enric_correa |
dissabte, 9 d'octubre de 2010 | 22:57h
El principal obstacle a la independència és de tipus intern. Hi ha massa gent que se sent espanyola a Catalunya. El sentiment espanyol, degut en gran part a les fortes immigracions espanyoles dels anys seixanta i setanta, és massa elevat.Una condició imprescindible pel naixement d'una nació independent és tenir un sentiment nacional molt majoritari. No és el cas de Catalunya.
No es pot crear una nació catalana independent quan més d'un 50% de la població té un important sentiment espanyol (suma dels que se senten només espanyols, més espanyols que catalans i tan espanyols com catalans).
Sé que hi ha persones d'origen 100% espanyol que se senten molt catalans i fins i tot són independentistes, però tots sabem que és una minoria molt minoria. Al mateix temps també hi ha persones 100% catalanes però que se senten molt espanyoles (Alejo Vidal-Quadras, Josep Piqué, etc). Crec que els uns queden compensats amb els altres.
El meu argument no és el de la por ni crec que sigui demagog. Sé que és políticament incorrecte però intenta ser el màxim de realista possible.
L'argument de la por i de la divisió en dos de la societat catalana és demagog i poc intel.ligent. La societat catalana porta tota la vida dividida pel fet nacional i gaudeix d'uns nivells de convivència molt alts.
Hi ha molts catalans que no se senten espanyols i no estan a gust amb la nacionalitat espanyola però no tenen més remei que aguantar-se. Si Catalunya fos independent hi hauria també una bona part de la gent que no estaria a gust amb la nacionalitat catalana però no tindria més remei que aguantar-se.
Però potser Corbacho sap que els de sentiment espanyol sempre són més violents, intolerants, intransigents, poc demòcrates, etc, que els de sentiment català, com de fet es va demostrar bé durant la celebració de la victòria de la selecció espanyola en la final del mundial de futbol.
Com que en el seu subconscient Corbacho sap que el nacionalisme espanyol és sempre molt més intransigent, violent, imperialista, xulesc i poc democràtic que el nacionalisme català per això deu pensar que el procés cap a la independència no seria pacífic. Ja sigui des de fora (exèrcit espanyol) o des de dins (persones de fort sentiment espanyol) les agressions de tot tipus serien importants.
Es pot concluir doncs que el subconscient ha traït a Corbacho però al mateix temps la seva afirmació no és desencertada.
No es pot crear una nació catalana independent quan més d'un 50% de la població té un important sentiment espanyol (suma dels que se senten només espanyols, més espanyols que catalans i tan espanyols com catalans).
Sé que hi ha persones d'origen 100% espanyol que se senten molt catalans i fins i tot són independentistes, però tots sabem que és una minoria molt minoria. Al mateix temps també hi ha persones 100% catalanes però que se senten molt espanyoles (Alejo Vidal-Quadras, Josep Piqué, etc). Crec que els uns queden compensats amb els altres.
El meu argument no és el de la por ni crec que sigui demagog. Sé que és políticament incorrecte però intenta ser el màxim de realista possible.
L'argument de la por i de la divisió en dos de la societat catalana és demagog i poc intel.ligent. La societat catalana porta tota la vida dividida pel fet nacional i gaudeix d'uns nivells de convivència molt alts.
Hi ha molts catalans que no se senten espanyols i no estan a gust amb la nacionalitat espanyola però no tenen més remei que aguantar-se. Si Catalunya fos independent hi hauria també una bona part de la gent que no estaria a gust amb la nacionalitat catalana però no tindria més remei que aguantar-se.
Però potser Corbacho sap que els de sentiment espanyol sempre són més violents, intolerants, intransigents, poc demòcrates, etc, que els de sentiment català, com de fet es va demostrar bé durant la celebració de la victòria de la selecció espanyola en la final del mundial de futbol.
Com que en el seu subconscient Corbacho sap que el nacionalisme espanyol és sempre molt més intransigent, violent, imperialista, xulesc i poc democràtic que el nacionalisme català per això deu pensar que el procés cap a la independència no seria pacífic. Ja sigui des de fora (exèrcit espanyol) o des de dins (persones de fort sentiment espanyol) les agressions de tot tipus serien importants.
Es pot concluir doncs que el subconscient ha traït a Corbacho però al mateix temps la seva afirmació no és desencertada.
Com ells dominen els mitjans de comunicació massius a Catalunya, fan veure el que més els interessa a la generalitat i per això a més compten amb els tots els recurs que ens espolien.
A França saben que tots els inmigrants acaben sent francesos i parlant francés per què hi tenen els mitjans, al igual que Alemanya, Itàlia, Gran Bretanya, ...
no tinc tan clar que a França tots
els immigrants acabin sent francesos, com ja deus saber a París hi ha
uns guetos brutals de descendents d'argelins que cremen cotxes i
menyspreen l'himne francès,
La gent cada cop valora més la seva llibertat individual (ciutadà del món) per sobre de la nació que pugui sentir de cor o de l'estat que et pugui acollir.
Aquí no es tracta de sentiments identitaris, aquí es tracta de colonialisme, d'espoliació. I quan un poder aliè pentina les teves terres, al final, independentment dels teus origens, et posaràs de la banda del que t'ofereix el plat a taula. Per exemple, quan Argentina es va independitzar d'Espanya, no em negaràs que la majoria d'habitants argentins descendien de poblacions d'arrel espanyola, no?
Per tant, l'únic que s'ha de fer és explicar bé el missatge independentista. Explicar els avantatges de disposar d'un estat.
I si en Corbatxo vol escampar por entre els seus correligionaris, és que se les veu ben magres pel PSC: Vaques Magres!
no considero que sigui autoodi, jo ho qualifico de realisme,
d'altra banda, això de ciutadà del món a dia d'avui és una utopia. Tothom se sent d'un lloc, d'un territori o nació.
i clar que es tracta de sentiments identitaris, són bàsics. Ja li pots explicar el que vulguis d'espoliació o colonialisme a una persona que se sent espanyola que no canviarà el seu sentiment i no voldrà deslligar-se d'Espanya per motius exclusivament econòmics. El sentiment de pertinença és molt fort en els humans, no ens enganyem.
explicar bé el missatge independentista és el millor camí però qui l'explica bé? erc, reagrupament, solidaritat, les cup?? com es pot pretendre que l'independentisme sigui majoritari si està tan dividit, els espanyols no es divideixen (mira com pacten el psoe i el pp quan interessa).
És viu el país? Se sent l'ànima de la nació catalana? Déu ni dó de com es va sentir el 10 de juliol de 2010 per Barcelona... Confiem en el país? Confiem en el poble català? Jo sí! Tinc fe en Catalunya i la seva gent! No serà fàcil, però crec que ho aconseguirem!
Hem de creure en nosaltres com a col·lectiu sense excloure ningú. Això és una cursa de fons.
Salut!
estic d'acord en que el país està viu, però considero que no està suficienment viu, s'ha de tenir en compte el total de la població (7,5 milions), i en la manifestació del 10 de juliol hi havia com a molt 1,5 milions de persones, és a dir, un 20% de la població, coincideix exactament amb el percentatge de gent que aposta per un estat independent segons les últimes enquestes del CEO.
1,5 milions de persones és molt, però s'ha de tenir en compte el percentatge sobre el total de la població, i en aquest sentit el percentatge és massa baix (20%), hauria de ser d'un 40% com a mínim, és a dir, per anar bé hauria d'haver anat a la manifestació uns 3 milions de persones com a mínim