elevada (potser en alguns punts massa elevada) dosi d'autocrítica, necessitem il·lusió, necessitem fer-ho molt bé, i cada dia... i això, malauradament i a la pràctica, és impossible. És impossible, penso, perquè el nostre sistema polític no permet canvis fonamentals i radicals, el sistema "occidental" és una alternaça centredreta-centresquerra. Fins i tot, assolir la independència no serà demà, sinó que necessitarem continuar un trajecte iniciat fa tants anys... I amb independència o sense, la majoria dels catalans no serem rics, i també patirem (però menys) les crisis, però les patirem.
En aquest sentit, el fet que els canvis no es produeixin de manera radical sinó pautada i el fet que les idees conservadores (nacionalment i socialment) funcionen millor en el dia a dia, i amb menys soroll, afavoreix el vot fidel a opcions conservadores, menys optimistes (menys necessitades d'il·lusió) i més "realistes" respectes als canvis. En el meu context local, aquesta opció conservadora és CIU.
Personalment, jo penso que per la majoria dels catalans és més útil avançar cap al sobiranisme i fer-ho amb polítiques que limitin les desigualtats. I cadascú hauria de votar allò que més li interessa.
En el context del discurs "tots són igual", hi haurà gent que votarà el que l'interessa però segurament molta més gent votarà, naturalment amb tot el dret del món, allò que no l'interessa, o el que és el mateix, no votarà.
Jo penso que a la majoria dels catalans ens interessa més sobirania, i més encara la sobirania plena, i una societat amb nivells sòlids de cohesió social. Un missatge tan senzill o tan complicat costa de transmetre en entorns tradicionalment conservadors, abonats al pessimisme respecte als canvis. De fet costa de transmetre arreu. Passa com amb el concepte organitzatiu de la gestió del canvi, de la qual tothom en parla, però curiosament sembla que es refereix exclusivament al canvi dels altres.
Als sobiranistes ens convé un discurs senzill i no resignat, des del dia però amb llarg recorregut.
Un discurs valent per a la gent valenta catalana. No ho puc negar, m'agrada el lema d'ERC.
Si sou catalans i voteu en blanc no solament és tirar-vos pedres damunt la teulada, és cavar-vos la vostra pròpia tomba.
Ben cordialment,
Xavier Mir