Cada vegada que ve un pintor a penjar la seua exposició es queda parat amb el nostre sistema: “i açò com va?” “esteu segures que aguantarà?” I tu els hi dius que sí, que ha suportat quadres enormes i que està molt ben parit el nostre sistema, que per a alguna cosa ho va suggerir el nostre amic Antoni Miró, que sempre, sempre té raó. I no es queden tranquils fins que no els hi fem una demostració. Tot i així, pensem, que es queden neguitosos: “ja veuràs com estes xiques em toquen per dir-me que un quadre ha caigut”, el que fins ara no ha passat.
Sabem que és una bovadeta però ens fa molta gràcia.
Per un moment comptem amb un coneixement que els pintors convidats, no tots però sí molts, no tenen. I això si tenim en compte que ens passem mitja vida carregant i descarregant quadres, embolicant-los en paper de bombolletes, gestionant la confecció de catàlegs... doncs ens atorga un plus de satisfacció, xica és una miqueta infantil, però divertit.
Just ara hauríem de preguntar a Bartomeu Pons si està patint pels seus quadres ara que hi és a casa. Pons ens ha dut gràcies a Maria Antònia Cantarellas de la Secretaria de Cultura del Govern Balear, una mostra de la seua pintura. Una obra fosca, rotunda, apegada a la terra. La seua Sèrie Negra que encara podeu visitar al CCOM.
Salut!