VilaWeb.cat
ramonfarre | dissabte, 9 d'octubre de 2010 | 06:14h

Durant uns anys vaig conviure amb les persones que tenien cura de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. L’orquestra té el risc de desaparèixer com a tal, diluint-se en l’ESMUC, l’Escola Superior de Música de Catalunya.




Vaig tenir responsabilitats en les fundacions titulars d’ambdues institucions, la JONC i l’ESMUC. No és cap mèrit particular perquè entrava dins de les obligacions del meu càrrec.

 

Vaig veure i viure de molt a prop la feina de la JONC. Malgrat la meva pobríssima oïda musical, vaig poder veure el seu progrés, paral·lel al de la música i les seves institucions a Catalunya, en aquells anys.

 

Hi vaig trobar músics de renom dirigint-la i professors entusiastes contribuint a la formació dels joves músics: Josep Pons,  Guy van Waas, Ernest Martínez-Izquierdo, Jordi Mora, Manel Valdivieso, Robert King, Paul Goodwin, Andrew Parrott, que recordi ara.

 

Hi vaig ensopegar persones que s’hi dedicaven en cos i ànima perquè tot anés bé. En recordo els noms i només puc que agrair la seva feina.

 

Desconec si encara s’hi és a temps, però no puc fer altra cosa que recomanar que no es faci la unió d’ambdues institucions, perquè tenen finalitats diferents. Les vaig conèixer molt bé, n’estic segur.

 

També crec que cal buscar sinèrgies, estalviar recursos, afavorir l’eficiència. Amb la mateixa convicció, estic segur que es pot fer sense dissoldre la JONC en l’ESMUC.

Un país de primera ha de poder mantenir una Jove Orquestra Nacional. Catalunya pot.

Comentaris: 1

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats