QUIERO DEJARME LLEVAR by FERRAN PETIT
Com si totes les gavines
hagueren aconseguit fugir de la mà invisible
del firmament inquiet...
Com si la matèria fosca
de l’univers negre
haguera crivellat les llavors del temps...
Com si el vol unit
dels peus caminant en les seues arrels
no fóra un miratge esmorteït...
Com si l’arbre mitològic
del que van nàixer els ulls de la nit
doblegara les seues branques a l’oblit...
Com si cada dit no fóra
més que una agulla en que transmigren els senyals...
Com si els cucs ombrius
de les consciències que són plors
hagueren trobat
el ganivet gastat de la mentida...
Com si existiren les vocals,
les consonants,
les arpes i el rellotge
que mesura el bategar dels llavis...
Com si des de les fulles,
les madeixes de somnis
i les premonicions
brollara l’alegria absent del dia...
Com si se’ns acabara la llum que a nosaltres tenim destinada...
Juguem a viure com si creguérem
que la vida és un com si
que encadena condicionals
a l’esperança trencadissa.
Agraïments a Ferran Petit per la seua fotografia
l'evolució amb la selecció natural
o la selecció desnaturalitzada,
ves a saber,
fora una tria continua condicional
on una simple tria o elecció
puguera dur el cost d'oportunitat
d'un altra rebujada.