L'actual president de la patronal espanyola, el Díaz Ferran eixe, ha afirmat que l'única manera d'eixir de la crisi és «treballar més i guanyar menys».
Bé, doncs, si tan convençut està de la seua fórmula que ens ho demostre amb fets i que predique amb l'exemple. Ell i tots els escanyapobres que formen part de la CEOE (i organitzacions empresarials en general). O siga, senyors empresaris i sangoneres en general, s'ha acabat això de rascar-se la birla i criar ouera: és hora de treballar més i guanyar menys. Ho ha dit el seu capo.
Josep (Benaguasil) |
divendres, 15 d'octubre de 2010 | 09:18h
Aquest tipus és un barrut poca-vergonya. L'escoltí ahir i em quedí boca-badat de com pot tindre tanta cara dura de dir públicament eixes barbaritats. Ell, precissament ell, que no paga als treballadors, ni tan sols els pagava la seguretat social. Aquestes coses sols passen al desgavellat i condemnat estat espanyol; i això és ben simptomàtic. És la mentalitat empresarial i cacic espanyola, castellana.
Ens estan obligant a fer passos de gegant cap enrera, cap al segle XIX, i això fa por, molt por. A la França de Sarkozy ja li han fet quatre vagues i moltes mobilitzacions durant els darrers dos mesos... Què fan els sindicats espanyols? Què estem fent ací?
Vivim a un món estrany aquest en que una persona que s'ha dedicat a enfonsar qualsevol empresa que ha passat per les seves mans es dedica a donar consells sobre economia... i a més quelcom l'escolta i tot !!!
Però Johan Cruyff ho tenia clar, esto és un cosa i aquello és una otra. I es que el malbaratament i monpolització no te amo, i no diferència les malbaratament públic de malbaratament privat i les seves repercussions.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Aquestes coses sols passen al desgavellat i condemnat estat espanyol; i això és ben simptomàtic. És la mentalitat empresarial i cacic espanyola, castellana.
Ens estan obligant a fer passos de gegant cap enrera, cap al segle XIX, i això fa por, molt por.
A la França de Sarkozy ja li han fet quatre vagues i moltes mobilitzacions durant els darrers dos mesos... Què fan els sindicats espanyols? Què estem fent ací?
I es que el malbaratament i monpolització no te amo, i no diferència les malbaratament públic de malbaratament privat i les seves repercussions.