carme.laura |
dimecres, 6 d'octubre de 2010 | 08:49h
El mot "independència" suscita urticària, fora i dins de Catalunya; fins no fa gaire a Espanya era una paraula catalana considerada buida de contingut, una "boutade" d'esperits afrancesats, una quimera de catalans desvagats noucentistes i romàntics o una febre melangiosa.
Vet aquí que, per motivacions profundes, la paraula "independència" abans captiva s'ha omplert del veritable contingut, torna a ser un cos conceptual i polític de carn i ossos; se silabeja a poc a poc com si es mossegués una poma forta i sucosa.
Fins al mes de juliol, abans del primer gran dia, "independència" s'escoltava amb certa prevenció i incredulitat fora de Catalunya. La remor ha crescut, ressona com una brama continguda, es pronuncia amb familiaritat, forma part del vocabulari del futur i aquella incredulitat i ironia sornaguera s'ha transformat en un gest de prevenció.
Corbacho, el ministre espanyol i el tercer candidat del PSC a diputat del Parlament català ha parlat i ha amenaçat els catalans : l'assoliment de la independència no seria "pacífica", ha dit. Què ha volgut dir?, en què pensava?... en l'article 8 de la Constitució Espanyola, potser?... en el garantiment de la soberania i la independència d'Espanya per les Forces Armades?... Que no pateixi el Sr. candidat Corbacho, justament el que volem els independentistes catalans és la independència d'Espanya.
Fa anys que els catalans a més d'europeus i demòcrates som gent adulta que sap que l'home del sac no existeix i ni els nens d'avui s'amaguen darrera la mare dient, "Mama, por..." . El candidat i Ministro Corbacho ha pixat fora del test.
Corbacho, el ministre espanyol i el tercer candidat del PSC a diputat del Parlament català ha parlat i ha amenaçat els catalans : l'assoliment de la independència no seria "pacífica", ha dit. Què ha volgut dir?, en què pensava?... en l'article 8 de la Constitució Espanyola, potser?... en el garantiment de la soberania i la independència d'Espanya per les Forces Armades?... Que no pateixi el Sr. candidat Corbacho, justament el que volem els independentistes catalans és la independència d'Espanya.
Fa anys que els catalans a més d'europeus i demòcrates som gent adulta que sap que l'home del sac no existeix i ni els nens d'avui s'amaguen darrera la mare dient, "Mama, por..." . El candidat i Ministro Corbacho ha pixat fora del test.
Però no podem menystenir l'art pervers del colonialisme espanyol. Amb les paraules vindran tots els fets que puguen. El que ocupa al Principat sense honor el lloc de President de les nostres institucions rebaixades de nacionals a regionals, ja ens ho va dir, i molts dels il·lusos no ho entengueren. No hi ha res millor que fer un balanç dels fets que les seves polítiques iniciades des de la Secretaria del pretés PSC, quan era Ministre i per tan jurà fidelitat al Rey i al Presidente Rodríguez, ens han portat en el camp de la regionalització desacomplexada que es practica ara aprofitant que la guineu guarda les gallines gràcies a la intel·ligència genial dels de la E que perdé la R i la C...
El fenòmen Losantos i Intereconomia, no està en absolut deslligat de les paraules del Ministre Corbacho. Els primers preparen els seus perpetradors de violència a fi de que res els faci dubtar al moment de seguir els camins revestits de velles glòries, i el segon prepara els que seran objecte de la violéncia perquè no es defensin i ho trobin natural, i es sentin culpables. És un mecanisme molt i molt vell.
De moment no fa ni una setmana aconseguiren demostrar que encara avui, com abans amb la FAI, quatre agents infiltrats entre els "antisistema" poden transformar Barcelona en una ciutat temible i insegura, que naturalment solament Espanya pot adreçar.
El candidat i Ministro no pixa fora de test. Fa la seva funció, com la fa En Montilla. I l'espectacle de les properes eleccions serà un assaig general del que veurem fer en els propers anys en la mateixa desmesura proporcional a l'augment de la voluntat popular per la recuperació de la nostra sobirania nacional.
No entendre res d'aixó és clau per poder governar les escorrialles autonomistes.
Si s'enten això, tan abjecte com real, solament els cínics poden desitjar el govern regionalista i no alçar-lo a la categoria sobirana que per justícia i necessitat imperiosa ens correspon.
És el gran repte del Sr. Mas i de tots els que li fan confiaça.
És hora que Catalunya, amb l'esforç que toqui fer, formi part dels veritables vencedors de la Segona Guerra mundial. És hora que el nacionalisme expansiu dels espanyols deixi d'amenaçar i de condicionar la nostra vida i les nostres institucions.
Atentament