Fa dies -setmanes, de fet, que Artur Mas anuncia als quatre vents que una de les accions principals del seu govern, si guanya i pot governar la Generalitat, serà reclamar el concert econòmic al govern de Madrid. El PSC, per boca de Corbacho, va dir que això no és possible, atès que perquè Catalunya pogués aconseguir el concert, caldria modificar la Constitució. Això és fals, ja que la Constitució no diu enlloc com s'han de finançar les comunitats autònomes. El finançament queda regulat a la Llei Orgànica 8/1980, de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA). Segons va dir Oriol Pujol, només es tracta de modificar aquesta llei orgànica perquè Catalunya pugui gaudir del mateix règim de finançament de què gaudeixen el País Basc i Navarra.Ara bé, jo aquí hi veig un parany. Tothom sap que per modificar qualsevol llei orgànica cal la majoria absoluta del Congrés dels Diputats. Molt bé. Potser CiU espera que un PSOE feble i dependent d'ells modifiqui la LOFCA a conveniència seva. És una hipòtesi possible però no probable, i no ho dic per un futur canvi de majories parlamentàries a Madrid.
Em sembla inversemblant que ni PP ni PSOE vulguin ni puguin renunciar als impostos que recapten a Catalunya i, de fet, a tots els Països Catalans. S'ha dit molts cops que prescindir del PIB basc i navarrès és assumible, però prescindir, encara que només fos del de Catalunya, convertiria l'Estat espanyol en una entitat inviable, perquè no podria subsistir sense els diners nets que rep dels contribuents catalans, i que ja no tornen a Catalunya (22.000 milions d'euros anuals, segons deia Xavier Sala-i-Martín no fa gaire).
Així doncs, com que a can Convergència no són beneits, què poden amagar rere aquesta proposta que gosaria titllar d'estrafolària? Addueixen que el país no està prou madur per votar la independència, però sí que ho està per votar el concert. Per mi, aquí hi ha el quid de la qüestió. Em sembla obvi que Convergència s'ha anat decantant cap al sobiranisme-independentisme els darrers temps, a la vista de com ha anat evolucionant la societat catalana, i el seu electorat en particular. Mas ha dit obertament que ell és independentista però que el partit no se'n declara formalment. Em costa molt d'imaginar que algú independentista pogués presidir un partit no independentista, perquè això seria esquizofrènic, i és per aquest motiu que la meva teoria és que, de fet, el concert és una "excusa" per anar cap a la independència. M'explico.
Mas afirma que no vol dividir la societat, i per això proposa demanar el concert econòmic, perquè és una voluntat que poden compartir tots els ciutadans que viuen a Catalunya. Però ell sap que això és una proesa encara més difícil -impossible, diria jo- que la independència, puix aquesta només depèn de la voluntat dels catalans, mentre que el concert depèn de la sobirania del poble espanyol, expressada al Congrés dels Diputats. Mas sap que el Congrés votarà que no al concert, i aleshores, això li servirà per fer veure als encara no convençuts, que l'única sortida a què ens aboca Madrid és la independència, perquè no està diposat a satisfer cap de les demandes que els catalans li formulen legítimament.
Des del dia que vaig sentir a dir Mas que reclamaria el concert econòmic, no vaig tenir cap dubte que era un subterfugi per anar cap a la independència. La prova és que els tres partits independentistes que es presentaran a les eleccions (ERC, SCI i RCat) han dit que aquesta proposta és ridícula per inassumible, i tenen tota la raó. Però estic convençuda que Mas i el seu equip també ho saben. Si això és tal com ho penso jo, aquesta estratègia em sembla més encertada que la del referèndum, que ara mateix es perdria -potser per poc, però es perdria. En qualsevol cas, si CiU aconseguís el concert, bravo, i si no l'aconseguís i això l'esperonés a declarar-se obertament independentista, encara més bravo.
si CiU aconseguís el concert, bravo, i si no l'aconseguís i això l'esperonés a declarar-se obertament independentista, encara més bravo.
El problema rau, en la credibilitat, la seva capacitat (i voluntat ) de plantar cara si els diuen NO (que els hi diran) , penso que quan els diguin no, xiularan i miraran a una altra banda.
Pot passar quelcom més pervers però, que tinguin un nou sistema de finançament al qual bategin amb el nom de concert i tot quedi igual.
Encara que a tu Elsa, t'anomenesa Jaume o Jordi, tu continuarues sent una dona.