Dia d'emocions, perquè recordarem el 9 d'octubre d'enguany durant molt de temps. Hem viscut un altre dia per guardar en la nostra breu, jove història de l'escola. Ho devem sens dubte a molts factors que intervenen: al davant una organització d'escola valenciana impecable, extraordinària; sense el seu d'entusiasme fóra impossible entendre un dels moviments vertebradors del país més important, potser el més important, sòlid i fresc dels últims cinquanta anys de la història dels valencians i del país sencer. Ho devem també a un equip de mestres i de pares i mares que han organitzat, plegats, els tallers avui a la Fira de Mostres de València. L'èxit, la plasticitat, el resultat d'aquelles corones de Jaume I tan exòtiques com divertides han aplegat centenars de xiquets i adults. Ho devem a l'alumnat, i en particularment nosaltres a un cor de gairebé un centenar de veus tan tendres com radiants, quan canten que són animals, que fan surf a la marjal o altre qualsevol miracle amb aquell mestre que els atrapa i ens atrapa, carregant-nos d'emoció en favor de l'escola i de continuar treballant.
Tot no ho puc encabir en aquesta primera crònica. Mentre al taller de premsa de 400 Colps entrevistàvem l'artista Manuel Boix, i el cor era a l'escenari gran, no podíem contenir el goig de saber-nos mestres, de tenir la sort de compartir tantes sensacions amb milers de persones com érem a la Fira. Quin gran regal, l'escola. Per molst anys escola valenciana.
