Victoria |
Dona |
diumenge, 24 d'octubre de 2010 | 11:39h
Quan tens set, només vols aigua. Alguna cosa està canviant
i ens fa mantenir l’esperança. El vent constant arriba que ens mostra la direcció.
Gràcies a tots i a totes.
Els homes han sortit al carrer per tal de mostrar el
rebuig a la violència de gènere. De forma simultània i amb el lema “El
silenci ens fa còmplices”, ha tingut lloc, dijous dia 21, la tirallonga
de “Rodes d’homes contra la violència
masclista” a més de 30 localitats de l’Estat.
La convocatòria, oberta a tothom que hi va voler
participar, ha estat coordinada per l’Associació d’Homes per a la Igualtat de Gènere (AHIGE).
A Palma ho va impulsar el Grup de Homes per a la Igualtat i Contra la Violència Masclista,
entitat confederada a AHIGE. La data coincideix amb l’aniversari de la primera
manifestació d’homes contra la violència sexista i vol esdevenir la jornada en
què els grups i associacions d’homes per la igualtat, igualment que els homes a
títol individual que s’hi sentin identificats, surtin al carrer per fer visible
davant la societat la seva posició i el seu compromís.
La concentració, després d’encendre espelmes al voltant
d’un gran llaç blanc, guardà un minut de silenci per a les dones víctimes de la
violència masclista i es va llegir el manifest amb el lema “Visquem sense violència” que diu així....
VISQUEM
SENSE VIOLÈNCIA
Companys i amics, siau benvinguts.
Avui ens hem reunit aquí per pronunciar-nos públicament a favor de la igualtat
i contra la violència que molts homes exerceixen sobre les dones.
La violència de gènere és una escandalosa realitat que cada dia s’estén més i
que afecta tota la societat. És l’evidència diària de les nostres
contradiccions i una exigència immediata per reflexionar sobre els problemes
que són al seu origen.
Les seves conseqüències, no cal dir-ho, són
terribles: milers, cents de milers de dones, viuen atemorides davant d’una
contínua situació de terror físic i psicològic a les seves llars i al seu
entorn més immediat. Sorprenentment, els causants d’aquest mal no són homes
estranys a les víctimes. Són els seus propis marits, nuvis
o parelles els que les maltracten.
Els agressors, en la seva gran majoria, no són
homes diferents, especials o malalts. Són homes comuns, ciutadans típics, en
molts casos modèlics, amables, reconeguts i, sovint, respectuosos i cordials en
el seu àmbit de feina. Són homes que basen la
seva seguretat personal en valors que representen l’estereotip tradicional
masculí: la imposició a través de la força física, la competència,
l’agressivitat i un “estatus” de superioritat i privilegi respecte de la dona. Són homes que no
estan sent capaços de reconvertir-se cap a un tipus de relacions igualitàries,
basades en el respecte mutu.
Aquesta violència es veu reforçada per la
incapacitat de bona part dels homes per adaptar-se als canvis que l’avanç cap a
una societat igualitària està provocant. És, en suma, el clar símptoma que
alguna cosa no funciona bé, que una part dels homes no estan acceptant el canvi
i la llibertat de les dones.
Els agressors no són majoria, ni prop fer-hi.
Però... i la resta? On som i què feim la resta dels homes? La violència és
possible perquè la majoria dels homes mantenim algun tipus de complicitat i
certa tolerància cap a ella. Ja sigui per por, per egoisme, per rancúnia o per
una malentesa solidaritat masculina, el que és cert és que molts de nosaltres
no feim prou per acabar amb la violència de gènere. El que és cert és que molts
de nosaltres, senzillament, no feim res.
La violència existent al si d’una societat és
la suma de les violències individuals de cada un dels seus membres; la que cada
una de les persones que la componen genera i aquella que és capaç de tolerar i
d’assimilar. Cada gest, actitud o comentari pejoratiu i discriminatori contra
les dones, augmenta la permissió i obre el camí cap als maltractaments.
T’has aturat a pensar si pots fer alguna cosa
més del que fas, per lluitar contra la violència de gènere? Aquesta és la
pregunta que llancem als homes. La majoria, fins ara, ens hem limitat a contemplar des de la distància aquest gravíssim problema,
sentint-nos lliures de culpa i pensant que ja n’hi havia prou amb el fet de no
ser nosaltres els maltractadors.
Però això no és suficient, ja que EL SILENCI ENS FA CÒMPLICES. Com cada
dia... com sempre, en aquest mateix moment, milions dedones estan sent
maltractades. I, davant d’això, els homes no podem continuar estant callats,
pretenent no tenir cap responsabilitat moral davant les víctimes.
Aixequem la nostra veu i llancem a la societat
un clar missatge de rebuig absolut de les arrels de la violència, negant
qualsevol raó que la
justifiqui. No hi ha excusa possible.
Volem fer des d’aquí una petició a tots els
homes: no mireu cap a un altre costat, no continueu tolerant en el vostre
entorn cap situació de violència, sexisme o discriminació cap a les dones. És
la nostraresponsabilitat actuar allà on es doni o es prepari l’horror.
Denuncieu aquells casos que conegueu i ajudau, sense cap dubte, les víctimes,
ja que necessitaran tota la nostra solidaritat. Feis-ho per a elles i per a nosaltres.
VISQUEM
SENSE VIOLÈNCIA!
Manifest
llegit dia 21 d’octubre a la plaça Nova de Flassaders a les 20 hores.
Ens cal construir ponts, adreçar signes... per a què algú respongui per (i amb ) nosaltres... com diu en Sarsanedes al pont cap a l'infinit.
El 25 de novembre amb motiu del Dia Internacional de
l’Eliminació de la Violència
de Gènere, s’organitzaran nous actes.
Són petites accions, però importants; alguna cosa es mou i que el no hem de fer mai és deixar de denunciar. Em va arribar un aire fresc en veure aquestes notícies i encara més en llegir aquests manifests. Bon diumenge !
petites accions i continuades, la mà que deixa petja al ribot, el vent que forada la pedra, la magrana que es bada i regala el seu fruit saborós. Bona nit i a fer bonda que et curaràs prest. Besada remeiera...
josep_blesa |
diumenge, 24 d'octubre de 2010 | 12:33h
M'ha encantat. M'ha encisat que la "demostration" fóra d'homes. Un pas endavant molt important. Un tema compartit precisament entremig d'un món tan estressant i violent com el que estem creant. D'alguna manera he de dir que tots emprem la violència d'una manera o una altra. Tendir ponts de diàleg és el més ens pot ajudar. Substituir contrast de parers per l'encegasnment momentani. Anit tornava d'una festa de matinada però una xica que crec que s'ho està passant malament li vaig un petit escrit de recolzament. De vegades costa tan poc....però és tan important enviar tendresa emboliada amb paraules. Al·lucinaries de la inauguració d'un local que s'ha obert i al que anit vam inauigurar. Una gemanor considerable. No defallim! PS: no podeu imaginar el que suposa llegir-vos i comprendre-vos a les senyores en internet. Lo que ajuda a entendre l'altra persona. Hem de 'desterrar-nos' certs ensenyaments 'mamats' des de la nostra pròpia casa materna. Una besada.
Les primeres jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat, Fundació ACA, Búger, Mallorca, 11, 12, 13 de maig 2012. Un bloc que recull tot allò que vulguem publicar de na Xesca, de les jornades i de la temàtica.
Bon diumenge !
No defallim!
PS: no podeu imaginar el que suposa llegir-vos i comprendre-vos a les senyores en internet. Lo que ajuda a entendre l'altra persona. Hem de 'desterrar-nos' certs ensenyaments 'mamats' des de la nostra pròpia casa materna.
Una besada.