Si la vostra decisió és fruit de la reflexió i de la convicció, una decisió ferma i que heu pres després de sospesar-ho tot, dubto que aquest apunt en canviï res. Però si teniu més d'independentistes que no pas de convergents i la vostra intenció de vot ha estat concebuda en termes d'utilitat o de conjuntura, si us han enganyat persones com en Salvador Grifell amb missatges com aquest –"Cal agrupar el vot útil sobiranista a CiU per evitar un tercer tripartit", diu; "Doncs si només cal votar CiU per això, ja no cal votar CiU. Haver-ho dit abans tan clar!", responc, perquè no hi haurà tripartit– em permeto de recomanar-vos que repasseu un seguit de punts. Si la vostra convicció en surt reforçada, endavant! Si us ajuda a revisar algun dels vostres plantejaments, celebraré que ho hagueu pogut fer ara que encara hi sou a temps. Perquè el que fem el 28 de novembre ens condicionarà els propers quatre anys. I en aquest país en quatre anys han passat moltes coses.
1. La fractura social. CiU assegura que fer ara un referèndum d'independència seria perdre'l o, en tot cas, provocar una fractura social. És un argument que vaig rebatre el 4 de setembre a l'apunt "Un conte de fractures socials".
2. El vot útil davant la fragmentació de l'independentisme. Mai de la vida pot tenir cap utilitat per a algú que prioritzi la independència votar una formació que s'ha compromès a no plantejar la qüestió en un referèndum en els propers quatre anys. D'altra banda, CiU és una coalició en què CDC pot tenir molts militants que aposten per la independència, però no podran pas fer-ho sense Unió, on aquesta aposta té grans detractors com Duran, Ortega, etc. A CiU, doncs, també hi ha una divisió que podria ser un obstacle i que els podria comprometre si mai es decidissin a fer el pas.
3. El concert econòmic. Respecte d'aquest punt, les precisions a fer són nombroses. Primer, que Mas afirma ben tranquil que el concert té el suport de la majoria, però no està clar que sigui així. Els socialistes ja han dit que no el volen i bona part de l'independentisme el rebutgem perquè el veiem com un mur de contenció de la independència. Segon, que Unió mateixa no ho veu clar. Tercer, que costaria vendre a l'electorat la conveniència d'una consulta sobre el concert amb les despeses que això comportaria i tenint en compte la crisi existent. Cinquè, que si es fa com una operació destinada a acabar d'aplegar suports s'està malbaratant la que va ser la gran i potser darrera oportunitat: la sentència del TC. Tot això, deixant de banda que seria un desastre que el govern de torn a Espanya ens digués que se'n pot parlar.
4. El diagnòstic d'immaduresa. En els darrers anys molts sectors de la societat civil sobiranista d'aquest país han pencat de valent per aconseguir que la gent vegi la independència com una possibilitat real, viable i imminent. El país es va despertar el 18 de febrer del 2006 i l'1 de desembre del 2007 i ha estat capaç d'anar a Brussel·les i a Ginebra i ha votat a centenars de consultes a tot el país seguint l'exemple d'Arenys de Munt i el 10 de juliol va dir prou a l'autonomia. Si ara avalem el diagnòstic d'Artur Mas, segons el qual el país no està madur per fer cap referèndum abans del 2015 com a mínim, el descoratjament pot ser monumental.
Aquests són només quatre punts, però n'hi ha molts més. De fet, cada cop més persones mirem d'alertar dels riscos que té un govern excessivament còmode per a CiU ara que sabem que el tripartit no tindrà tercera edició. Al bloc Tarbaniker, del reagrupat Enric Sànchez (@duxans), hi trobem exposades deu mentides que CiU fa servir per demanar el vot. La principal mentida continua essent el rebuig d'un tercer tripartit, als impulsors de la qual Sílvia Martínez ha dedicat aquest preciós vídeo. I finalment tenim també aquest apunt del conseller Josep Huguet. Encarem la recta final, doncs. Ara més que mai, #votaindependencia!
2. El vot útil davant la fragmentació de l'independentisme. Mai de la vida pot tenir cap utilitat per a algú que prioritzi la independència votar una formació que s'ha compromès a no plantejar la qüestió en un referèndum en els propers quatre anys. D'altra banda, CiU és una coalició en què CDC pot tenir molts militants que aposten per la independència, però no podran pas fer-ho sense Unió, on aquesta aposta té grans detractors com Duran, Ortega, etc. A CiU, doncs, també hi ha una divisió que podria ser un obstacle i que els podria comprometre si mai es decidissin a fer el pas.
3. El concert econòmic. Respecte d'aquest punt, les precisions a fer són nombroses. Primer, que Mas afirma ben tranquil que el concert té el suport de la majoria, però no està clar que sigui així. Els socialistes ja han dit que no el volen i bona part de l'independentisme el rebutgem perquè el veiem com un mur de contenció de la independència. Segon, que Unió mateixa no ho veu clar. Tercer, que costaria vendre a l'electorat la conveniència d'una consulta sobre el concert amb les despeses que això comportaria i tenint en compte la crisi existent. Cinquè, que si es fa com una operació destinada a acabar d'aplegar suports s'està malbaratant la que va ser la gran i potser darrera oportunitat: la sentència del TC. Tot això, deixant de banda que seria un desastre que el govern de torn a Espanya ens digués que se'n pot parlar.
4. El diagnòstic d'immaduresa. En els darrers anys molts sectors de la societat civil sobiranista d'aquest país han pencat de valent per aconseguir que la gent vegi la independència com una possibilitat real, viable i imminent. El país es va despertar el 18 de febrer del 2006 i l'1 de desembre del 2007 i ha estat capaç d'anar a Brussel·les i a Ginebra i ha votat a centenars de consultes a tot el país seguint l'exemple d'Arenys de Munt i el 10 de juliol va dir prou a l'autonomia. Si ara avalem el diagnòstic d'Artur Mas, segons el qual el país no està madur per fer cap referèndum abans del 2015 com a mínim, el descoratjament pot ser monumental.
Aquests són només quatre punts, però n'hi ha molts més. De fet, cada cop més persones mirem d'alertar dels riscos que té un govern excessivament còmode per a CiU ara que sabem que el tripartit no tindrà tercera edició. Al bloc Tarbaniker, del reagrupat Enric Sànchez (@duxans), hi trobem exposades deu mentides que CiU fa servir per demanar el vot. La principal mentida continua essent el rebuig d'un tercer tripartit, als impulsors de la qual Sílvia Martínez ha dedicat aquest preciós vídeo. I finalment tenim també aquest apunt del conseller Josep Huguet. Encarem la recta final, doncs. Ara més que mai, #votaindependencia!
Crec que mai et podrem agrair suficientment la bona pensada de posar en marxa el #votaindependencia .
Salutacions
1- Per castigar a ERC, el partit al que vaig votar fins al 2003, cosa de la que ara m'avergonyeixo. Em refereixo a la ERC que el meu pare E.P.D. va ajudar a crear, que li va representar l'exili i de la que de ben segur ell tambè s'avergonyiria.
2-Per assegurar-me de que cat llumenera pugui reeditar el tripartit P$OEmontillista.
3-Perqué com que fa temps que et segueixo i se de quin peu calces, cada vegada que llegeixo els teus posts son un gran alicient per votar CiU i fer possible els punts 1 i 2.
Ah!...i si, soc independentista, i de ben segur que ho soc des d'avants de que tu neixessis, així que de lliçons, les justes, eh?.
un EX-erC
Com expliques que el programa de CIU estigui ple d'expressions "demanarem, exigirem, plantejarem," sempre dirigides a Madrid, en comptes de dir "farem, farem i farem!"?
T'has llegit les 160 pàgines del programa de CIU? Jo sí, i com a independentista és decebedor. I com a programa en general és bastant fluixet, barreja desitjos amb actuacions; sembla el programa d'algú que no ha governat mai ni espera governar (això és veritat perquè el govern de debò és a Madrid!),
En quant a l'edat, haver nascut abans no et fa més savi, et fa més vell ... i que el teu pare ajudés a crear ERC tampoc et fa res especial a tu (per cert recordar de qui ets fill és un pensament gens republicà); et creus més independentista, que els que no podem presumir de pare independentista?
Repensa-t'hi, no cal que votis ERC si no vols, mira el programa de RCAT (
http://www.futurlliure.cat/) compara amb el de CIU i valora quin és més independentista.
El 28N #votaindependencia
Jo veig CiU com la gran força central del país i com una federació que essent catalanista i no depenent de Madrid com sí que ho fan PSC-PSOE i PP no ha optat encara per abraçar la causa de la llibertat catalana. I no ho ha fet perquè com a partit catch-all aspira a guanyar vots i quotes de poder més que no pas a aconseguir un canvis en l'estatus polítics del nostre país.
Si volem que CiU viri cap al sobiranisme és necessari reforçar les opcions netament independentistes. Si veuen com aquestes forces creixen hauran de desplaçar-se políticament cap a nosaltres. Si com jo rebutjes el trist paper d'escolanet del PSC que ha fet Esquerra, perquè no votar Solidaritat (o Reagrupament si és que creus que poden entrar)?
Dius que ets independentista i, per això, vols castigar a l'unic partit independentista parlamentari que hi ha al parlament (ERC) fins a dia d'avui i, a més, això ho vols fer votant un partit (CiU) que ha deixat molt clar que no vol la independència de Catalunya, com a mínim, per als propers anys....
Es a dir, dius que ets independentista i que, per això, votaràs un partit que no ho és........Déu n'hi do.....!
Vols dir que t'ho has pensat bé això ?
I tens les opcions de SI i de RCat per justificar un pretés emprenyament cap a ERC....però votar CiU....que no ho veus que CiU serà pitjor que ERC ? Tant cec estàs ?
Hi ha persones que es declaren independentistes i que diuen que s'avergonyeixen d'haver votat ERC alguna vegada. També hi ha persones independentistes que estem contentes del trajecte dels darrers 7 anys, sobretot per una cosa: a partir d'ara cada vegada que parlem d'independència i ens surti, com sempre passava, un il·luminat que ens digui que encara ens podem entendre amb Espanya i que hauríem de ser federalistes, li podrem dir "Noi, el TC ja ens va demostrar que això no es pot fer". I ens estalviarem l'eterna discussió de sempre. Ara ja no caldrà. Perquè ja ho vam intentar i ja vam veure on s'arribava. I encara que fos només per això, ostres! quin descans. Quin pas de gegant que hem fet.
Winston Churchill
Benvolgut Indigeta, em sembla que insistiu a veure només les dificultats i no veieu que, gràcies en gran part a la feina d'ERC, som més a prop de la independència. Si realment, creieu en aquest noble objectiu, sigueu coherent amb el vostre vot.