carme |
divendres, 8 d'octubre de 2010 | 17:34h
Avui he perdut la meva Mixeta, estic trista.Era bellíssima i tenia un caràcter preciós.
Era la darrera a qui deia bona nit i la primera a qui deia bon dia.
Ella sabia la meva hora de llevar-me i si feia una mica tard ja em cridava.
Coneixia quan jo arribava a casa abans de posar el peu a l'escala.
Li agradava jugar amb nosaltres i s'inventava jocs amb els seus ratolins.
Ens agradava observar-la quan caçava mosques al vol o bé aplanada a terra amb moviments totalment felins.
Sempre demanava que li obrís el balcó, encara que fos l'hivern, necessitava respirar l'aire fresc i sentir l'escalfor del sol.
Li agradava que li parléssim i ella ens responia.
La Mixeta vivia amb nosaltres i sabia fer la felicitat plausible.
Hola Carme!
Sòc la Isabel i t'entenc perfectament, es fan estimar d'allò més, jo tinc dos gats, la Narni i el Zuri, l'una és la mare i l'altre el fill, la Narni va ser mare el dia 19 d'agost, Sant Magí, va tenir 5 gatets preciosos, n'he regalat dos, i ara en tinc 3 per regalar, estic esperant si hi ha alguna persona que en pugui adoptar algun, jo no els puc tenir tots, així que si et fa gràcia diga-m'ho, t'enviaré una foto i així els pots veure, n'hi ha un de blanc, un de ros i un taronja i blanc, ets d'osona? jo hi tinc familia per part de mare, viuen a Vic. Bé si et decideixes per un gatet em truques al telef. 667656037.
Arreveure.
Pensaré en el teu amable oferiment.
De moment no puc tenir cap més "Mixeta" però si de cas ja t'ho diria.
Sí que sóc d'Osona.
He vist que tu ets de Tarragona, bona terra també.
Ah i també he vist els teus "Pensaments poètics", m'han agradat molt.
Una abraçada.
he començat fa molt poquet amb els pensaments poètics, no tinc massa idea d'això dels blogs, tot just estic començat, ja fa temps que escric i aquest estiu m'he animat a fer un recull dels que més m'agraden i publicar-los, també m'agradaria fer-ne un petit llibret.
Si, visc a Tarragona tot i que vaig nèixer a Granollers i tinc familia a Vic´.
Me n'alegro que t'hagin agradat els pensaments poètics.
Una abraçada.
Isabel
No era , però el lloc ideal per estar. Moltes hores sola, no podia sortir...
Ara sí, podrà estar dins i fora quan li convingui. Amb una nova família que l'ha volgut i ja se l'ha fet seva amb les carícies i atencions que un gat pretén. Tres infants juganers comparteixen el seu espai de joc i els peus de l'amo i la mestressa són el seu refugi per a la salutació, el bon dia, el bona nit.
La Mixeta segueix donant felicitat , la qjue tu Carme, li vas saber transmetre el primer dia.
Dolors Masferrer