La presència d'aquest missatge clar i directe continua creixent i a cada dia que passa arriba a més ulls i orelles perquè reflexionin sobre el vot. Ara ja hi ha més de dues-centes persones que s'han fet seu el hashtag #votaindependencia i que l'estan emprant al twitter, al Facebook, als blocs i arreu. Hi ha, doncs, gent que va a desfilades militars, gent que es baralla per un debat cara a cara amb molta cara perquè sembla que no existeixi res més, i gent que diem que volem votar independència a través de qualsevol de les tres opcions que ara mateix tenen més possibilitats: Esquerra, Reagrupament i Solidaritat.
I és que només cal mirar enrere, no ja a l'any 2006 i 2007 amb les manifestacions de la PDD, sinó a coses molt més recents encara. Per començar, el que va significar els deu mil a Brussel·les i la posterior presència a Ginebra per a la internacionalització i per a l'activació de moltes persones que no acabaven de creure's que aquest país tingués aquesta força.
Però el més increïble ha estat el trepidant curs polític 2009-2010, que va començar amb l'esclat d'Arenys de Munt, que va omplir el país d'urnes –encara dura: diumenge faré de voluntari a Rubí– i va emocionar tothom de veure com sortien independentistes de sota les pedres. I després surt la sentència del TC que deixa els federalistes sense arguments i sense recorregut i sense credibilitat. I el 10 de juliol fem la manifestació i el crit més clar i més contundent és IN-INDE-INDEPENDÈNCIA i les estelades s'exhaureixen a tots els comerços.
Creieu que després de tot això ara toca que ens hipotequem amb quatre anys més d'autonomisme? Creieu que després d'això podem avalar amb els nostres vots el diagnòstic d'Artur Mas, que diu que el país no està madur ni ho estarà en tota la legislatura? Creieu que hem d'avalar el seu full de ruta quan no pretén altra cosa que utilitzar en benefici propi el terme "dret de decidir"?
No!, de cap manera! Artur Mas serà president, però els independentistes hem de votar independència perquè no ho sigui per majoria absoluta, perquè hagi de pactar amb les tres forces independentistes, perquè es desdigui del seu compromís de no convocar cap referèndum en els propers quatre anys.
Cal una batzegada d'optimisme i d'esperança, un yes we can en ple compte enrere electoral que faci que cap independentista no es quedi a casa. #votaindependencia pot unir el potencial comunicatiu d'Esquerra, Reagrupament i Solidaritat i fer arribar a tothom que sí, que tenim possibilitats, que hi hem d'anar tots i totes sense excusa i deixar les urnes plenes a vessar de vots que comptin per a la independència.
Però el més increïble ha estat el trepidant curs polític 2009-2010, que va començar amb l'esclat d'Arenys de Munt, que va omplir el país d'urnes –encara dura: diumenge faré de voluntari a Rubí– i va emocionar tothom de veure com sortien independentistes de sota les pedres. I després surt la sentència del TC que deixa els federalistes sense arguments i sense recorregut i sense credibilitat. I el 10 de juliol fem la manifestació i el crit més clar i més contundent és IN-INDE-INDEPENDÈNCIA i les estelades s'exhaureixen a tots els comerços.
Creieu que després de tot això ara toca que ens hipotequem amb quatre anys més d'autonomisme? Creieu que després d'això podem avalar amb els nostres vots el diagnòstic d'Artur Mas, que diu que el país no està madur ni ho estarà en tota la legislatura? Creieu que hem d'avalar el seu full de ruta quan no pretén altra cosa que utilitzar en benefici propi el terme "dret de decidir"?
No!, de cap manera! Artur Mas serà president, però els independentistes hem de votar independència perquè no ho sigui per majoria absoluta, perquè hagi de pactar amb les tres forces independentistes, perquè es desdigui del seu compromís de no convocar cap referèndum en els propers quatre anys.
Cal una batzegada d'optimisme i d'esperança, un yes we can en ple compte enrere electoral que faci que cap independentista no es quedi a casa. #votaindependencia pot unir el potencial comunicatiu d'Esquerra, Reagrupament i Solidaritat i fer arribar a tothom que sí, que tenim possibilitats, que hi hem d'anar tots i totes sense excusa i deixar les urnes plenes a vessar de vots que comptin per a la independència.
clar que sí a tot el que dieu. Sembla mentida, a hores d'ara, més de dos-cents anys de la revolució i a Catalunya, mercès a la insistència i la repressió, la gent encara no té consciència de qui són, els han modificat el cervell, a pur de fotre'ls canya i d'educar-los contra natura.
El projecte per la independència comptarà si el poble català amplia la seva CONSCIÈNCIA, si és capaç de ser conscient, és a dir, de conèixer la realitat tal com és i no pas com la hi expliquen televisions, escoles, administracions de l'estat i residents de Catalunya amb interessos perversos. Costa, costarà i no serà pacífica aquesta entrada del món als cervells catalans, que tota modificació de les neurones, si és per ampliar-ne la quantitat en ús, suposa un esforç; però sortirà bé, que tenim veritat, per natura d'humanitat.
No sé si ho havia ja dit, però he incorporat #votaindependència a http://fornellsrepublicana.blogspot.com/. Avui ho penjaré a http://josep3r.wordpress.com/
Mercès per la idea.
Salut i República de Catalunya!