L'atorgament del Nobel de la Pau, a Liu Xiaobo, escriptor xinès empresonat pel règim comunista, és una bona notícia que mou a la reflexió.
No he llegit res d'aquest escriptor i en tinc ben poques referències. Potser és culpa meva no haver estat al cas d'allò que passa a la Xina comunista, potència emergent en tots els ordres: l'econòmic, el polític i el militar. Excepte en el terreny cultural, en els demés camps el gegant xinès avança de manera agressiva per a les llibertats de les persones i els pobles. La barreja exitosa entre comunisme i capitalisme salvatge que caracteritza el seu model de creixement és un referent per a altres estats totalitaris. Des de Catalunya, on encara el comunisme està associat a la idea de progrés, la influència xinesa sembla no preocupar gaire. Potser el Nobel atorgat a Liu Xiaobo ajudarà a trencar el miratge que rodeja al règim comunista.
Post Scriptum, 18 d'octubre del 2010: Manel Ollé va publicar a L'Avenç número 356, corresponent a l'abril d'enguany, una ressenya biogràfica sobre el dissident xinès titulada "Onze anys per a Liu Xiaobo".
el miratge que rodeja el règim ultracapitalista, més aviat
un |
dijous, 14 d'octubre de 2010 | 12:12h
el comunisme potser està associat al progrés o no, aquí
però això hi té ben poc a veure, el que és ben evident és que la Xina avui dia és un règim capitalista salvatge, on mana un partit que usa un nom que no té res a veure amb la seva dieologia, en qüestions econòmqiues i socials compeltament liberal, i per tant antisocial i contrària al progrés humà.
per altra banda, els règims capitalistes occidentals, on almenys hi ha una certa democràcia, limitada i insuficient, assolida amb dècades i dècades de lluita de les classes populars, tendeixen cada vegada més a evolucionar cap al model ultracapitalista autoritari xinès, on la gent no té cap poder per decidir qüestions econòmiques, totalment en mans de les classes explotadores -nome´s ca veure les polítique seconòmqiues qe s'imposen a dictata del 'mercat' o sigui, dels banquers i empresaris, amb retallades de llibertats civils, increment de al repressió interna, etc
més aviat anem tots cap allà, l'única llibertat que volen uns i altres és la de mercat, és a dir, la d'explotar persones
però això hi té ben poc a veure, el que és ben evident és que la Xina avui dia és un règim capitalista salvatge, on mana un partit que usa un nom que no té res a veure amb la seva dieologia, en qüestions econòmqiues i socials compeltament liberal, i per tant antisocial i contrària al progrés humà.
per altra banda, els règims capitalistes occidentals, on almenys hi ha una certa democràcia, limitada i insuficient, assolida amb dècades i dècades de lluita de les classes populars, tendeixen cada vegada més a evolucionar cap al model ultracapitalista autoritari xinès, on la gent no té cap poder per decidir qüestions econòmiques, totalment en mans de les classes explotadores -nome´s ca veure les polítique seconòmqiues qe s'imposen a dictata del 'mercat' o sigui, dels banquers i empresaris, amb retallades de llibertats civils, increment de al repressió interna, etc
més aviat anem tots cap allà, l'única llibertat que volen uns i altres és la de mercat, és a dir, la d'explotar persones