Fer ruta per la muntanya és com treure la pols de la tauleta de nit. N'hi ha, saps que ho has de fer, però costa decidir-se. Hi ha dies més mandrosos que d'altres. Però ahir ho vam aconseguir. Uns sis o set quilòmetres separen el poble de Santa Eulàlia de Riuprimer de les Costes Males, uns turons de roca calcària que deuen rondar els 600 metres d'altitud. El nom d'aquestes costes el desconeixem, però segurament el condiciona la seva orografia esquerpa, erosionada per la força i l'acció del vent i de les pluges. És un indret meravellós. Les vistes a la part centre-sud de la Plana de Vic són espectaculars. I la imatge, a la llunyania, de totes les cases que creen places i carrers de Santa Eulàlia, és de postal.
Des del cim d'aquests turons grisos i carregats de fòssils, s'hi podrien plantejar algunes preguntes:
A la imatge, pintura de Ramon Puntí Costa. Paisatge de La Riera, masia de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Des del cim d'aquests turons grisos i carregats de fòssils, s'hi podrien plantejar algunes preguntes:
- Què en fan de tot el menjar que es cuina al restaurant de la sèrie 'La Riera', de TV3?
- Algú creu en la funcionalitat d'això que es titula 'Banda Ampla'? Ahir, per exemple, que parlaven d'un tema que l'alcalde Hereu ha posat de moda, el civisme, de pluralitat n'hi havia més aviat poca.
- Ningú més no ha pensat que el senyor, amb gorra i sense dur la cara tapada, que el passat 29 de setembre, dia de vaga general, va entrar per l'aparador d'una botiga Levi's per agafar-ne roba i repartir-la, podria ser un policia?
A la imatge, pintura de Ramon Puntí Costa. Paisatge de La Riera, masia de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Solucionaré un dels teus dubtes, el menjar que cuinen a la Riera no el cuinen a la Riera, son imatges d'un restaurant ;)
2.) Jo, que sóc molt tossuda, segueixo insistint amb la molta cura que hem de tenir amb la transmissió del pensament únic, i totes les seves formes amb les que ens l' "antefonen"; subtils, covardes, camuflades i maquillades de debat, quan el que hi ha és sols el monòleg perenne de l'estat i l' opressió subtil, covarda, camuflada i maquillada... o no! ... descarada, despòtica, violenta, condemnatòria i assessina ... la desinformació, oi?; aquest exercit d'ignorants...
3.) I sí! I tant! Ja pot ser, ja. Segur que sí!
Ah! i 4.) Jo no sé, Anna, si els policies són treballadors, entès en tant que individus que conformen la classes proletària, ja t'hi pots pujar de peus que NO. Són els nostres botxins, les eines dels nostres botxins. Per mi ja es poden declarar en vaga indefinida...
Mare meva!
Bé, ara hi aniré jo a buscar bolets Cesk, a veure si en trobo algún d'aquells vermellets i blanquets i m'ajuda a entendre una mica com funciona aquest món, que jo serena fins el moment n'he estat incapaç... si aconsegueixo entedre alguna coseta de tot plegat, ja t'ho faré saber.
Un petó.