De sempre m'han fascinat les pintades. De xicoteta, des de la finestra de la meua habitació, veia (a més de la Font Roja al fons) la tàpia que barrava el pas a uns bancals que després van fer parc municipal, i que tenia escrit amb grans lletres roges: "14 d'abril, visca la república". De València en recorde una en clau feminista: "Manolo, la cena te la haces tú solo". I ací al bloc n'he penjat alguna, com aquella de "mi autoestima no cabe en la talla 36".
Però em fa l'efecte que cada volta costen més de trobar. I potser per això ara em fixe més en l'art urbà. I quan dic art, vull dir art, no embrutar les parets sense gens de gràcia o amb firmes per marcar territori com si foren pixades de gos.
Aquest cap de setmana he estat endreçant fotos dels últims anys (tasca que no m'he atrevit a fer en molt de temps per por a remenar massa coses), i me n'he adonat que, quan viatge, pràcticament sempre torne amb alguna foto d'art urbà.
Ací teniu el primer exemple, de Berlín. Vaig trobar que era una idea encertadíssima!
C.