Ahir, a la secció de cultura de CatalunyaPress, on sabeu que publico un article setmanal, em va semblar oportú parlar de parèmies, frases fetes, dites, refranys i expressions catalanes. Evidentment, vaig fer referència a Víctor Pàmies, que s'està dedicant intensament a recollir aquesta riquesa de la nostra llengua abans no es perdi. Us enllaçol'article i us enllaço els llocs d'Internet (interessantíssims) on podreu consultar la feina de Pàmies i gaudir-ne. Tanmateix, vull afegir una reflexió que tal vegada no queda prou clara (malgrat ésser òbvia) en el meu article, que espero llegiu. Es tracta de tenir clar que, a banda de recollir-les, analitzar-les, exhumar-les, catalogar-les i compartir-les, el que necessita la llengua és que els parlants les fem servir. Si no és així, quedaran com un testimoni fossilitzat de quelcom que ja ha desaparegut. Lluitem per aconseguir que no sigui així i que els nostres fills també recordin les dites sàvies de la nostra gent gran.
L’acabo de trobar per casualitat. Bé, ja hem parlat de parèmies en una pila de llocs, així que només vull afegir que estic absolutament d’acord amb tu. El més important és que les emprem i que les facin servir les noves generacions (ja saps que aquesta era la meva intenció en escriure sobre el tema al meu bloc).
de CatalunyaPress ja l'he llegit. Em sembla molt bé tractar de no oblidar el nostre català oral amb les seves dites i refranys. És la sabiduria popular!
L’acabo de trobar per casualitat. Bé, ja hem parlat de parèmies en una pila de llocs, així que només vull afegir que estic absolutament d’acord amb tu. El més important és que les emprem i que les facin servir les noves generacions (ja saps que aquesta era la meva intenció en escriure sobre el tema al meu bloc).
Petons.
Em sembla molt bé tractar de no oblidar el nostre català oral amb les seves dites i refranys.
És la sabiduria popular!