Per Manel TrenchsEl dimecres no podia sortir perquè tenia la canalla i aleshores em vaig organitzar per a poder fer una sortideta el dijous, des de després de dinar fins a quarts de vuit, ja que els dijous no tinc classes a la tarda però tinc curset i no puc faltar.
No tenia clar què fer però al llegir l’article d’en Joan sobre la seva volta de migdiada em va semblar una bona idea intentar-ho fer, en la mesura que pogués.
No tenia clar què fer però al llegir l’article d’en Joan sobre la seva volta de migdiada em va semblar una bona idea intentar-ho fer, en la mesura que pogués.
Després d’acomiadar-me de la Maria i d’en Couldines, a qui ens vam trobar per la zona treballant a diverses finques, començo la sortida amb els comentaris d’en Joan molt presents. Per tant, seguiré el mateix recorregut que ell. Ja des d’Argentona porto un ritme força alt per, com deia ell i tot i que per la meva manera de fer no m’acaba d’agradar fer-ho, intentar apretar força durant les dues primeres hores i a veure fins on puc arribar, i després decidir si intento arribar fins al coll o ja torno cap a casa per arribar puntual al curset.
Passo els pobles de Palautordera encara amb un ritme força engrescador i començo a adonar-me que tinc possibilitats d’arribar dalt prou bé. La pujada, que per a mi, és la primera vegada que la faig amb la flaca, la trobo molt agraïda. A més, al ser una carretera que ja l’havia fet força vegades amb moto la tinc molt present. Apart d’un parell de trossos on agafa més pendent la resta està molt dins del que a mi m’agrada.
En l’article comentava en Joan que al cap de dues hores passava el km 22, porto el temps controlat i amb el pas dels senyals vaig comprovant que tinc possibilitats d’arribar-hi. Això m’anima força. Al final arribo a dalt en un temps prou digne. Faig les fotos de rigor i cap avall que fa baixada, ni coca-cola, ni res. Quin gaudi pels sentits fer la baixada sencera amb una temperatura molt bona, un dia assoleiat, i sense ni un sol cotxe per la carretera en quasi tot el recorregut fins a baix.
Ara toca el segon objectiu, arribar a l’hora a Mataró. Comenta que ha fet la tornada en 1h 30’. Doncs, amb aquest esperit el plantejo el retorn. Els km van caient força ràpid, i tinc molt present l’última pujada que em queda, Can Bordoi. Tota la zona del Vallès la passo amb un vent força emprenyador, però bé, què hi farem, no ho puc tenir tot a favor.
Em trobo força bé malgrat l’adoloriment que ja tinc a les cames, i vull intentar fer la pujada a un bon ritme. I penso que ho assoleixo força bé ja que en menys de 8’ estic a dalt. Un cop a casa, dutxa i un mos ràpid perquè estic força cansat i cap al curset (una mica tard, tot s’ha de dir).
En resum, les meves dades han estat que he fet tot el recorregut amb un temps de 3h 49’, una mitjana de 27’1 km/h i un total de 104 km. En Joan comenta que ha fet 107 km, per tant, suposo que la diferència està en que la connexió entre Llinars i Villalba Saserra la faig per la nova carretera i ell, segurament la deuria fer per la carretera antiga, menys transitada.
Resumint:
2 :16:17 de pujada
Un moment per a fer la foto
1:32:08 de baixada
3:50:25 total
Distància recorreguda: 104 km.
Mitjana: 27,1
Nois
Falten les décimes de segon ???
Slt.
Jordi
Fa dos anys ens enfotiem de les flaques. L'any passat vam caure en la temptació.
Enguany ens dediquem a preparar sortides de 200 km i 7.000 m de desnivell o més. Fins i tot picar-nos virtualment. És clar, què menys pel pique que una volta de 105 km i més de 1.400 m de desnivell.
No teniu mesura.