Per Enric SubiñàD’aquell cap de setmana en teníem moltes expectatives. Era el que s’havia de fer el Tourmalet i molts altres cims del Pirineu francès, però el mal temps previst, sobretot per diumenge, desaconsellava de fer la pallissa del viatge.
L’alternativa, d’un dia, també tenia força encant: la volta al Bisaura. Així que dissabte 9 sortíem a les 6:30 del Maresme camí de Montesquiu. En Joan ja hi havia estat acompanyat de l’Albert i en Carles un dels dies més freds del darrer hivern, i una part de la ruta ja la coneixia, fet que ens permetria anar més per feina.
Es tractava d’una ruta llarga, sobretot de temps. Eren uns 60 kms amb poc més de 2000 metres de desnivell, per terreny relativament difícil i lent, amb força corriol. Portàvem el dinar a sobre, ja que l’únic lloc per menjar que passaríem era Vidrà, bastant a l’inici, que ens serviria per esmorzar.
Després d’algun cafè amb llet i alguna pasta, iniciem la ruta cap les 8 del matí. Ens enfilem cap al castell de Montesquiu, que no arribarem a veure gaire bé, i seguim cap uns prats per sota del coll de Revell, camí del castell de Besora. Aquí hi ha un dels trams més espectaculars de la sortida, una colladeta pelada, estreta, que s’assembla una mica a les “Bardenas”: el collet de Mongia. Sense pujar al castell comencem el descens, passant al costat d’una masia molt ben ubicada, per arribar a Santa Maria de Besora. Un trosset de carretera que s’acaba pujant a la masia del Xicoy, de molt elegant arquitectura, i anant a buscar un coll sobre Vidrà passant enmig de vaques i d’un bou amb males mirades. Ja som a Vidrà, esmorzant, i agafant forces pel que ens queda.
Sortim de Vidrà per un corriol que ens deixa a la pista del Puigsacalm. Parada a Sant Bartomeu de Covidases per reagrupar-nos, i seguim amb intenció de parar a la font Tornadissa a omplir els camels. Però una resta de pista enmig d’una fageda, no ressenyada al mapa, ens porta directament al coll de Manter, saltant-nos la font. Ara la ruta segueix la carena cap el Puigsacalm enmig de prats fins arribar al seu peu, on alguns preferim deixar la bici a manca de 50 costaruts metres. Ja teníem la primera foto de cim...
Tornada pel mateix camí fins al coll de Mànter, seguidament canvi de vessant per una zona molt enfangada fins la masia de Pla Tràver, un trosset de carretera al Collfred, i agafem la carena camí del Puig de l’Obiol. Se’ns acaba l’aigua i fem un petit mos abans del coll de l’Espinau. Una carena molt marcada, separada per tanques, i amb trams empenyent la bici, ens porta fins al cim de l’Obiol, on ens fem l’altra foto de grup. La baixada s’inicia pel GR, i ens porta al torrent de Milany esperant trobar aigua. Tot i que no en baixa molta, i no té gaire desnivell, aconseguim omplir una mica el camel per anar a dinar al bonic mirador del morro del Quer.
Ja són prop de les 4 de la tarda, i tenim força gana. Ara trobem el tros més perdedor, el que ens conduirà a les baumes dels Ferrers, i d’allí cap la bonica masia dels Ferrers. Un preciós corriol, segurament el més bonic del recorregut, ens deixa a la riera de la Solana, i des d’allí tornem a travessar el Ter pel pont de vianants. Cap a quarts de set de la tarda arribem als cotxes. Per sort no ens ha calgut el frontal que portàvem a sobre. Una mica de rentat de cara i de cames juntament amb una birra, dóna fi a una de les més boniques sortides que es podem fer a prop de casa.
Totalment recomanada!!!
Els corriolaires: en Ventús, en Formiga, l'Home no tant senzill, el Nét de la Trini, la Flor, en Pistons i en Logístic.
Les fotos d'en Joan: cliqueu aquí.
Les fotos de l'Adrià: cliqueu aquí.
Ventús, molt bones fotos. Ara falta que vagis a davant tota l'estona!
Salut i cames
Collons quina sortida!
Us escriu el "reponsable" de l'itinerari. M'agrada molt que vingueu a visitar-nos, així els camins no es predran!!
M'ha semblat veure un vell conegut, de quan escalavem, oi Andreu?
He disfrutat veient les fotos, segurament no heu trobat el terreny en les millors condicions, però estven força acceptables.
S'us veu un grup potent i compacte, podríem posar una paradeta de pernils!!
Vinga, salut i pedals.
Alfons