El cap de llista de SI acompanyat d’Uriel Bertran va ser ahir al migdia al mercat de la Boqueria de Barcelona per denunciar l’espoli fiscal que pateix Catalunya. Allà s’ha presentat un palet que contenia seixanta milions d’euros impresos amb bitllets de cinc-cents en els quals s’informava dels avantatges de l’estat propi i aquesta és la quantitat que cada dia l’estat espanyol pren a Catalunya (...)
Joan Laporta ha especificat que només amb la independència es podrà rellançar l’economia catalana i crear centenars de milers de llocs de treball. I és que amb Estat el pressupost de la Generalitat s’incrementaria en un 70% que es podria dedicar a millores sanitàries, educatives i a la dependència: beques-salari per a joves estudiants, augment de les pensions, ajuts per a les empreses, infraestructures de primer nivell i tot un seguit de millores que faran de Catalunya un estat capdavanter de la Unió Europea.
Centenars de persones que en aquell moment eren a la Boqueria s’han acostat al candidat per fer-li preguntes sobre la política que vol dur a terme i sobre els avantatges de què Catalunya sigui un estat propi. Laporta ha explicat a tothom qui li ho demanava les raons econòmiques de la necessitat de ser un país. Algunes de les frases que es podien llegir al palet on hi havia els diners eren: “Agafi’ls que aquests diners són seus” o “vegin quants diners perden els catalans diàriament”.
Ciutadà català en campanya electoral |
dissabte, 9 d'octubre de 2010 | 08:06h
Benvolgut Pere,
Jo al final em faré independentista. Amb aquests arguments, qui no ho vol ser? En el meu cas demanaré que els catalans de terra endins, és a dir, de llocs tan productius com la Segarra, el Solsonés o els Pallars em tornin els diners que els meus conciutadans de l'àrea metropolitana de Barcelona i jo destinem per a què aquella gent tingui hospitals, carreteres, col·legis, policies, etc... Allò que patim actualment és un autèntic robatori! Tots allà cobrant pensions, vivint de l'atur quan no és temporada de feina o ocupant llocs de funcionari en els consellets comarcals o tots els ajuntaments que a Catalunya sobren.
Nosaltres a Barcelona i rodalies tenim molts problemes i no ens sobren els diners. Cóm pot ser que generant més diners, siguem més pobres? Compara qualsevol poblet del Pallars amb un barri de Cornellà i diga'm qui viu millor. Compara les seves cases -per humils que siguin- amb els pisos de San Ildefonso o Bellvitge. Compara, compara. Si nosaltres generem els diners, que es quedin entre nosaltres, no? I si aquella gent es nega, independència!
Em diràs que a la Segarra, al Solsonès o als Pallars no en tenen gaires, d'hospitals, carreteres, col·legis, etc. Que no hi ha serveis. És cert, però si no fos pels diners que els 'pixapins' destinem allà, ja em diràs de què viuria tota aquella gent. De ben segur tornarien a l'Edat Mitjana o acabarien per emigrar, a Barcelona!. Que es posin a treballar d'una vegada (com es diu habitualment als extremenys i andalusos desde el catalanisme racista)! Visca el liberalisme econòmic quan ens convé!
peremerono |
dissabte, 9 d'octubre de 2010 | 08:57h
És el que jo dic, amb aquesta realitat, de l'espoli, i amb els arguments que se'n deriven, quan ho copsin, tothom serà indepedentista. Objectivament, no sé com no ho han vist fins ara, el gran argument per la independència no és pas la història, la llengua, la identitat, són els diners; que cada està en plena decadència, amb una migració cap a fora constant.
Aquest ha de ser, i no un altre, el centre del debat. Amb això, essencialment, articularem una majoria forta i guanyadora, ciutadà català.
No vull molestar-te gaire, però no m'has donat una resposta...
Ciutadà català en campanya electoral |
diumenge, 10 d'octubre de 2010 | 04:09h
Posem que hi estic d'acord amb el que dius. Ara jo et pregunto, per quan una independència de la ruralia catalana, que suposa un llast per les zones més dinàmiques de Catalunya?
Perquè ens volem desempallegar d'Espanya, atès que el govern espanyol destina els nostres diners a Extremadura, Galícia i l'Aragó i no ens volem desempallegar de la Generalitat de Catalunya, atès que aquesta desvia cap al Pallars, la Terra Alta o el Berguedà els diners que lícitament hem guanyat els que vivim a les àrees dinàmiques de Barcelona i Girona o al Camp de Tarragona?
Quina és la diferència? No és una pregunta maliciosa. T'ho dic sincerament, no veig la diferència per enlloc.
peremerono |
diumenge, 10 d'octubre de 2010 | 09:18h
el nostre, des de fa uns anys, és un diàleg franc.
La resposta és ben senzilla: aquella ruralia forma part del nostre propi país, vet-ho aquí; de la mateixa manera que el migdia peninsular pertany a Espanya. O que el Mezzogiorno a Itàlia -si jo fos italià, que ho sóc prou, no me'n voldria desempallegar del meu sud.
És, doncs, una relació política, nacional en el millor sentit del terme, de solidaritat interna -d'idèntica manera hem de tractar bé, econòmicament la tercera edat, els aturats...
Ciutadà català en campanya electoral |
diumenge, 10 d'octubre de 2010 | 18:49h
Primer de tot, moltes gràcies per la teva atenció.
En segon lloc, pel que fa a la teva resposta, vull dir-te que els arguments, que han començat siguent fonamentalment econòmics, finalment han derivat en els arguments identitaris de sempre. Heus aqui, doncs, els arguments immaculats, com si fos ahir que vàren ser proclamats, tot i tenir més de cent anys.
Està clar que els arguments econòmics -d'altra banda, sempre agafats amb fils primíssims- han derivat d'uns arguments identitaris primerencs. Hagués o no espoli, sempre s'havia de dir que 'Madrid ens roba'. Fins i tot, allò de l'espoli ho diuen -amb la boqueta petita, val a dir-ho- els nacionalistes gallecs o andalusos. Hi ha gent que té més cara que d'altres, oi?
En tercer joc, ja feu bé d'amagar la realitat del Berguedà, el Solsonés i tota la traca argumental que t'he exposat en el meu comentari anterior davant dels ulls àvids dels 'independentistes de butxaca', molts d'ells habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona i castellanoparlants, no sigui que s'adonin que els esteu tractant d'enganyar. Perquè els esteu venent 'receptes econòmiques' ('la independència ens farà gairebé rics'), però en realitat els hi voleu fer empassar, sense que se n'adonin, tot el paquet de mesures identitàries de sempre. Sabeu que cal ser no gaire explícit en aquest aspecte, doncs us treu vots.
Així doncs, us dediqueu a apel·lar als instints més baixos de tot un seguit de gent sense ideologia clara, més enllà de la del bitllet de 500 euros: carn del pitjor populisme en temps de crisi, el mateix prototipus d'elector que l'Anglada. De poca formació democràtica, si cal demanar mà ferma, la demana; si cal trobar un boc espiatori de tots els mals, el troba. Mai l'esquerra havia caigut tan baix centrant-se en demanar el vot a aquesta gent que avui pot establir una comuna i demà pot sortir a la Diagonal a vitorejar a 'los regulares de África'.
Felicitats per tota la brutícia que heu portat a la política. Amb en Joan Laporta fent del Berlusconi català tot estarà solucionat. M'imagino que en Laporta sabrà què fer amb aquests 'independentistes de butxaca' el dia que se n'adonin que han estat estafats. Potser aleshores ja serà tard, Catalunya serà independent i decadent i a alguns només ens consolarà la història.
Els catalans cada cop ens assemblem més a la Itàlia més casposa i cavernícola. És clar que jo també crido 'independència' i, acte seguit, proposo l'adhesió a la República Italiana. Posats a patir aquesta decadència, millor patir-la sota els originals i deixar les fotocòpies laportianes a banda. Què en penses?
Prou, doncs, no treballem més ,allò justet per fer bullir l'olla i prou, res home butifarra a fer empreses,ni empreses,ni empresetes,ni empresasses. Ah! i que aquests d' aquí de la Generalitat del Dalt deu n´hi dó,eh! ariben a tocar la pera de mala manera amb papers, papers i paperets, revisions, ECA's i fan la vida impossible a qualsevol que es bellugui per fer quelcom sigui el que sigui.Massa gent que treballa i no produeix res.
Benvolgut Pere,
Jo al final em faré independentista. Amb aquests arguments, qui no ho vol ser? En el meu cas demanaré que els catalans de terra endins, és a dir, de llocs tan productius com la Segarra, el Solsonés o els Pallars em tornin els diners que els meus conciutadans de l'àrea metropolitana de Barcelona i jo destinem per a què aquella gent tingui hospitals, carreteres, col·legis, policies, etc... Allò que patim actualment és un autèntic robatori! Tots allà cobrant pensions, vivint de l'atur quan no és temporada de feina o ocupant llocs de funcionari en els consellets comarcals o tots els ajuntaments que a Catalunya sobren.
Nosaltres a Barcelona i rodalies tenim molts problemes i no ens sobren els diners. Cóm pot ser que generant més diners, siguem més pobres? Compara qualsevol poblet del Pallars amb un barri de Cornellà i diga'm qui viu millor. Compara les seves cases -per humils que siguin- amb els pisos de San Ildefonso o Bellvitge. Compara, compara. Si nosaltres generem els diners, que es quedin entre nosaltres, no? I si aquella gent es nega, independència!
Em diràs que a la Segarra, al Solsonès o als Pallars no en tenen gaires, d'hospitals, carreteres, col·legis, etc. Que no hi ha serveis. És cert, però si no fos pels diners que els 'pixapins' destinem allà, ja em diràs de què viuria tota aquella gent. De ben segur tornarien a l'Edat Mitjana o acabarien per emigrar, a Barcelona!. Que es posin a treballar d'una vegada (com es diu habitualment als extremenys i andalusos desde el catalanisme racista)! Visca el liberalisme econòmic quan ens convé!
Salutacions liberals,
Aquest ha de ser, i no un altre, el centre del debat. Amb això, essencialment, articularem una majoria forta i guanyadora, ciutadà català.
Cordialment,
Pere
Perquè ens volem desempallegar d'Espanya, atès que el govern espanyol destina els nostres diners a Extremadura, Galícia i l'Aragó i no ens volem desempallegar de la Generalitat de Catalunya, atès que aquesta desvia cap al Pallars, la Terra Alta o el Berguedà els diners que lícitament hem guanyat els que vivim a les àrees dinàmiques de Barcelona i Girona o al Camp de Tarragona?
Quina és la diferència? No és una pregunta maliciosa. T'ho dic sincerament, no veig la diferència per enlloc.
La resposta és ben senzilla: aquella ruralia forma part del nostre propi país, vet-ho aquí; de la mateixa manera que el migdia peninsular pertany a Espanya. O que el Mezzogiorno a Itàlia -si jo fos italià, que ho sóc prou, no me'n voldria desempallegar del meu sud.
És, doncs, una relació política, nacional en el millor sentit del terme, de solidaritat interna -d'idèntica manera hem de tractar bé, econòmicament la tercera edat, els aturats...
Nacional, doncs, n'és la contesta.
Salutacions cordials.
Pere
En segon lloc, pel que fa a la teva resposta, vull dir-te que els arguments, que han començat siguent fonamentalment econòmics, finalment han derivat en els arguments identitaris de sempre. Heus aqui, doncs, els arguments immaculats, com si fos ahir que vàren ser proclamats, tot i tenir més de cent anys.
Està clar que els arguments econòmics -d'altra banda, sempre agafats amb fils primíssims- han derivat d'uns arguments identitaris primerencs. Hagués o no espoli, sempre s'havia de dir que 'Madrid ens roba'. Fins i tot, allò de l'espoli ho diuen -amb la boqueta petita, val a dir-ho- els nacionalistes gallecs o andalusos. Hi ha gent que té més cara que d'altres, oi?
En tercer joc, ja feu bé d'amagar la realitat del Berguedà, el Solsonés i tota la traca argumental que t'he exposat en el meu comentari anterior davant dels ulls àvids dels 'independentistes de butxaca', molts d'ells habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona i castellanoparlants, no sigui que s'adonin que els esteu tractant d'enganyar. Perquè els esteu venent 'receptes econòmiques' ('la independència ens farà gairebé rics'), però en realitat els hi voleu fer empassar, sense que se n'adonin, tot el paquet de mesures identitàries de sempre. Sabeu que cal ser no gaire explícit en aquest aspecte, doncs us treu vots.
Així doncs, us dediqueu a apel·lar als instints més baixos de tot un seguit de gent sense ideologia clara, més enllà de la del bitllet de 500 euros: carn del pitjor populisme en temps de crisi, el mateix prototipus d'elector que l'Anglada. De poca formació democràtica, si cal demanar mà ferma, la demana; si cal trobar un boc espiatori de tots els mals, el troba. Mai l'esquerra havia caigut tan baix centrant-se en demanar el vot a aquesta gent que avui pot establir una comuna i demà pot sortir a la Diagonal a vitorejar a 'los regulares de África'.
Felicitats per tota la brutícia que heu portat a la política. Amb en Joan Laporta fent del Berlusconi català tot estarà solucionat. M'imagino que en Laporta sabrà què fer amb aquests 'independentistes de butxaca' el dia que se n'adonin que han estat estafats. Potser aleshores ja serà tard, Catalunya serà independent i decadent i a alguns només ens consolarà la història.
Els catalans cada cop ens assemblem més a la Itàlia més casposa i cavernícola. És clar que jo també crido 'independència' i, acte seguit, proposo l'adhesió a la República Italiana. Posats a patir aquesta decadència, millor patir-la sota els originals i deixar les fotocòpies laportianes a banda. Què en penses?
Salutacions cordials
Per començar, vosaltres i nosaltres, som nacionalistes però de nació diferent. I prou semblants en qüestions identitàries.
L'argument, francament, el trobo de pes; hi ha un nosaltres, un vosaltres. És elemental, i crec que és sòlid.
Ningú no diu que ens farem rics, diem, només, que atès que ens roben, ho serem més que no ara.
Mira, en política és com en l'amor: si no hi ha amor i tampoc interès, el millor que pot fer una parella és divorciar-se.
Això es tracta: divorciar-se d'Espanya. Els catalans estarem contents, i els espanyols també. Tothom content, doncs.
I per vies democràcies, eh.
Cordialment,
Pere
Ah! i que aquests d' aquí de la Generalitat del Dalt deu n´hi dó,eh! ariben a tocar la pera de mala manera amb papers, papers i paperets, revisions, ECA's i fan la vida impossible a qualsevol que es bellugui per fer quelcom sigui el que sigui.Massa gent que treballa i no produeix res.
Pere