"El globus Pretòria es comença a desinflar. Un informe pericial d'Hisenda no troba delicte contractual en les operacions urbanístiques Els advocats són citats a Madrid en el primer aniversari del cas." (AVUI-El Punt: dimecres 27 d’octubre)
"Fa un any del cas que va fer trontollar la política catalana. El jutge del cas Pretòria manté encausats una vintena dels presumptes implicats en la trama de corrupció urbanística · Els advocats accedeixen avui a l'informe dels pèrits d'Hisenda encarregat pel jutge que segons la batllessa de Santa Coloma no assenyala delictes." (Vilaweb 27/10/2010)
Fa un any, molts tenien el forat ben apretadet i les vísceres fetes una pilota. Tenien por. Els seus amics anaven a la garjola sota greus acusacions de corrupció. Què fer? Donar-los suport, de cap manera, que la imatge en podria sortir esquitxada. Els vots! Els vots! Que s’escapen! Però si eren els seus amics! Alguna cosa s'hauria de fer sense que es notés massa. No van moure ni un dit. La por dels polítics professionals és rastrera i fastigosa. Van preferir callar i deixar els seus amics sols amb els seus advocats.
Jordi Pujol n’era íntim. Jordi Pujol va ser l’únic de la caterva de polítics professionals que va fer alguna cosa. Se li ha d’agrair. Va dir d’ells que eren "persones honorables". No deixa de ser un recolzament.
Haurem de sortir de la política professional per trobar la persona que sense embuts els va donar el suport que calia. Justament la persona més prestigiosa de Catalunya, la que, per tant, hi tenia més a perdre. Joan Laporta. No eren amics, ni de lluny. Ningú li obligava a res. Però de seguida va veure la jugada espanyola. Tots nosaltres també l' ensumàvem. Laporta té un sentit de país i un coratge que el fan prendre les decisions adequades. Va veure el tracte de la Guàrdia Civil en fer-los baixar del furgó. Espanya trobava una vegada més un motiu per humiliar Catalunya per mitjà d'un dels seus notables. Laporta es posa a llegir els folis de Garzón. No n’era pas l’advocat i no en tenia cap obligació. I no troba entre tanta fullaraca res que pugui incriminar ni a Prenafeta ni a Alavedra. El que ell i molts de nosaltres ensumàvem li queda confirmat. Ho veu i se la juga. Ho veu i ho denuncia públicament. Ho veu i dona suport explícit a Alabedra i Prenafeta. Ho podeu llegir a La Vanguardia.
"Sóc aquí perquè m'han convidat, però, a més, per donar el meu suport a les famílies d'unes persones, uns catalans, uns barcelonistes, que estan patint com a conseqüència d'una decisió judicial que, en la meva modesta opinió com a advocat, pel cap baix la trobo desproporcionada i humiliant, per a ells i per a Catalunya."
Laporta té un prestigi i una imatge; aquí i en tot el món. Però veu que allò que està en joc no són unes persones sinó uns representants implícits, per la seva trajectòria, del país. I se la juga. No són amics seus, no hi tenia cap obligació personal, però sent l’obligació del patriota. Quan el seu país està en joc, hi posa coratge i fa el pas.
Va ser l’únic que va alçar la veu en contundència. L’únic que se la va jugar. Per això els espanyolistes estan decidits al que sigui per ensorrar-lo.
Amics, Laporta és la persona que ens cal per sortir de la por que ens lliga a Espanya. Poques vegades els catalans tindrem una persona amb el seu prestigi i coratge. És l’ocasió que ens cal aprofitar. Moltes som les persones que així ho veiem, però hem de ser més.
Si algú té l’empenta per portar-nos a la independència és ell. Si algú se sent fort per aixecar el país de tanta mediocritat, és ell. Si algú té esperit guanyador, és ell; ell tornarà el país a les nostres mans. Si algú ha sabut sacrificar un futur fàcil en un despatx d’Europa i donar-ho tot pel país, és Laporta. Si algú s’encamina amb coratge cap a la meta sense que els perills el desviïn de l’objectiu és Laporta. Quina sort tenim de persones com ell! Fem pinya amb Laporta i la Solidaritat Catalana per la Independència!
Oh! Quina enredada, Narcís. Que bona!
Sort que hi he anat a xafardejar que sinó, m'hi passo un any!
Felicitats! (com que no ho sé segur... per si de cas!)
Estic convençuda, absolutament, del que dius, que això va ser una jugada contra Catalunya i contra Convergència i que ara tothom ha d'anar contra Laporta, per independentista. Fins i tot des del mateix Barça. Ho trobo vergonyós tot plegat.
Ai, si els de Carretero i els de Laporta feren pinya....com demanem els adherits, n'arribaríem ben lluny. Llàstima de personalismes...