
No soc dels que creu en les enquestes, i no començaré aquest vici ara ... però de fet, totes les que s'han publicat, un cop cuinades per les diferents corrents gastronòmiques venen a dir una cosa: Que després de les properes eleccions autonòmiques del novembre, al Parlament de Catalunya hi haurà menys diputats independentistes que no pas ara.
La conclusió, lògica i per tant òbvia, es que si això es confirma al novembre l'independència del nostre país, Catalunya, s'haurà d'esperar. Si no es sensat de proclamar l'independència de manera unilateral o d'organitzar un referèndum d'autodeterminació amb el suport de només 21 diputats, com pot esdevenir raonable de voler-ho fer amb menys diputats encara?
La culpa no sería pas dels espanyolistes, ni dels espanyols, ni dels federalistes ni dels regionalistes ... seria únicament nostre, dels independentistes. Sense matisos, ni excuses que som tots plegats prou grandets ... Simplement voldria dir que pels independentistes catalans l'independencia de Catalunya no n'es una prioritat.
No seria cap drama, però si un inconvenient. Al cap i la fi, el creixement vertiginos del independentisme sociologic es relativament recent i s'enfronta a inèrcies molt consolidades i molt ben acompanyades per grups de comunicacions afins. Potser es demanar massa que tot aquest creixement es tradueixi ara, de cop i volta, en una majoria parlamentaria o en una minoria molt més gran.
Pot estranyar que el PSOE del GAL i la corrupció, o el PP que ens va ficar en una guerra, aconseguissin de mantenir tants milions de vot. I per contra l'independentisme polítics, tot i tenir les mans netes, tingui problemes per mantenir fidelitzarels seus votants. Per una banda no hem d'oblidar que mentre hi ha gent que porta dos decennis votant al PSC, CiU o PP, hi unes altres que fa poc o molt poc que vota a opcions independentistes i que son un electoral, encara, menys ferm. Per l'altra es un fet que l'independentisme a Catalunya te en contra els més poderosos mitjans de comunicació de masses, delitosos per ofegar-ho tot en el soroll del bipartisme
Al cap i a la fi no hauríem d'oblidar que som nosaltres, els independentistes, els que decidim, de manera individual, amb el nostre vot, si aquest país es més a prop o més lluny de la seva llibertat. Si no anem a votar, o si ho fem de manera frívola, el resultat serà, simplement, que les forçes no independentistes es veuran reforçades. És a dir que la nostra independència s'haurà d'esperar, encara més.
Les enquestes no importen. La veritable i important es la del dia de les eleccions. Sabem que en aquesta sempre en trèiem millors resultats dels que ens donen els diaris de CiU, PSC i PP. Però per aconseguir la nostra independència no hi haurà prou de que en surtin més diputats independentistes dels que diuen i auguren. Ahuren de ser molts més. I això, amic independentista que em llegeixes, només depèn de nosaltres ... i de la pressa que tinguem per esdevenir nacionalment lliures, evidentment ...