Majoria absoluta? No gràcies (de Raül Romeva, per a Crònica.cat) És un fet que quan un partit es presenta a unes eleccions ho fa, en principi, per arribar a governar, com també ho és que si els resultats electorals no concedeixen a cap de les formacions polítiques la majoria absoluta només hi ha una manera de formar govern: pactant, ja sigui via coalició governamental, ja sigui acordant un suport extern i puntual. Negar que en els dos darrers governs de la Generalitat hi ha hagut discrepàncies, i fins i tot conflictes, entre els socis seria negar una evidència, i no ho faré. Però extreure d'aquesta evidència la conclusió que un govern de coalició és dolent per definició em sembla una irresponsabilitat democràtica sobre la qual crec que caldria reflexionar. Personalment, a mi em preocupa molt més la possibilitat que alguna formació, sigui quina sigui, arribi a tenir majoria absoluta, ja que això limita el debat, fa dificil, sinó impossible, la negociació política i parlamentària, i facilita que s'estableixin tics autoritaris, antidemocràtics i, fins i tot, corruptel.les de tota mena. Cap sistema polític és perfecte ni cap fórmula governamental és infalible, però alguns sistemes i algunes fórmules tenen menys riscos democràtics que d'altres.
Democràticament parlant, però, esclar, caldria veure de quina democràcia parlem, les majories absolutes no són recomanables. Però,
els partits partidaris d'aquesta creença solen ser els que no tenen cap possibilitat d'esdevenir majoritaris, i quan l'arriben a tenir, és fàcil modificar la creença... o "adaptar-la" al temps, el moment, la circumstància...
I és possible que sigui així, perquè, per exemple, i per posar-ne un, d'exemple, força, ara com ara, irreal, si en algun moment l'esquerra tinguéssim la majoria suficient (absoluta, doncs) per "canviar el sistema", vulgui dir això el que vulgui dir, hi renunciaríem?
I és que em sembla que les coses, vistes només a través del prisma de les eleccions, és a dir, la democràcia formal, no tenen alternativa. És, per tant, obvi, que cal plantejar altres qüestions més bàsiques, una de les quals i de les més significatives i resolutives, l'hegemonia sociopoliticocultural.
Fa temps que es parla de la nova llei electoral. I fa temps que una idea córre pel meu cap: les majories absolutes.
Al meu entendre, les majories absolutes són dolentes per definició. Automàticament deixen sense cap representació a la gent que no ha votat el partit de govern. Per què no es fa una modificació de la llei electoral per evitar-ho? Suposo que hi ha molts interessos i suposo que cap partit dels que es fan dir més democràtics (PSOE, PSOE-C, CiU, PP,...) ho acceptaria. Però, no es podria fer quelcom per evitar-ho?
La cosa estaria en fer que, quan un partit arribi al 50%-1, la resta d'escons es repartissin d'alguna manera que caldria discutir. Estic d'acord en que un govern amb majoria absoluta va més "fi". No hi ha pràcticament desavinences i al parlament ho aproven tot sense problemes, però i la resta? la resta de gent es queda sense veu...
Per sort (sort per mi), confio que l'aritmètica parlamentària no permeti l'opció que diré ara. Però en tot cas és l'única possible que no impliqui un govern de CiU.
M'explico. Després de les eleccions només hi ha dos escenaris possibles:
1) Govern de CiU: Inclou... CiU, CiU+SCI, CiU recolzada pel PP, CiU en minoria, CiU+RCat, CiU+ERC, CiU+RCat+SCI i la Sociovergència.
2) Govern d'Esquerres Nacionalistes Espanyoles: PSC+Ciudadanos+ (recolzament del PP) que us forcin a pactar sota la base d'acusar-vos de no ser d'esquerres si preferiu donar el govern a CiU.
Estàs en condicions d'assegurar que la segona possibilitat és inviable? Perque em sembla que és la més factible.
PS: També existeix una possibilitat de que les enquestes estiguin sent excessivament manipulades i SC+ERC+RCat+ICV sumin, però em sembla, evidentment, poc probable ara per ara.
els partits partidaris d'aquesta creença solen ser els que no tenen cap possibilitat d'esdevenir majoritaris, i quan l'arriben a tenir, és fàcil modificar la creença... o "adaptar-la" al temps, el moment, la circumstància...
I és possible que sigui així, perquè, per exemple, i per posar-ne un, d'exemple, força, ara com ara, irreal, si en algun moment l'esquerra tinguéssim la majoria suficient (absoluta, doncs) per "canviar el sistema", vulgui dir això el que vulgui dir, hi renunciaríem?
I és que em sembla que les coses, vistes només a través del prisma de les eleccions, és a dir, la democràcia formal, no tenen alternativa. És, per tant, obvi, que cal plantejar altres qüestions més bàsiques, una de les quals i de les més significatives i resolutives, l'hegemonia sociopoliticocultural.
No voldria fer volar coloms, així que: com?
Salut, la companyia.
Al meu entendre, les majories absolutes són dolentes per definició. Automàticament deixen sense cap representació a la gent que no ha votat el partit de govern. Per què no es fa una modificació de la llei electoral per evitar-ho? Suposo que hi ha molts interessos i suposo que cap partit dels que es fan dir més democràtics (PSOE, PSOE-C, CiU, PP,...) ho acceptaria. Però, no es podria fer quelcom per evitar-ho?
La cosa estaria en fer que, quan un partit arribi al 50%-1, la resta d'escons es repartissin d'alguna manera que caldria discutir. Estic d'acord en que un govern amb majoria absoluta va més "fi". No hi ha pràcticament desavinences i al parlament ho aproven tot sense problemes, però i la resta? la resta de gent es queda sense veu...
M'explico. Després de les eleccions només hi ha dos escenaris possibles:
1) Govern de CiU: Inclou... CiU, CiU+SCI, CiU recolzada pel PP, CiU en minoria, CiU+RCat, CiU+ERC, CiU+RCat+SCI i la Sociovergència.
2) Govern d'Esquerres Nacionalistes Espanyoles: PSC+Ciudadanos+ (recolzament del PP) que us forcin a pactar sota la base d'acusar-vos de no ser d'esquerres si preferiu donar el govern a CiU.
Estàs en condicions d'assegurar que la segona possibilitat és inviable? Perque em sembla que és la més factible.
PS: També existeix una possibilitat de que les enquestes estiguin sent excessivament manipulades i SC+ERC+RCat+ICV sumin, però em sembla, evidentment, poc probable ara per ara.