Ramon Erra |
dijous, 28 d'octubre de 2010 | 11:39h
Ironies del destí: Joan Solà, amb aquella tendresa... i fermesa (tothom en parlava, en parla i en parlarà bé). I en el mateix noticiari, compartint temàtica, unes persones exaltades, menyspreadores...
No cal dir res més. La gent ja sap llegir i entendre les coses. I els que no, també saben interpretar unes cares i unes veus i uns ulls. No és que vulgui ser críptic, només és que no m'agrada l'exabrupte. Per això avui em trec el barret davant Joan Solà. Tendresa, fermesa, treball seriós, amor pel coneixement, ganes de transmetre'l...pregunteu als seus antics alumnes. I llavors, en el mateix noticiari, unes veus cridaneres, exaltades, menyspreadores, sempre a la contra, parlant de justícia (de la justícia, en minúscula). No ens podem deixar acollonir. Ni per la mort ni per les veus menyspreadores. Tendresa. Fermesa.
