denia |
dimecres, 27 d'octubre de 2010 | 20:34h
vaig conéixer Joan Solà cap als finals dels anys 70 a Terrassa. Ens feia classes de Sintaxis al CIC de Terrassa. Aleshores ens pagàvem les classes de català. Sort que allà hi coneguérem grans mestres.
Després vaig fer-hi classes també amb ell a la Universitat. I he de dir que és el millor professor i el més erudit i el que tenia una visió més clara de la llengua que he vist mai.
Magistral com a professor, com a lingüista i com a persona.
Per desgràcia les patums que hi havia aleshores a l'IEC li van fer el buit durant molts anys. No vaig acabar d'explicar-me el per què. Entre altres coses perquè era dels pocs que sabia de sintaxi. I de moltes altres coses. Ara fa unes setmanes me'l vaig trobar per Barcelona, pels volts de la Universitat, ja malaltet, i el vaig encoratjar tant com vaig poder. Ell era d'Urgell i els meus avantpassats també.
Amb ell entenies la dignitat de ser català, la dignitat de la llengua, la dignitat de ser persona. Honor per als patriotes humils però ferms i treballadors! Amb persones com Solà res no restarà perdut. Estic convençut.
Després vaig fer-hi classes també amb ell a la Universitat. I he de dir que és el millor professor i el més erudit i el que tenia una visió més clara de la llengua que he vist mai.
Magistral com a professor, com a lingüista i com a persona.
Per desgràcia les patums que hi havia aleshores a l'IEC li van fer el buit durant molts anys. No vaig acabar d'explicar-me el per què. Entre altres coses perquè era dels pocs que sabia de sintaxi. I de moltes altres coses. Ara fa unes setmanes me'l vaig trobar per Barcelona, pels volts de la Universitat, ja malaltet, i el vaig encoratjar tant com vaig poder. Ell era d'Urgell i els meus avantpassats també.
Amb ell entenies la dignitat de ser català, la dignitat de la llengua, la dignitat de ser persona. Honor per als patriotes humils però ferms i treballadors! Amb persones com Solà res no restarà perdut. Estic convençut.
La veritat és que sí. És d'aquelles persones que t'influeixen a la vida i que no solament no oblides mai sinó que el tens present moltíssim. Jo, moltes vegades, quan tenia un problema lingüístic -i de vegades personal- em feia la pregunta: Què diria o que en faria en Solà?