Luis Buñuel en el film “El fantasma de la llibertat” ens presentava als anys 70 un mon trastocat i sense lògica. Per exemple, un assassí en serie sortia lliure del Tribunal entre els aplaudiments d'un nombrós públic, i una massa de periodistes i fotògrafs s'acostaven a l'assassí com si fos una estrella de cine o candidat a la presidència. La gent es barallava per a demanar autògrafs a l'assassí.
Cada cop que veig a delinqüents i racistes com Albiol, surten elegits amb campanyes racistes i xenòfobes, se'm regira l'estomac i penso en el “fantasma de la llibertat”, el fantasma de la dictadura dels partits i poderosos que recorre el mon. Quan veig a més que la gent vota als que roben, als racistes i als criminals, me dic que el film de Buñuel és més realista que surrealista. Estem massa acostumats a veure a criminals i corruptes sortint lliures dels Tribunals.
Avui el mon segueix igual: els banquers i polítics en llibertat i amb els casos arxivats, i els immigrants i moviments socials criminalitzats. I els del PP guanyant vots a costa d'expulsar gitanos i aturats. Com més roben i delinqueixen, més vots tenen. És una vergonya que el delinqüent Albiol aprofiti el racisme, la xenofòbia per aconseguir més vots i converteixi els seus delictes amb campanya electoral.
El fantasma de la llibertat, co-escrit amb Jean Claude Carrière, és per a mi el film més subversiu de'n Buñuel. A diferencia de Belle du jour i altres joies de'n Buñuel és molt poc distribuït, segurament degut a la multinacional que en té els drets.
El film comença amb d'insurrecció hispana contra els francesos i la fantasmagòrica llibertat que ens venien . El gag final del film tracta d'unes manifestacions als carrers de París, barrejada amb una manifestació en un zoològic, on els animals engabiats i darrera reixes protesten insistentment per un millor menjar. Els monos piquen amb els plats i culleres a les reixes, i no son conscients que estan sense llibertat, ni que estan enreixats i empresonats. Demanen i es conformen amb millor menjar.
Una excel·lent metàfora, encara més vàlida avui que als anys 70.
Aquest film no l'he tornat a veure des l'estrena al 1974 en un cinema, ni l'he vist anunciat en les televisions. Però fa uns anys vaig poder baixar-me'l per emule en francès.
Els corruptes i els delinqüents són les estrelles i la imatge de la nostre societat de consum.
Bon bloc, per cert. Jo col·laboro en un altre bloc a vilaweb "dr. cat, l'esgarrapador", especialitzat en l'anàlisi del contenciós amb espana des d'una perspectiva anticolonialista, superant així el nacionalisme ranci i a través de l'humor i del "mètode subversivo-barrilaire"
salut i... barrila