Enmig del devessall de declaracions polítiques pròpies del moment, avui Vilaweb recull les d'Artur Mas en referència al concert econòmic: "Si les respostes són que no, després que ningú se
sorprengui ni que ningú s'estranyi si la deriva que agafa Catalunya és
una deriva cap a una llibertat pròpia".
Per damunt de tota altra consideració, jo crec que cal insistir en la idea que aquest advertiment és un dejà vu, que si el 10 de juliol (demà en farà tres mesos clavats) vam viure aquella manifestació en què vam carregar les piles del país és perquè al juny ens van etzibar un cop de porta als morros des del Tribunal Constitucional espanyol. I si la manifestació va tenir la força que va tenir és perquè l'ultimàtum, l'advertiment, ja el fèiem aleshores amb la sentència del TC: si es toca una sola coma, dèiem, es donarà ales a l'independentisme. Ara, en lloc de treure profit de la sentència, ens dediquem a llançar un nou ultimàtum que resta credibilitat a l'anterior. Malament rai.
En el cas de l'estatut ha estat així: s'han esplaiat en l'enèsima retallada i el resultat és una caiguda del cavall massiva del federalisme, una sonora patacada dels socialistes catalans a les enquestes i un augment clar de l'independentisme que per primera vegada se situa per damunt de l'unionisme en algunes enquestes, cosa que permetria posar data al referèndum i començar-lo a preparar. Paradoxalment, però, ens podríem trobar que el comportament electoral de l'independentisme, seduït pels cants de sirena convergents, ens conduís a un carreró sense sortida.
Què passaria si, d'una manera o altra, el resultat de posar el concert econòmic damunt la taula fos positiu? No plantejo pas la hipòtesi que l'estat s'avingués al concert, sinó que fes les mínimes concessions que permetessin a CiU vendre l'operació negociadora com una mena de concert econòmic. Si negar el concert ens dóna ales, acceptar-lo ens les talla? Tenim cap necessitat d'assumir aquest risc? No en teníem prou amb la sentència del TC per donar ales a l'independentisme?
Em neguiteja, sincerament, que a mi se m'hagi titllat sovint d'ingenu i que ara puguem estar presenciant una presa de pèl massiva. Hi ha molta gent que compta que la intenció d'Artur Mas és plantejar el concert perquè l'hi neguin i d'aquesta manera poder liderar el rebuig generalitzat i conduir-lo cap a la independència. Si finalment això fos així, no sabeu com me n'alegraré. Però si resultés que aquestes persones que es creuen aquest full de ruta "ocult" són titelles al servei d'una operació de frenada i control de l'independentisme, no sabeu com em decebrà.
En el cas de l'estatut ha estat així: s'han esplaiat en l'enèsima retallada i el resultat és una caiguda del cavall massiva del federalisme, una sonora patacada dels socialistes catalans a les enquestes i un augment clar de l'independentisme que per primera vegada se situa per damunt de l'unionisme en algunes enquestes, cosa que permetria posar data al referèndum i començar-lo a preparar. Paradoxalment, però, ens podríem trobar que el comportament electoral de l'independentisme, seduït pels cants de sirena convergents, ens conduís a un carreró sense sortida.
Què passaria si, d'una manera o altra, el resultat de posar el concert econòmic damunt la taula fos positiu? No plantejo pas la hipòtesi que l'estat s'avingués al concert, sinó que fes les mínimes concessions que permetessin a CiU vendre l'operació negociadora com una mena de concert econòmic. Si negar el concert ens dóna ales, acceptar-lo ens les talla? Tenim cap necessitat d'assumir aquest risc? No en teníem prou amb la sentència del TC per donar ales a l'independentisme?
Em neguiteja, sincerament, que a mi se m'hagi titllat sovint d'ingenu i que ara puguem estar presenciant una presa de pèl massiva. Hi ha molta gent que compta que la intenció d'Artur Mas és plantejar el concert perquè l'hi neguin i d'aquesta manera poder liderar el rebuig generalitzat i conduir-lo cap a la independència. Si finalment això fos així, no sabeu com me n'alegraré. Però si resultés que aquestes persones que es creuen aquest full de ruta "ocult" són titelles al servei d'una operació de frenada i control de l'independentisme, no sabeu com em decebrà.
Però, com molt bé dius, és impossible de saber les seves veritables intencions, el seu pla veritable, degut a la indefinició nacional de CiU de tota la vida. Ara també. I les dues opcions que planteges són possibles. Es veritat. Tant l'una com l'altre.
Això dóna una gran incertessa i molta intranquilitat. Tot i així la majoria d'independentistes votarà CiU o no votarà. La pregunta és per què ?
Crec que, principalment, hi ha dues raons:
1. Els partits independentistes ( ERC -RCAT -SI ) tenen un greu problema de credibilitat. Molta gent no confia en ells. I és urgent analitzar a fons el per què.
2. Potser, molta gent desitja la independència però li costa fer el pas definitiu. Aquí hi podrien haver qüestions psicològiques inclós el mateix caràcter català.
I ara, perquè no ens fem il·lusions, en Duran Lleida diu que concert no, que no és possible, i en Mas no el desmenteix pas, ans al contrari, diu que serà 'una mena de' concert econòmic.
Ja anem bé, ja...
Els partits aquests que tenim són la cosa més acomodatícia, poruga i reaccionària que hi ha. No és simplement la lògica inèrcia de les grans organitzacions. Dubto que siguin regenerables.