Actualització: un comentari (signat Martí) argumenta que el manifest del que parlo no és la posició de D-Recerca.
Igualment, el bloc que referencio també ha fet un aclariment al respecte.
Agraeixo a tots els aclariments sobre el que molts havíem interpretat. Més detalls a la respostes que he fet als comentaris d'aquest apunt. Final de l'actualització.
Primer una prèvia. Durant 3 cursos de 4 vaig ser representant estudiantil a la UAB. Delegat de curs de Geologia. Igualment, des d'altres àmbits tinc experiència de tractar amb representants d'alt nivell de la Generalitat.
Anem al cas concret. Hi ha hagut una forta pujada de la matrícula dels cursos de doctorat a Catalunya. D-Recerca, Associació de doctorands i becaris de recerca de Catalunya, si més no d'alguns, ha començat una campanya de protesta.
Bloc que ignora el català
Primer de tot, ha fet (hi ha) un bloc, http://tutela400euros.blogspot.com/, que està en espanyol i anglès. Només. No pas en català. A molts, amb una mica de coneixement de la societat catalana i la història de reclamacions del darrer segle i mig, ens resulta ofensiu que es menystingui el català d'aquesta manera. Que en un missatge adreçat a la societat catalana s'utilitzi abans l'anglès que el català.
Manifest
Segon, han fet un manifest que demanen signar:
http://www.peticiones.es/peticion/manifest-contra-la-pujada-de-taxes-de-doctorat-manifiesto-contra-la-subida-de-tasas-de-doctorado/243
Un manifest que, amb l'excusa del problema de la matrícula, pretén col·lar concepcions ideològiques que s'oposen als valors generals de la societat catalana. Tractem-ho amb una mica de detall.
El manifest s'inicia amb aquesta frase:
“demòcrates simpatitzants” és la típica expressió de superioritat moral de l'esquerra espanyola. D-recerca s'ha de dedicar a defensar els interessos dels estudiants predoctorals de Catalunya, no pas a repartir carnets de demòcrates. Això és inacceptable.
Això novament demostra un gran desconeixement de la societat catalana i dels mitjans de comunicació catalans. Aquesta forma per referir-se al Govern de la Generalitat és aliena al llenguatge que s'utilitza en la vida pública a Catalunya.
Atac frontal a l'autogovern de Catalunya
Però el més greu de tot plegat, és el punt 13:
-
Que el govern autonòmic té potestat per a fixar els preus com ho fa en el Decret 98/2010 de la Generalitat de Catalunya, Annex 1, punt 4.6, atès que el Real Decret 1393/2007, en l’aplicació del qual va ser promulgat, refereix en el seu article 7 al dictamen de la Conferencia General de Política Universitària per establir els límits dels preus públics, sempre relacionats amb els costs del servei, d’estudis que condueixen a l’obtenció de títols oficials i aquest dictamen no estableix límits per als preus de doctorat, concedint als governs autonòmics total llibertat per establir aquests preus. Aquesta situació posa als doctorands de tot l’Estat a mercè dels seus governs autonòmics i en situació d’indefensió.
Negretes meves. Això ja no és un error comunicatiu. Això és un atac ideològic en tota regla a l'autogovern de Catalunya. Un atac neocentralista que s'alinea amb el nacionalisme espanyol en l'actual batalla per recuperar “transferències” i suprimir qualsevol mena d'autogovern. Per aquí molts no passem. No en el nostre nom. No acceptem una D-Recerca que ataca frontalment a les reclamacions que la societat catalana ha fet en el darrer segle i mig.
A Catalunya va sent hora que els sindicats deixen les grans qüestions ideològiques a qui pertoca (els partits polítics) i comencin a preocupar-se de la millora de les condicions laborals i d'estudi de les persones. De coses concretes, com es fa a mitja europa. El problema és la pujada de la matrícula. El problema no és que ho hagi fet la Generalitat o qui sigui en exercici de les seves competències.
Hola Marc,
No sé pas qui ets, el que em queda clar, es que ets un becari que vol, al igual que jo, solucionar el tema dels 400 euros, però no de qualsevol manera, i això m’alegra.
Estic totalment d'acord amb tots els punts que tractes, i des de D-Recerca, penso que hauríeu d'acceptar les crítiques.
Jo també creia que el manifest l'havia escrit D-Recerca, o si ho voleu, gent de D-Recerca, si més no, ells són els que sempre firmen.
Crec que no hi hauria d'haver cap associació que ens representi, simplement, diferents becaris de cada centre que facin de portaveus per aquest tema (els 400 euros) en concret. Un cop solucionat això, que cada representant lluiti dins les seves institucions pel que es just.
D'altra banda, tinc una pregunta per aquells de D-Recerca que tan s'ofenen. Rebeu alguna subvenció per part del Govern? aquesta necessitat de firmar amb el nom de l'associació qualsevol esdeveniment que es fa, a què es deu?
Ja en tenim prou amb sindicats que no són més que una extensió del Govern, i de polítics que diuen mentides.
El manifest no és de D-Recerca. El manifest s'ha fet per diversos doctorands de Catalunya, discutint-lo sobretot a través del blog que menciones i de la llista de correu de D-Recerca, i es firma a títol individual. Pots veure les discusions, són públiques i en alguns llocs surten mencionats alguns dels temes que toques.
Al final el manifest que hi ha és el que va sortir votat globalment, i per això és el que s'està signant. Des de la llista, es va votar majoritàriament un altre manifest semblant, però més curt, que pots trobar aquí. En alguns casos la redacció pot pecar de poc sensible, com dius, amb la realitat catalana, i el text en negreta que has ressaltat jo també el trobo molt desafortunat. El problema, crec jo, no és estar a mercè d'un govern autonòmic, sinó d'aquesta gent que es diuen d'esquerres i llavors fan pagar a qui està més putejat la seva incapacitat per gestionar crisis i transferències de competències, sigui al govern català o a l'espanyol. El manifest s'ha hagut de fer molt ràpid, i tot i que en alguns punts puc no estar-hi del tot d'acord el recolzo plenament.
El problema és l'Estat que retalla el pressupost d'investigació, crec (de memòria) un 15% l'any passat i un 8% aquest any. Però el problema és també de la Generalitat que ens "passa el pet" a nosaltres: que quadruplica les taxes de tutela de tesi, que depenen d'ella, a la vegada que les universitats aprofiten per augmentar les pròpies (quintuplicant-les, en el cas de la UAB). I també és de la Generalitat, quan aplica el 5% de baixada del sou indiscriminadament a tots els treballadors públics, passant completament de fer una baixada progressiva: els doctorands per a pagar som estudiants, però a l'hora de cobrar ens redueixen el sou (que ja no solia arribar ni als 1.000€) com si fóssim catedràtics d'universitat.
I és per tot això que ara hi ha moviment entre els doctorands. Els 400€ ha estat la gota que ha fet vessar el got. No és un sindicat. No és tampoc només D-Recerca, ni només el blog, sinó també totes les assembles d'universitats i centres, i la gent que simplement ja en té prou. I siusplau no etiquetis i despreciïs tan ràpidament tot aquest moviment. No és un atac frontal a l'autogovern de Catalunya, el que espero que sigui és un atac frontal a la política de recerca que puteja els doctorands (i a la investigació en general) ara sí i ara també.
Gràcies Martí per l'explicació. Tanmateix crec seria convenient un posicionament públic de D-recerca sobre el tema. A molts doctorands ens preocupa molt aquest manifest.
El manifest s'està distribuint pels centres de recerca de Catalunya com si fos de D-Recerca. Igualment, des de D-Recerca s'enllaça, però en cap cas es diu que NO és un manifest de D-Recerca. Som moltíssima gent que hem interpretat que aquest document és de D-Recerca, i francament, ens decep molt.
Si és veritat que aquest document no és compartit per D-Recerca, ho celebro i me n'alegro.
estic subscrit a la seva llista, i pel que entenc D-Recerca recolza el
que es consensua (o es vota, si no hi ha consens) en assemblea o a la
llista. A la llista es va votar "la versió curta"
que no conté cap dels punts que critiques. Aquest, entenc, és el
manifest que recolza D-Recerca com a associació (repeteixo que jo no en
formo part).
El manifest que s'està signant, es signa
individualment. Però suposo que D-Recerca el recolza, com jo mateix ho
faig, tot i veure-hi potser algunes coses amb les que no està
completament d'acord. A mi també em preocupaven aquests punts i preveia
que portarien polèmica, però el manifest ja es va redactar i votar, i
crec que el que cal ara és seguir endavant i pressionar la Generalitat i
les universitats perquè facin marxa enrere amb els 400€, amb el 5% i
amb tot el que es pugui.
Si a tants doctorands us preocupa el
manifest, us animo a afegir-vos a la llista de D-Recerca i discutir-ho
allà. Així el següent sortiria diferent. Però repeteixo que ara mateix
és el que tenim i crec que val la pena recolzar-lo fort.
Bon dia,
em sap molt greu el que dius al teu blog. Primer de tot, m'agradaria indicar-te
que t'informessis una mica millor abans d'emetre una opinió.
Aquesta protesta dels doctorands ha estat duta a terme no només pels membres de
D-recerca, sinó també per molts altres doctorands de Catalunya que no hi
formaven part. Un grup de doctorands va decidir crear el blog al que fas referència,
per tal de facilitar l’organització entre nosaltres, fet que trobo genial. Crec
que cadascú és lliure d’expressar-se en la llengua que li agradi. Després de ajuntar-nos
un grup de doctorands ara fa una setmana, varem decidir d’escriure un manifest
conjunt dirigit tant als vicerectorats de recerca de les diferents universitats
com a la Direcció General d’Universitats (amb qui ja ens havíem reunit prèviament).
Així doncs després de sotmetre aquest manifest a modificacions per part de qui
es va voler implicar, per últim va ser aprovat. Al mateix temps es va fer una
versió més curta que pots trobar a la web de D-recerca, en català per cert.
Aquest última versió és la que firma D-recerca, per que és la versió que els
seus membres van triar.
Respecte al punt
13, en cap moment diu que s'haurien de treure competències a les autonomies, sinó
que hauria de estar controlat, per evitar aquestes mesures preses de sobte i
desproporcionades. Potser no s'explica de manera clara. A mi personalment
tampoc m’agrada molt com està redactat aquest punt. Però vull recalcar que en
cap moment es vol treure la competència d’autogovern de les diferents
autonomies.
Sincerament, et
vull fer arribar el meu malestar al llegir un text mal fonamentat. Potser
tampoc no hem fet arribar nosaltres la informació com calia, però tot això s’ha
fet en molt poc temps.
Elena Capel, doctorand de la UAB
Elena,
Sobre el punt 13, suposo que t'adones que un autogovern "control·lat" no és cap autogovern. És papa estat, i catalans nens petits. Ho sento, però si un doctorand no es capaç d'adonar-se del clar biaix ideològic d'un text, francament, el problema menor és que hagi de pagar 400 euros de matrícula.
Una altra cosa és que estiguis d'acord amb el biaix. Ho respecto. Però cal tenir molt clar sempre quan es parla en nom propi i en nom d'un col·lectiu. Cal ser honestos.
D'altra banda, quan parles en nom d'un col·lectiu, la bona voluntat no es suficient. Tot plegat és molt més complex.
Els altres punts que tractes, crec que els he respost als altres comentaris.
Tinc dues normes bàsiques en aquesta casa meva:
- No responc anònims
- Si el fet de no respondre un anònim em provoca indefensió, suprimeixo l'anònim.
Per aquesta raó s'han suprimit 3 anònims que es ficaven amb mi en termes personals.
si us plau. No critiquis la feina que s'ha fet de tota bona voluntat i que bàsicament recau en una única persona! Tot s'ha fet per consens i tu (i tothom que vulgués) estaves totalment invitat a col·laborar en la redacció del manifest.
Probablement jo sigui molt més independentista del que ets tu, però trobo molt infantil només atacar temes que no són part de la discusió del blog.
També des del blog se t'anima a que tradueixis totes les entrades que hi ha en castellà al català. I no dubtis que ho publicaran.
Hi ha una cosa per damunt de Catalunya, són les persones.
Salut
Manel,
Tot document públic és criticable. Se'n diu llibertat d'expressió. Si no estàs disposat a acceptar la crítica, no facis documents públics. T'ho dic com autor d'infinitat de documents públics.
A tu et pot semblar infantil, però cada lector d'un document públic pot criticar el que li doni la gana. Se'n diu llibertat d'expressió, i no accepto el teu paternalisme.
Hi ha una cosa per davant de Catalunya i les persones: l'honestedat quan pretens parlar en nom d'un col·lectiu.
Per cert, això no és tracta de cap competició de a veure qui la té més grossa (qui és "més" independentista), que a mi me la bufa.
Es tracta de l'honestedat de no col·lar les concepcions polítiques pròpies (les que siguin) utilitzant tot un col·lectiu i aprofitant la bona voluntat de la gent a signar una reclamació. D'altra banda, jo respecto totes les posicions ideològiques individuals (totalitarismes a banda).
Com he dit en un altre comentari, quan parles en nom d'un col·lectiu la bona voluntat no és suficient ni serveix per justificar-se, la cosa és molt més complexa. T'ho dic per experiència en discussions i trencament de col·lectius.
tot dit!
p.d: ningú t'està obligant a signar el document.
fés-ne un altre d' alternatiu i comença a demanar signatures. Apa sort!
Una assemblea es representa a sí mateixa. Si en aquesta assemblea, s'ajunten quatre, l'assemblea representa als quatre. No a tot un col·lectiu.
Com diu Pepito grillo, fixa't una mica, aquest no és el tema.