jordig |
dijous, 28 d'octubre de 2010 | 15:56h
Parlo del Barça. He pres una determinació dolorosa, però necessària. No renovaré el carnet de soci. Que se'l fotin on els càpiga.
Sóc dels socis sense cadira, dels nous socis, dels socis que no podíem ser socis abans perquè no hi havia possibilitat de ser-ne i que amb la campanya del "Gran Repte" ens van obrir les portes. Sóc soci només per un motiu sentimental. Potser he anat un cop per temporada al camp durant els darrers 4 anys.
Sóc dels socis que admiro Joan Laporta, per valent, per íntegre, per coherent i per catalanista. Per mi és el gran president de la història del Barça. I no pels títols, que també. Bàsicament per haver dignificat el càrrec. Amb els dos últims precedents que tenia, potser ho tenia fàcil, però més fàcil era seguir el mateix camí, emparat pels mitjans espanyols amb seu a Barcelona. Com ha fet el substitut.
I és que no m'hi sento còmode. Podria seguir renovant el carnet i esperar les properes eleccions per intentar canviar les coses. Però no em ve de gust. La imatge del Club és el President, i a mi aquest noi em remou les tripes. Representa el que representa i deu favors a qui els deu. I va fent a les ordres de qui toca, anar repartint rialletes.
La última, el tema de portar en Laporta als Tribunals. Anar escampant merda, anar insinuant de tot, anar filtrant als mitjans i convoca una assemblea sense que el soci disposi de la informació total i real. I ell vota en blanc, en la decisió més important de la història del Barça. Gamarús!
Aquí et quedes amb els teus. Jo tornaré el rebut (No era hora d'estrènyer el cinturó, doncs jo també me l'estrenyo).
Sóc dels socis sense cadira, dels nous socis, dels socis que no podíem ser socis abans perquè no hi havia possibilitat de ser-ne i que amb la campanya del "Gran Repte" ens van obrir les portes. Sóc soci només per un motiu sentimental. Potser he anat un cop per temporada al camp durant els darrers 4 anys.
Sóc dels socis que admiro Joan Laporta, per valent, per íntegre, per coherent i per catalanista. Per mi és el gran president de la història del Barça. I no pels títols, que també. Bàsicament per haver dignificat el càrrec. Amb els dos últims precedents que tenia, potser ho tenia fàcil, però més fàcil era seguir el mateix camí, emparat pels mitjans espanyols amb seu a Barcelona. Com ha fet el substitut.
I és que no m'hi sento còmode. Podria seguir renovant el carnet i esperar les properes eleccions per intentar canviar les coses. Però no em ve de gust. La imatge del Club és el President, i a mi aquest noi em remou les tripes. Representa el que representa i deu favors a qui els deu. I va fent a les ordres de qui toca, anar repartint rialletes.
La última, el tema de portar en Laporta als Tribunals. Anar escampant merda, anar insinuant de tot, anar filtrant als mitjans i convoca una assemblea sense que el soci disposi de la informació total i real. I ell vota en blanc, en la decisió més important de la història del Barça. Gamarús!
Aquí et quedes amb els teus. Jo tornaré el rebut (No era hora d'estrènyer el cinturó, doncs jo també me l'estrenyo).
NOI/A ANÒNIM SE'T VEU EL LLAUTÓ: L'ACCENT OBERT DE LA A DE PÀTRIA EM FA SOSPITAR QUE ETS CATALÀ I EL TEU COMENTARI NO ÉS MÉS QUE UNA BURDA PROVOCACIÓ EN LA QUE JO NO HI PENSO ENTRAR.
T'ANIMO A TROBAR ALTRES ESPAIS ON VOMITAR LA TEVA FILOSOFIA BARATA DE PAMFLET.
QUINA LLÀSTIMA QUE EM FAN ELS SANDROS I TANTS D'ALTRES QUE VAN TOT EL DIA AMB UN PAM DE LLENGUA FORA PER VEURE EN QUIN FORAT OBSCUR L'HAN D'INSERIR.