En una conjunció tan simbòlica com ha estat aquest diumenge 10 d'octubre de 2010 a les 10 i 10 del matí ha començat a circular el #votaindependencia, que vol aplegar les piulades a les xarxes socials, els apunts a blocs i els articles a premsa digital i impresa que n'assumeixin la idea bàsica i que vulguin contribuir a escampar-la.
La valoració de les primeres hores, entre la gestació i l'arrencada simbòlica, és força positiva, però el missatge ha de continuar estenent-se, guanyant complicitats i carregant-se de significats. La participació és ben rebuda sigui en el grau que sigui, des dels qui simplement fan una piulada amb el hashtag per donar-hi suport –com @comtearnaucat, @aferranc, @laiamarques, @rnovoa @jordiku o @mgjoies– fins als qui desenvolupen la idea completa en diverses formes –casos de @jordiverdura o @jprat– passant pels qui prenen partit explícit per una de les tres opcions sense abandonar el missatge comú, que és justament l'esperit de la proposta.
D'aquesta línia darrera, en poden ser exemple les piulades que combinen el hashtag propi del partit amb el proposat com a comú o les que es limiten a expressar, en cada cas, com es concretarà aquesta opció, amb total respecte per a les altres dues. @jordimolinera, per exemple, diu que votarà el solidari López Bofill, mentre que @ivanaranda aposta pel republicà Puigcercós i segurament no faltarà qui faci públic el seu suport al cap de llista de Reagrupament, Joan Carretero. (No en poso cap exemple perquè al moment de redactar l'apunt encara no n'hi ha cap, però espero que també s'hi prodiguin.)
Altres opten per fer la seva elaboració personal del missatge sense prendre partit, com fan @jordiiglesias [aquí un segon text d'ell mateix], @novacreativa, [també això], @jordipupi, @marsanou, @calaixwebloc, @dvallespi, @JRodriguezAlv, @RCatCiutatVella, @graccus, @rogertorrents o @carlesnoguera.
També ha estat una excel·lent notícia llegir que l'Ateneu sorgit de @canetdecideix demanarà #votaindependencia a les properes eleccions. I és que hi ha nombroses poblacions on ja s'han fet les consultes i on el sí ha guanyat, cosa que ha convertit el reclam de participació en mandat d'independència. A molts municipis la gent ja ha decidit i ha triat independencia, i arran d'això s'han constituït noves plataformes que volen contribuir a l'acompliment d'aquest mandat popular.
Per desgràcia, hi ha qui no accepta l'esperit del missatge i en redueix les opcions independentistes a dues o fins a una de sola, sigui la que sigui, cosa que resta força a la proposta. És justament sobre tot això que espero que puguem anar reflexionant els propers dies als blocs i a la premsa.
Per acabar, dues cosetes. La primera, que una pota de la campanya és demanar a CiU, a través d'aquesta aplicació de twitter –la mateixa que s'ha fet servir perquè el twitter es pugui traduir al català– que no traeixi l'esperit de la manifestació del 10 de juliol i que es desdigui del seu compromís de no fer cap referèndum d'independència a la propera lesgislatura. La segona, que he preparat un PDF sobre el motiu i la utilitat d'aquesta campanya que podeu descarregar-vos lliurement i fer arribar a qui penseu que ens pot ajudar a escampar el missatge i a dotar-lo de contingut intel·lectual i polític. El teniu al peu d'aquest apunt.
D'aquesta línia darrera, en poden ser exemple les piulades que combinen el hashtag propi del partit amb el proposat com a comú o les que es limiten a expressar, en cada cas, com es concretarà aquesta opció, amb total respecte per a les altres dues. @jordimolinera, per exemple, diu que votarà el solidari López Bofill, mentre que @ivanaranda aposta pel republicà Puigcercós i segurament no faltarà qui faci públic el seu suport al cap de llista de Reagrupament, Joan Carretero. (No en poso cap exemple perquè al moment de redactar l'apunt encara no n'hi ha cap, però espero que també s'hi prodiguin.)
Altres opten per fer la seva elaboració personal del missatge sense prendre partit, com fan @jordiiglesias [aquí un segon text d'ell mateix], @novacreativa, [també això], @jordipupi, @marsanou, @calaixwebloc, @dvallespi, @JRodriguezAlv, @RCatCiutatVella, @graccus, @rogertorrents o @carlesnoguera.
També ha estat una excel·lent notícia llegir que l'Ateneu sorgit de @canetdecideix demanarà #votaindependencia a les properes eleccions. I és que hi ha nombroses poblacions on ja s'han fet les consultes i on el sí ha guanyat, cosa que ha convertit el reclam de participació en mandat d'independència. A molts municipis la gent ja ha decidit i ha triat independencia, i arran d'això s'han constituït noves plataformes que volen contribuir a l'acompliment d'aquest mandat popular.
Per desgràcia, hi ha qui no accepta l'esperit del missatge i en redueix les opcions independentistes a dues o fins a una de sola, sigui la que sigui, cosa que resta força a la proposta. És justament sobre tot això que espero que puguem anar reflexionant els propers dies als blocs i a la premsa.
Per acabar, dues cosetes. La primera, que una pota de la campanya és demanar a CiU, a través d'aquesta aplicació de twitter –la mateixa que s'ha fet servir perquè el twitter es pugui traduir al català– que no traeixi l'esperit de la manifestació del 10 de juliol i que es desdigui del seu compromís de no fer cap referèndum d'independència a la propera lesgislatura. La segona, que he preparat un PDF sobre el motiu i la utilitat d'aquesta campanya que podeu descarregar-vos lliurement i fer arribar a qui penseu que ens pot ajudar a escampar el missatge i a dotar-lo de contingut intel·lectual i polític. El teniu al peu d'aquest apunt.
Apreciat Xavier,
Disculpa si em poso on no em demanen però penso que t'equivoques amb aquesta iniciativa.
El que conseguiràs...
1.Legitimar ERC i evitar que la garrotada sigui més majúscula. Respectable.
2. Legitimar la divisió entre SI i RCat. És a dir, col·laborar amb el surrealisme i fer que arribin els dos fins al final, sense unitat (no la volen) i impossibilitant també una possible selecció natural. Políticament molt correcte però suicida.
De la banda dels vots independentistes, dels 2.000.000 que dius que hi ha, en prou feines votaran 1.000.000. D'aquest, un mínim de 500.000 votarà CIU. I que no siguin més. I en qualsevol cas suposem que n'hi hagin 500.000 més a repartir entre ERC, SI i RCat que és molt suposar.
Si partim de la base que la campanya que proposes legitima les 3 opcions, el repartiment pot ser molt poc eficas electoralment. ERC treurà un mínim de 250.000 vots, i els altre dos es repartiran entre 150.000 i 200.000 vots entre el millor dels escenaris possibles. Perquè aquesta divisió n'envirarà uns quants més a CIU i a l'abstenció. Si no m'equivoco, el resultat electoral de tot plegat serà un dels ridículs col·lectius més grans de la història dels pobles sotmesos.
Dels 23 diputats independentistes d'ERC el 2003, podem passar, entre els tres a 15 diputats. Un fracàs en els resultats. Però si ho mirem des d'una visió estrictament política, el fracàs de l'independentisme serà monumental: dividit, atomitzat, enpetitit, carregat de mals rotllos personals i vicis. Un inmens desastre que no ens deixarà aixecar el cap una bona temporada.
I això que hem de ser independents al gener...
I tu que proposes?
Perquè només critiques i menciones problemes, però no veig que aportis cap solució.
Aquesta és la grandesa de la democràcia, que cada 4 anys tens la oportunitat de fotre al carrer als que creus que ho han fet rematadament malament o simplement que et sembla que t'han enredat.
De totes maneres, no crec que t'interessi gaire la independència de Catalunya, si el que més et preocupa és que no es repeteixi el tripartit. Tens la típica preocupació dels de CiU, que s'han passat aquests 7 anys dolguts per la pèrdua del poder autonòmic.
Dit això, t'animo a que votis independentista; si està ressentit amb ERC, vota SIC o RCAT, però #votaindependencia . No llencis el teu vot amb algú que no farà res per la independència (per moltes senyeres que es posi al darrera).
Bona feina si senyor!!
Una abraçada des de Vic.
*Carme