Joan Laporta és la mena d’individu que aquest país és incapaç de generar. Perquè a Catalunya, assumir un poder, qualsevol, requereix prudència, contenció, discreció, ensopiment, grisor, humilitat (falsa), covardia, obediència ... És aquest un país com una immensa orde mendicant. I això vol dir sobreviure però també malviure (...)
A més a més hi hem d’afegir el caràcter del personatge: atrevit, inhàbil, descarat, inoportú, divertit, desbordant, corrosiu, valent, arrogant, burleta, festiu, excessiu.
Que un senyor al qual Laporta li ha donat un sou important a la TVBarça faça un article al seu favor, una lloança sense límits, és allò que es pot esperar de les persones agraïdes, dels mercenaris i dels mamporrreros. però està lluny de l'ètica periodística que hauria de tenir. Preniu nota, s'ha acabat el bròquil, el Barça és dels socis i per primera vegada ha hagut transparència. La que no hi ha hagut en temps de Laporta, Echevarria i Sala Martin. I Soriano, que deixa'l també anar.
pica alt, és guanyadora, generosa i treballa amb rigor sempre fa mal als talps que estan acostumats a la grisor, a la foscúria, que viuen en la mediocritat i per a qui acostumats als quatre euros no saben entendre els "excessos" del món del futbol i de l'esport. Siguem generosos també nosaltres i admetem que un perfum no és res en comparació al gran valor que ell ha donat al Barça, a les hores que li ha dedicat, a la intel.ligència amb què ho ha portat, a la gran projecció que li ha proporcionat. Estic agraït a la seva generositat a l'hora d'arriscar-se en política per posar al servei el país el prestigi que s'ha guanyat i que el Barça l'ha ajudat a tenir. Fugim dels ressentits, fugim dels que saben ja de bon començament i no admeten que mai podran ser tan grans com Laporta i que l'única "grandesa" que els queda és dir que han portat al millor president del Barça als tribunals. Quin gran moment històric, oi Rosell? Fugim-ne, passem al costat de la llum!
és el barça o la gencat, un milió d'euros són escurrialles comparant la magnitut.
bacus |
dimarts, 19 d'octubre de 2010 | 18:57h
és el barça o la gencat, un milió d'euros són escurrialles comparant la magnitut.
si i tant el problema és que amb la teva pasta fots el que vols i en ambdós casos només són un parell de gestors remanant les cireres de la pela d'un altre
o seva 1/130.000 part o 1/8kgilisineva part.
això de la idiolataria sembla que us la fot dura.............
ei, i pq no un semi-déu re.viscut com jo que és d'on sant pau es va copiar al 'caure del cavall'.
deixò de fer el bretol per avui............ salut i peles, el demés penja d'aquí.
Preniu nota, s'ha acabat el bròquil, el Barça és dels socis i per primera vegada ha hagut transparència. La que no hi ha hagut en temps de Laporta, Echevarria i Sala Martin. I Soriano, que deixa'l també anar.
Pere
si i tant el problema és que amb la teva pasta fots el que vols i en ambdós casos només són un parell de gestors remanant les cireres de la pela d'un altre
o seva 1/130.000 part o 1/8kgilisineva part.
això de la idiolataria sembla que us la fot dura.............
ei, i pq no un semi-déu re.viscut com jo que és d'on sant pau es va copiar al 'caure del cavall'.
deixò de fer el bretol per avui............ salut i peles, el demés penja d'aquí.