A la turbolència adolescent s’hi afegeix el neguit pel seu futur; la societat li demana que es defineixi. Per tant urgeix que el motivem de nou, aquesta vegada per a un projecte personal de vida, perquè imagini el seu més enllà del batxillerat. Ens ha de trobar al seu costat a l’hora de concretar el seu futur.
Identificar conjuntament els seus punts forts i les seves necessitats
Prèviament caldrà guiar-lo en l’elaboració del seu projecte personal. És un treball conjunt amb la noia i el noi per a detectar els seus actius, les seves necessitats, els seus gustos,i prioritats en la vida, els seus valors i centres d’interès. En acabat, el futur apareix força més nítid que abans.
L’adolescent, encara que sigui en oposició, necessita els pares al seu costat. Els pares tenen una visió global del noi i aquesta visió global serà el contrapès a la seva tendència a separar la vida personal de l’escolar.
Visió global vol dir visió del conjunt de les seves competències.
El noi i la noia real apareix quan se’ls valora sense centrar-se en els resultats escolars. Més aviat s’haurà de tenir en compte el seu perfil artístic, esportiu, associatiu, manipulatiu o teòric, la seva gestió del temps, etc. Veiem el cas d’un batxiller que toca en un grup de rock: està desplegant una bona dosi de creativitat i de perseverança, es construeix amb els altres i sap organitzar concerts.
Si els pares li posen en relleu aquest conjunt competencial, l’ajudaran a percatar-se d’unes qualitats de les que potser no n’era conscient i li donaran confiança. Com no valorarà millor les persones que l’han ajudat a descobrir-se-les! Encara que no ho reconegui explícitament. Amb aquesta identificació de les qualitats personals dibuixarà encetadament el seu futur. I, per què no?, transferirà al seu treball escolar aquesta descoberta feta en terreny personal; és la motivació que li calia.
Una altra!
Però me n'alegro.
I també m'alegra tenir-te a tu.
Amb aquest post m'he quedat descansada.
Sempre li hem dit: t'hauries de dedicar a fer teatre, o a cantar, a tocar la guitarra...
Ho té tot. Molt sentiment acumulat i un niu d'expressió.
Patirà. És la pena que tinc.
Gràcies, Nar.
No tenen preu per una mare aquests posts.