josepselva |
dimarts, 19 d'octubre de 2010 | 19:39h
No em quadraven els números i ara hi he trobat la solució, sense
necessitat d’auditar comptes, simplement amb la suma que aprenguí de petit:
4,75% + 3% = 7,75%. Allò que els
mercats internacionals rebutgen per la seva poca fiabilitat i no volen ni al
7,75%, la Generalitat ho pagarà igualment en dues tramades: la primera per els
agosarats que inverteixin en el seu deute ( amb una retenció en origen del 19%) i la segona com a comisió del 3% (“vostès tenen un problema i es diu 3%”, ho
recoredeu?) per els bancs i caixes que els hi
col·loquin. Bancs i caixes que han perdonat el deute als partits per els diners “prestats” a les campanyes electorals, d'alguna manera havien de cobrar.
Hi ha una cosa molt senzilla d’entendre: els interessos, alts o
baixos, nomès es poden tornar si
el benefici que produeix el capital prestat és mes alt que aquests interessos, i
si el termin de devolució de capital mes interessos es mes llarg que les
expectatives de que es produeixin els beneficis mes el retorn del capital. No
cal ser economista per entendre-ho. El deute de la Generalitat no compleix cap
d’aquestes condicions i la fe mou muntanyes, però no diners.
A partir d’aquesta equació tan elemental, estimat Castells, estimats auditors del Barça, estimats profesors de Harward, hom ha de prendre la decisió de guardar, invertir o gaudir d’allo que tingui a l’abast amb els seus estalvis.
De totes maneres les decisions d’invertir no solen ser gens racionals, i si no que ho preguntin als que varen patir, per el seu mal cap, el crak del 1929 o varen comprar bulbs de tulipes a 1000 florins apalancant-ne 100.
No saber història, a part de perdre’s un coneixement tan interessant, és la menera de tornar a repetir-la amb els mateixos errors.
Et deixes una opció que es la més habitual a les administracions públiques. Es torna el prestec o les obligacions, en aquet cas lletras, amb la emissió de nou endeutament.
I es el que faran. Ja que aquestes obligacions de segur que son per gastos corrents. No per fer-hi inversions que retornaran beneficis.
La gran novetat es que la Generalitat, como d'altres administracions com veurem aviat, han de financiarse no als grans mercats, que noels volen veure, sino engatusant als estalviadors...Perque clar, quint tipus haurian de pagar al mercat?? no vull ni imaginar-ho.
Per fer-nos una idea el "bono basura" com el de Grecia te un tipus del 7%-8%.
I es el que faran. Ja que aquestes obligacions de segur que son per gastos corrents. No per fer-hi inversions que retornaran beneficis.
La gran novetat es que la Generalitat, como d'altres administracions com veurem aviat, han de financiarse no als grans mercats, que noels volen veure, sino engatusant als estalviadors...Perque clar, quint tipus haurian de pagar al mercat?? no vull ni imaginar-ho.
Per fer-nos una idea el "bono basura" com el de Grecia te un tipus del 7%-8%.