joanvila |
dilluns, 18 d'octubre de 2010 | 07:13h
...Els clients cada vegada paguen pitjor, més tard i sense garantir la data. Els bancs gairebé no existeixen, només miren de resoldre el seu propi problema de tresoreria i de no augmentar la morositat. És ben sobrer anar a un banc a presentar un pla d’inversió o un pla estratègic, és com portar-lo a la sagristia de qualsevol església, només serveix per parlar del sexe dels àngels. El Banc Sabadell en aquests moments fa un anunci amb en Guardiola on diu que té un pla per ajudar les millors empreses. No us ho creieu, té un pla per ajudar-se a ell mateix, un pla per captar fons particulars amb nòmines, de cap manera un pla per ajudar al teixit empresarial del país. Haureu escoltat que l’institut de crèdit oficial (ICO) té una línia per donar crèdits de tresoreria a les petites i mitjanes empreses, amb la figura del “facilitador financiero”. El resultat de la línia és una paperassa immensa, una dilapidació de recursos de temps de les empreses, per només donar el 2% dels crèdits. Un fiasco! No hi ha cap planteig financer que funcioni, cap de les coses que s’han proposat en els darrers dos anys funciona. Només funciona la renegociació de crèdits que no es poden pagar, que han fet i continuen fent les immobiliàries. Imagineu que hi ha 700.000 pisos, que no es venen, a un preu de 200.000 euros cadascun. Això fa 140.000 milions d’euros (el 13% del PIB) que els bancs han de renegociar contínuament, a part de pagar els deutes que van contreure amb l’exterior. En diem els Zombies, els morts vivents que ens eixuguen a tots els altres, els xucladors de sang financera...
I es nota. Molt. I, el que es pitjor, és una posició unànim.
Qui parla de competència financera? Pel que fa al vessant de finançament no existeix. Hi ha un monolitisme total. Quan les posicions de les diverses entitats financeres no són les matexes. La comoditat prima sobre la professionalitat. Espero que, quan les coses canviin,no es perdi la memòria concreta de les posicions de cada entitat. I les fusions? Encara pijtor...per a la competència.
Cordialment,
Andreu
Com que els beneficis de les empreses no augmentaran pas, sinó que més aviat baixaran, el resultat serà un empitjorament de la tresoreria. A això hi hem de sumar una pujada dels tipus d'interès.
Resultat, més val decréixer que créixer per l'any 2011. Deu ens agafi confessats.