"És terrible la cuinodependència que pateix la dissortada Catalunya actual. Cada cop que engego el televisor m'hi trobo un cuiner. Ja no es tracta de fer les seves receptes davant els fogons sinó d'opinar i intentar vendre la moto de les excel·lències culinàries del país, com si no tinguéssim cap altra inquietud amb què omplir el pap. Com als moments més nefastos de l'imperi romà, tot sembla vehiculat a través de la panxa i el sexe. Paradoxalment, és més fàcil trobar cuines exòtiques que una bona recepta casolna. Has de contractar un investigador privat per localitzar restaurants on facin menjar del de tota la vida. És més difícil trobar un fricandó que un plat d'una zona de Malàisia o dels confins de l'Àfrica. "
David Castillo Fragment de l'article publicat a l'AVUI dilluns 18 d'octubre de 2010
Angelpas |
divendres, 22 d'octubre de 2010 | 01:21h
M'has tret les paraules de la boca. No es pot dir millor el mateix que jo pensava veient passar una carta sencera de plats exòtics per la petita pantalla de tv3...Gràcies per dir-ho tan ben dit... i tan de bo encara ens quedi una engruna de coratge per valorar més la nostra cultura. Àngel
"És terrible la cuinodependència que pateix la dissortada Catalunya actual. Cada cop que engego el televisor m'hi trobo un cuiner. Ja no es tracta de fer les seves receptes davant els fogons sinó d'opinar i intentar vendre la moto de les excel·lències culinàries del país, com si no tinguéssim cap altra inquietud amb què omplir el pap. Com als moments més nefastos de l'imperi romà, tot sembla vehiculat a través de la panxa i el sexe. Paradoxalment, és més fàcil trobar cuines exòtiques que una bona recepta casolna. Has de contractar un investigador privat per localitzar restaurants on facin menjar del de tota la vida. És més difícil trobar un fricandó que un plat d'una zona de Malàisia o dels confins de l'Àfrica. "
Àngel