Passades 50 hores de l'arrencada simbòlica del #votaindependencia, i després d'una primera valoració a l'apunt anterior, crec que podem dir que hem col·locat la marca a la "twittersfera". El nostre hashtag ha estat el més emprat segons http://www.twit.cat i avui, tot i patir el desplaçament lògic en benefici de #resacelebrar o #avuitreballo, continua encara entre les deu més emprades. També hem aconseguit que un mitjà digital com Crònica se'n fes ressò. I si aneu a aquest web i poseu #votaindependencia a la casella de cerca veureu que hem generat més de set-centes piulades i que ja som 184 persones a difondre la marca. Falten 47 dies per a les eleccions i val la pena aprofitar aquest petit impacte que hem aconseguit.
Com deia al títol de l'apunt, #votaindependencia intenta ser molt més que un hashtag. Estendre aquesta marca a la xarxa ens ha permès generar un primer impacte i provocar ja les primeres reaccions, i seria molt bo que aconseguíssim mantenir el hashtag entre els deu més emprats, si fos possible, fins a la data de les eleccions. Per aconseguir-ho ens caldrà, a les prop de dues-centes persones que hi estem participant, una mica de constància i la voluntat de convèncer més persones perquè se'ns uneixin.
#votaindependencia té com a objectiu primordial aconseguir que votin el màxim nombre possibles de totes aquelles perones que els darrers mesos han manifestat la seva voluntat que Catalunya sigui estat, bé a través de les consultes que s'han fet, bé a través de la manifestació del 10 de juliol, i que votin independència en qualsevol de les tres formes que existeixen actualment (Esquerra, Reagrupament i Solidaritat) mentre continuem pendents de la possibilitat que aquestes dues darreres s'uneixin. En aquest sentit, l'enquesta que està fent l'Assemblea de reagrupats i soldaris per una coalició està resultant molt esperançadora. No cal dir que si finalment la coalició fos realitat la incidència del principi d'Hondt seria molt menor, però si no fos possible, cal anar a les urnes igualment i inundar-les de paperetes de partits independentistes.
#votaindependencia vol ser, sobretot, una actitud de cara a les eleccions, una actitud de no-agressió entre les tres opcions. Qualsevol persona ha de poder fer, ben legítimament, campanya pel seu partit, però assumir el lema del #votaindependencia implica la voluntat de joc net. Si la nostra opció és A i algú ens diu que vol votar B, no li diguem pestes de B si és una d'aquestes tres opcions perquè necessitem el màxim nombre de vots independentistes.
Per acabar, construir aquest missatge de l'actitud, aconseguir que tingui incidència en el comportament electoral de les persones, no serà fàcil si ens quedem en l'àmbit de les piulades del twitter. Cal que cadascú pensi com ho entén i que ho comuniqui, tant en l'àmbit de les seves relacions personals (a casa, a la feina, amb els amics, etc.) com en aquests espais de comunicació que són els blocs. Fem-ho, sisplau, i posem-hi el títol genèric de #votaindependencia.
#votaindependencia té com a objectiu primordial aconseguir que votin el màxim nombre possibles de totes aquelles perones que els darrers mesos han manifestat la seva voluntat que Catalunya sigui estat, bé a través de les consultes que s'han fet, bé a través de la manifestació del 10 de juliol, i que votin independència en qualsevol de les tres formes que existeixen actualment (Esquerra, Reagrupament i Solidaritat) mentre continuem pendents de la possibilitat que aquestes dues darreres s'uneixin. En aquest sentit, l'enquesta que està fent l'Assemblea de reagrupats i soldaris per una coalició està resultant molt esperançadora. No cal dir que si finalment la coalició fos realitat la incidència del principi d'Hondt seria molt menor, però si no fos possible, cal anar a les urnes igualment i inundar-les de paperetes de partits independentistes.
#votaindependencia vol ser, sobretot, una actitud de cara a les eleccions, una actitud de no-agressió entre les tres opcions. Qualsevol persona ha de poder fer, ben legítimament, campanya pel seu partit, però assumir el lema del #votaindependencia implica la voluntat de joc net. Si la nostra opció és A i algú ens diu que vol votar B, no li diguem pestes de B si és una d'aquestes tres opcions perquè necessitem el màxim nombre de vots independentistes.
Per acabar, construir aquest missatge de l'actitud, aconseguir que tingui incidència en el comportament electoral de les persones, no serà fàcil si ens quedem en l'àmbit de les piulades del twitter. Cal que cadascú pensi com ho entén i que ho comuniqui, tant en l'àmbit de les seves relacions personals (a casa, a la feina, amb els amics, etc.) com en aquests espais de comunicació que són els blocs. Fem-ho, sisplau, i posem-hi el títol genèric de #votaindependencia.
I és fonamental, tens raó, que tots els independentistes parlem bé de les tres opcions que hi ha, encara que només en votem una d'elles.
Jo, per exemple, votaré ERC per moltes i variades raons, però estic recomanant a amics convergents que passin de CiU i votin RCat o bé SI.
Per cert, si RCat i SI acabessin anant juntes seria una grandíssima noticia. Esperem que el seny acabi imperant.