Comunicat
i valoració de la COS de la jornada de Vaga General del passat 29 de
setembre arreu dels Països Catalans al sud de l’Albera.
Havent
passat uns dies ja des de la finalització de la jornada de Vaga
General del passat 29 de setembre, arreu de les nostres comarques
sota dominació espanyola, des de la Coordinadora Obrera Sindical –
COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional
dels Països Catalans, fem la següent valoració.
(Continua)
Que
tot i que la vaga no ha estat total ni de bon tros, entenem que la
resposta de la nostra classe ha estat, en molts moments, molt
superior a les previsions (fins i tot a les més optimistes).
Que
malgrat la desmobilització que les direccions de CCOO i UGT han dut
a terme durant els darrers 30 anys, i reforçat durant els darrers 8
anys (8 anys sense cap vaga general, malgrat haver-se aprovat una
altra reforma laboral), el nivell de consciència d’una part
important de la nostra classe s’ha vist reforçat.
Que
ha quedat demostrat per activa i per passiva aquest 29S que les
direccions de CCOO i UGT ja no són un interlocutor vàlid per
parlar en nom de la classe obrera i han estat desacreditats per
parlar de la crisi.
Així,
tant la COS, com el conjunt de l’Esquerra Independentista, s’ha
vist igualment reforçada per aquesta mobilització, fonamentalment
per l’enorme i abnegat treball de base realitzat (sense fer ús de
cap subvenció, suport institucional, etc.)
Que
el 29S marca un abans i un després en la història del Moviment
Català d’Alliberament Nacional i del conjunt de l’Esquerra
Independentista, en haver estat la major mobilització de caire
sociolaboral assolida en la història del nostre moviment, i feta a
més, arreu de les nostres comarques al sud de l’Albera.
Així
mateix, des de la COS, entenem que hi ha un seguit de coses que hem
de millorar de cara al futur:
Que
cal millorar els canals de comunicació entre les organitzacions
combatives i de classe del nostre país, per tal de reforçar totes
les respostes, mobilitzacions, etc., que es donin en un futur.
Que
cal diferenciar clarament entre les bases militants i actives dels
sindicats institucionals (que en moltes ocasions han patit també la
repressió i la violència policial), de les seues cúpules
dirigents, responsables directes de la situació actual, i fins i
tot en ocasions de la pròpia repressió.
Que
tot i que cal una denúncia constant, creixent i sense treva de les
polítiques, pactes i interessos (aliens als del conjunt de la
nostra classe i del nostre país) de les direccions i burocràcies
de CCOO i UGT, cal fer un gran procés de pedagogia per acostar al
sindicalisme combatiu, a les persones honestes, dignes i lluitadores
que continuen poblant les bases d’aquestes dues organitzacions.
Finalment,
des de la COS, volem manifestar:
El
nostre suport i solidaritat incondicionals amb tots els companys i
companyes de la COS i del conjunt de l’Esquerra Independentista
arreu de les nostres comarques, víctimes de repressió, detencions
o qualsevol tipus de violència policial.
El
nostre suport i solidaritat incondicionals amb totes les companyes i
companys represaliats (companys i companyes de CNT, CCOO, CGT,
intersindicals, joves d’EUPV, PCPE i molts altres col·lectius i
organitzacions) per la seva activitat conscient, solidària i
combativa durant la jornada de Vaga General... la solidaritat no pot
venir donada en funció de sigles.
El
nostre suport i solidaritat incondicionals amb el company que
continua empresonat a Barcelona, pel simple fet d’haver nascut en
un altre país del món.
La
nostra condemna i rebuig contra tots els buròcrates que es van
dedicar a denunciar i assenyalar a companys i companyes d’altres
organitzacions a les pròpies forces d’ocupació.
La
nostra condemna i rebuig a l’actuació brutal i absolutament
desmesurada de les forces d’ocupació, molt especialment en el cas
de València, per la qual cosa, des de la COS exigim la dimissió
irrevocable del delegat del govern espanyol Ricardo Peralta,
responsable d’altres actuacions semblants, com la del Cabanyal el
passat mes d’abril.
Que
cal fer fora de les organitzacions sindicals realment de classe, a
qualsevol representant de les forces de “seguretat”, ja que una
vegada més han demostrat que no són treballadors, sinó mercenaris
a sou del capital, i cossos especialment emprats per reprimir
qualsevol dissensió social i/o nacional.
Que
cal començar des de ja mateix la preparació i agitació social
necessària per preparar una nova Vaga General arreu del nostre
país, per tal de no deixar que s’apagui la flama encesa aquest
29S.
Per
la terra i el treball... avancem a la segona Vaga General!!
València
– Barcelona – Països Catalans; 2 d’octubre de 2010.
El blog està bé, però sobren els comentaris freaks de la 'Raquel' i del torrat sionista del 'Riudoms', que no tenen millor lloc on anar a fer el plasta que aquest bloc?
Allò que més molesta són els anònims. Sobre el facebook, ni en tinc ni m'interessa. Molt interessant veure com es comporten davant de propostes nacionals aquí o a Euskal Herria.
Vale¡¡¡ eo¡¡ no m'agrada, això, ostres¡¡ No val desqualificar així compas¡¡¡ Em sap molt de greu¡¡ Això no és un espai com altres en altres blocs, o webs, on el personal s'insulta, es desqualifica, i es matxaca, ostres.., això no joder¡¡¡ Jo també sé donar ósties de tota mena, però joder no espatllem un debat, vinga¡¡ porfa¡¡ demano que es demanin disculpes¡¡¡
amic Navarru, pel que puguin dir alguns lectors...
De ben segur que aquest bloc guanya molt amb les aportacions de "lectors" de tanta volada. Ara, jo demanaria al "lector" que llegeixi bé abans de pontificar: per què tracta de freak a Raquel? per què em tracta de sionista "torrat" (jo, que fa prop de 40 anys que no enganxo cap "mona")? Potser seria bo saber si aquest paio té bloc: hi podria anar a fer-li el plasta! Ara, una cosa em té intrigat: perque vol saber el "lector" si l'Aleix té facebook? Potser vol justificar quelcom als seus caps/cervells?
Per part meva, al "lector" no li demano que em dongui disculpes: ell mateix s'ha retratat, i tindria de ser conscient que les seves aportacions no són cap cosa positiva pel bloc.
Una abraçada, Navarru. I també a la Raquel... i a l'Aleix, que és qui posa el bloc.
Al "lector", vist el coeficient intelectual que es gasta, li demano que em contesti a les preguntes que he posat en un comentari a l'artícle següent de l'Aleix... Sols espero que no em contesti amb l'exemple de l'Estat d'Israel i/o/versus Palestina (encara que això, li deu ser complicat si és monotemàtic).
Josep (Benaguasil) |
dimecres, 6 d'octubre de 2010 | 09:19h
A València ciutat els manifestant patiren la càrrega injustificada i salvatge de la policia. Hi ha un vídeo penjat al Youtube què algú ha vetat, però encara el podreu vore al bloc "Des de Llíria cap a Ítaca"
Un cop ha passat la vaga tinc sentiments contradictoris. D'una banda considero que ha anat prou bé, ja que molta gent ha fet vaga i s'ha manifestat. D'altra banda penso que la vaga no ha servit per a forçar al govern espanyol a fer marxa enrera ( al menys de moment) i la reforma laboral continua el seu camí.
I finalment, i ja en clau interna, crec que la COS ha fet un paper prou digne, però no estic d'acord amb el to triomalista d'aquest comunicat. Malauradament el sindicalisme de classe i nacional continua sent l'assignatura pendent. Això si, valoro molt positivament que no s'insulti ni desqualifiqui a les bases honestes de CC,OO i UGT.
Pel que fa als famosos incidents dels "antisistema", sincerament crec que de totes les persones detingudes ( al menys a Barcelona) pocs n'hi havia d'antisistema. Veig molta gent excessivament jove, amb molta adrenalina i poca organtizació revolucionaria, una realitat que fa molts anys es repeteix cíclicament. Recordeu el desallotjament del cinema Princesa? Us asseguro que d'aquells joves "antisistema" de fa gairebé 16 anys poca cosa en queda.
Sempre he cregut que l'esquerra independentista s'ha de desmarcar obertament d'aquests col·lectius apolítics i sovint hostils a les reivindicacions independentistes del poble català.
dels partits polítics, això potser és el que vostè voldría. Doncs això ja ho té a CCOO i UGT.
Les més elevades concrecions revolucionàries i alliberadores pràctiques vitals portades a terme en aquest pais, ara per ara han estat les que han protagonitzat elements de l'anarcosindicalisme (CNT) i afins (FIJL, FAI, Mujeres Libres, i tots els ateneus i moviments llibertaris i lliurepensadors, vegetarians, esperantistes, teosofs, espiritistes...) del temps dels nostres avis. I tot, sense empastifar-se en la política.
Avui, voler fer creure que tots els "antisistema" són el mateix, és una tasca dels cervells dels serveis d'informació...
Doncs totalment d'acord amb el senyor Riudoms. A mi em sembla que el veritable sindicat de classe i dels Països catalans, revolucionari, transgressor, trencador amb les pràctiques "institucionalitzadores" va ser la CNT..; i ara el sindicalisme de la CGT recupera o vol recuperar part d'aquell legat.., i també el que queda de les CNT, quan aquestes tenen el cap clar, que no és sempre...Ara bé, i això per mi és clar i evident, no esperem que aquestes teoritzin i es posicionin en una lògica nacional de Països Catalans, ni tampoc en una lògica CLARA O CLARIFICADORA sobre els elements clau que vertebrarien el que considereu una lògica independentista. En la pràctica, però, sí són vertebradores dels sectors populars més actius dels Països Catalans que és on arrelen amb més força. En tot cas.., els reptes al respecte ens els hauríem de plantejar nosaltres en relació amb ells, i altres sindicats de classe i amb ganes de canviar coses que no siguin corretges de transmissió de ningú. Sobre els titulars de la premsa¡¡ atenció¡¡ Em refereixo "als antisistema". Aquí hi ha una maniobra política clara que va des del PSC al Partit Popular, passant clar per CIU, i altres...de vegades sí, de vegades no....ERC i ICV.., que s'apunten, o es desapunten, o són ambigus. Amb la idea dels antisistema aquí ens volen "matxacar" a tots els sectors que estaríem fora dels stablishment, aquells que no retrem pleitesia al stablishment. Els que els tertulians del stablishment ens qualifiquen de "buenistas" i tolerants amb els antisistema. De fet, ens volen acusar de ser pràcticament terroristes, o aquells que fan o construeixen el clima propici per la "guerra de baixa intensitat" al carrer..., guerra.., segons ells protagonitzada per joves antisistema i assalvatjats. Atenció¡¡¡ això, quan s'ho prenen en serio, els del stablishment, vol dir operació a tots els nivells per donar-nos pel sac, i fer pagar els plats i vidres trencats a uns/es i de retruc fer pagar el mateix i més a uns altres. Efectivament puc estar d'acord amb la Raquel en les seves afirmacions sobre el tema al que fa referència.., però en tot cas el problema del descontrol o de cert descontrol (jo no en sé prou al respecte i tampoc puc afirmar-ho) en mogudes d'ocupació etc.., propicia que concorrin grups més o menys organitzats i altres que s'apunten al que sigui (com als anys 70, i prou que ho coneixem força alguns de nosaltres) que efectivament amb molta ràbia, amb raó o no, amb arguments poc consistents....generen una acció-propaganda que és utilitzada de forma eficaç contra tot el "MON" que formem el que seria la base o el brou de cultiu del "radicalisme". Bé...ei¡¡, això que dic, cal matisar-ho molt, i debatre-ho més encara..., però ¡¡atenció amb l'estratègia que estan preparant¡¡, i l'Hereu en primera persona, com si no tingués altres coses a fer, amb un merder que t'hi cagues amb tota l'especulació, màfies de la immobiliària i altres merders que ells i els seus han propiciat....
En Navarru |
dimecres, 6 d'octubre de 2010 | 20:51h
Doncs totalment d'acord, el Roto l'encerta. Penso que no hem d'acceptar això d'antisistema, som gent que volem canviar les coses, que volem transformar coses, d'antis, ná de ná; en tot cas és el sistema repressiu i opressiu establert (stablishment)aquell que sí que és anti-nosaltres.
Sobre referents sindicals en clau nacional i social, jo crec que podem descartar de totes totes que la CGT s'adhereixi a un projecte nacional de PP.CC. Malauradament el seu marc territorial està claríssim, sense ambigüitats, tenen molt clar a on comença i a on acaba, malgrat que dins de la CGT hi ha militants clarament independentistes, la veritat és que la praxi diària d'aquest sindicat té molt clars els seus referents. I jo per aquí no hi puc passar. sobre la CNT m'estimo més no pronunciar-m'hi, més que res, per no ofendre a ningú.
Que als PP.CC i sobretot al principat hi ha un pòsit històric en que el moviment llibertari ha tingut molta importància no n'hi ha cap dubte. Les circumstàncies històriques i diferents contextos polítics i econòmics expliquen l'evolució d'aquest moviment al segle XIX i al primer terç del s.XX. Segurament si jo hagués viscut aquella època hauria estat afiliada de la CNT, això si, marcant distàncies amb la FAI i els seus tripijocs.
Però voler insinuar que els "antisistema" menors de 25 anys de Barcelona ( coi de supremacía metropolitana! ) son els hereus d'aquells i aquelles que van aconseguir gestes històriques em sembla fora de lloc. Jo estic molt d'acord en que el sistema capitalista està generant molts abusos i desigualtats i això cal combatre-ho amb contundència, però sempre he cregut que jugar com canalla amb coses tant sèries no contribueix a que l'esquerra independentista ( el subjecte polític alliberador en clau nacional i social) guanyi suports entre la població. Una autèntica revolució és aquella que compta amb el suport massiu del poble. I us asseguro que els "antisistema" de Barcelona tenen un suport molt escàs.
Però bé, el debat és interessant.
PD: si jo volgués estar en sindicats espanyolistes i/o grocs com UGT, CC.OO o la CGT ( espanyolista) ja ho hauria fet, però resulta que soc independentista, d'esquerres i tinc principis.
Tu, la teva opinió sobre els que es van enfrontar a la policia -fins i tot saps l'edat que tenen, què pensen, què llegeixen, quins són els seus referents històrics, quin país consideren que és el seu...- en què la bases? els coneixes o la teva opinió es fonamenta en el que has vist als matins del cuní?
per favor quina pena de gentussa que mira la tele, s'escandalitza com un botiguer i s'asseu al teclat a deixar anar parides de tieta, i amb pretensions alliçonadores, i es deu creure un quadre de l'esquerra independentista, la carrinclona benpensant aquesta
Ei¡¡¡ això sí que no eh¡¡ compa¡¡ Pots o no estar d'acord amb una persona, o jo puc estar o no d'acord amb el que vols dir en el teu correu, però ostres¡¡ no val insultar, ni desqualificar¡¡ Això és fer-se mal sense necessitat, no cal¡¡ Si tu en saps més de tot això, digues, aporta, explica't,..i segurament ens podràs donar una lliçó, però això de desqualificar d'aquesta manera i dir el que dius, a mi em sembla que NO¡¡ Em sap greu dir-ho¡¡ Et prego li demanis disculpes a Raquel, t'ho demano jo per favor¡¡¡ Salut i endavant amb el debat¡¡¡
En cap moment he dit que la CNT tinguès com a "referent nacional" els PPCC o el que és vulgui. La CNT ha estat anarcosindicalista, i com a tal és anacional i apolítica (o si es vol, federalista en l'accepció de la 1a Internacional). No crec que ningú es senti ofès pel que vostè digui, si ho diu amb respecte. Sobre els tripijocs de la FAI, no sé a què es refereix. La FAI era una organització de grups específics, no era cap sindicat; encara que donava suport de diferentes maneres a les lluites obreres i sindicals.
No he dit en cap moment que la majoria dels "antisistema" o del moviment okupa siguin hereus dels moviments llibertaris de la 1a meitat del segle XX, més que res perque dubto molt que, entre altres coses, els hi interessi lleguir quelcom més que no sia fanzines (això, dit sense acritut i amb totes les reserves de no tindre raó). La mentalitat és molt diferent. Els antisistema no tenen el suport massiu del poble, però els independentistes, tampoc. Potser la Belén Estebán el té, el suport del poble... També és qüestió de mentalitats.
De principis crec que en ténen, tant l'UGT, les CCOO o la CGT (que, ves per on, no sé d'on treu això que és espanyolista). Altra cosa és que no sian els principis de vostè, però penso que per aquesta raó no és pot dir que els demés no en tinguin, de principis.
PS: Em ratifico amb el meu anterior comentari de que no trobo bé de que els sindicats tinguin d'ésser corretges de transmissió dels partits polítics.
Que la CGT i la CNT tenen praxis espanyolitzadores està fora de tot dubte. El seu marc territorial és l'estat espanyol i la llengua que utilitzen és l'espanyol, també a BArcelona, amb pancartes en castellà, cridant consignes en castellà i deixant clar que l'espanyolitat és un dels seus pilars fonamentals. Sobre l'apoliticisme de la CNT, crec que és absolutament fals, l'anarcosindicalisme lluita per transformar la societat i això ja és política, una altra cosa és que no vol participar del sistema de partits polítics perquè el considera part del sistema capitalista burgès, però d'altra banda treballa per crear una institucionalitat paral·lela, o sigui que en el fons no hi ha tanta difere`ncia.
Cert que l'esquerra independentista no té el suport massiu del poble, però l'EI és un moviment molt més arrelat que no pas els "antisistema" de la capital, que més aviat están força desconnectat de les realitats de la classe treballadora i popular, és a dir, la gent que es lleva cada dia al matí, que treballa, penca i tira el país endavant, aquesta és la meva gent, i molt em sembla que no se senten ( sentim) representats per uns suposats antisistema que quan convé es deixen anar i practiquen el pillatge i el que calgui.
Sobre l'apoliticisme dels sindicats, això és una opció, evidentment,però fins i tot els sindicats més apolítics com la CNT han tingut connexions amb la política. Segur que els polítics son molt dolents però els sindicats no son pas millors.
"Praxis espanyolitzadores", "l'espanyolitat és un dels seus pilars fonamentals"... Molt bóna definició dels trets d'Intereconomia o Prisa, per exemple. Això referit a la CGT i, en part, a la CNT, ho trobo una mica "exhaustiu", per dir quelcom. Ja'm dirà l'institucionalitat paralela que vol fornir l'anarcosindicalisme i que s'assembli al sistema capitalista burgès de partits i capelletes. I de capelletes n'hi han a tot arreu, que quedi clar. Per arrodonir la caricatura del moviment llibertari, potser s'ha oblidat d'altres "fotesses"(?) ocorregudes en temps de guerra i revolució... Sobre l'idioma no li trec la raó: ara per ara el castellà s'ha imposat, però no és menys cert que històricament el moviment llibertari ha estat a favor de l'esperanto com a idioma de comunicació entre els treballadors.
Sobre popularitats, ja li he dit que ara per ara, en aquest pais, qui guanya és la Belen Estebán. És qüestió de mentalitats, i no tota la culpa la ténen els antisistema de la capital. Part de la culpa la té la classe obrera, que una gran minoria -quan no una majoria- votaría encantat a la Belen Estebán.
Sobre la maldad -o no- dels partits i sindicats, dues coses: Si algú està afiliat a quelcom, o té unes creençes, i això comporta una carrega financera, doncs que s'ho pagui de la seva butxaca... Qui tingui vicis, que s'els pagui, que diria la madam del burdell. I si els partits polítics no arriben a la gent, que no s'infiltrin dins els sindicats per agafar clientela (a més de ser poc ètic, queda malament).
Atentament
Ps: Veig que -per un cop- En Navarru i jo estem d'acord... si més no, no ens tirem les lletres per sobre! Salutacions
..encertadíssimes les paraules del senyor Riudoms. Les subscric totalment. La CGT espanyolista?¿ ui¡¡, això és una afirmació d'aquestes que cal pensar i repensar; això d'adjectivar és talment atrevit que ens porta sempre a un debat sense sortida. Jo recordo aquelles llargues sessions que s'acabaven amb adjectivacions insuperables: revisionista¡¡¡, això tu, que ets un esquerranisra infantilista¡¡¡; ah¡¡¡ i tu un troskista travestit ¡¡; stalinistes¡¡¡ En fin, no acabaven mai, i clar de tot això no en sortia res de profitós. Proposo un mètode diferent per debatre. Partir no de l'adjectivació i per tant de la immobilitat, sinó de la probabilística, que és un dels plantejaments més avançats de la física i de les matemàtiques en aquests moments. Probabilística, i després de la incertesa o indeterminació (també, les dues, de la física quàntica, aquesta darrera formulada per Heisenberg). És a dir, en política de moviments socials transformadors, tot és possible, i probable si es donen unes condicions, uns plantejaments, un context, unes propostes, unes relacions, un clima, una empatia.......Ningú/na és una cosa determinada, sinó que pot ser moltes coses al mateix temps, per exemple, ens trobem que de vegades podem ser conservadors en temes morals, en temes de relacions sexuals, i absolutament transgressors en justícia social, en redistribució de la riquesa, etc...; podem ser de la CGT, no independentistes, però sí simpatitzants de certs corrents independentistes, i mira per què no....; o sigui discutim i basem la nostra teorització, i després la pràctica, no en "subjectes" o "cossos" estàtics i ben classificats/immòbils, sinó en el que ja he dit, les probabilitats, i les incerteses que s'obren en la praxis, en la vida quotidiana de cada dia...Amb una obertura que ens permeti amistansar-nos amb molta gent, tramar complicitats amb obertura de mires, aliances, i no rebutjar-los, o pitjor, sense dir allò de: "sí són companys de camí, però després ja en parlarem (o sigui..., després si cal els afusellem; com li deia un bon i estimat amic ja mort de la ORT -fa la tira d'anys- a un altre amic anarco: anem junts, fem la revolució, quan acabem ja t'afusellarem¡¡). En fin...podem seguir.....
Ho admeto, gairebé no he entès res d'això últim que s'ha dit. Sóc una pobre ignorant sense estudis i arribo fins a on arribo. Això si, em refermo en que la CGT i la CNTa la pràctica fan espanyolisme, fer pancartes en castellà, cridar consignes en castellà, refermar el marc territorial espanyol i autonòmic...és espanyolisme, per activa i per passiva. que a tot arreu hi ha de tot? Doncs si, no ho poso en dubte Adjectivar molestar? Ho sento, però jo no domino ni la probabilística ni la física quàntica, interpreto el que veig i reacciono.
Home¡¡¡, senyor Riudoms, que una vegada tinguéssim un debat i no estiguéssim d'acord, no vol dir que SEMPRE, estiguem en desacord¡¡¡ Raquel, mira, jo soc currela com tu...El que he dit és fàcil d'entendre si llegeixes bé i atentament i no en reacció. El pitjor que ens pot passar sempre, en totes les coses, és actuar per reacció, com dius tu...És part del nou mètode que tots/tes hem d'aprendre, conjuntament. No reaccionem.., sinó, millor, llegim, analitzem, estudiem, parlem (com fem ara), podem o no actuar, sempre és bo actuar, de vegades no....però millor no REACCIONAR; reaccionar és part de l'activisme que ens duu directes al desastre polític, i personal; això és el que he aprés jo...ara.....?¿? Això de pobre ignorant, i tot això que dius de tu, és una mica poc "sincer" (no t'enfadis..); no es percep en les teves paraules escrites ignorància, ni que "no hi arribes".., ans al contari; no tractis d'argumentar amb això, la mandra que et fa (segurament) llegir tranquil.lament i entendre les meves paraules, i/o acceptar-les com a part d'una nova manera de fer política, una nova actitud que espero arreli amb força en tothom que vol fer una transformació social, i també personal; sense canvis personals, d'actitud, de maneres de fer, de debatre,... no hi ha transformació ni revolució...;això està cantat, comprovat i ja, abastament, demostrat. Sobre la CNT i CGT tot i que, efectivament, tens raó en moltes coses, fas, com diu en Riudoms, una simplificació, i un reduccionisme exagerat. La complexitat d'aquestes organitzacions, els tarannàs personals, els debats, .., tot això no es pot reduir a un clixè...Però, ep¡¡¡ tampoc cal trencar-se el cap.., les coses són, i depenen en el seu futur, ja ho he dit abans, de moltes coses, de la probabilística, de les dinàmiques, de les incerteses que cada dia ens trobem quan ens aixequem del llit.., de les contradiccions personals, de les contradiccions socials....La cosa sempre ha estat complexa, i per tant, nosaltres hem d'actuar tenint en compte la complexitat i la dificultat, però amb la certesa que podem canviar moltes coses.
PD: tens facebook, aleix?
No val desqualificar així compas¡¡¡
Em sap molt de greu¡¡
Això no és un espai com altres en altres blocs, o webs, on el personal s'insulta, es desqualifica, i es matxaca, ostres.., això no joder¡¡¡
Jo també sé donar ósties de tota mena, però joder no espatllem un debat, vinga¡¡ porfa¡¡ demano que es demanin disculpes¡¡¡
De ben segur que aquest bloc guanya molt amb les aportacions de "lectors" de tanta volada. Ara, jo demanaria al "lector" que llegeixi bé abans de pontificar: per què tracta de freak a Raquel? per què em tracta de sionista "torrat" (jo, que fa prop de 40 anys que no enganxo cap "mona")? Potser seria bo saber si aquest paio té bloc: hi podria anar a fer-li el plasta! Ara, una cosa em té intrigat: perque vol saber el "lector" si l'Aleix té facebook? Potser vol justificar quelcom als seus caps/cervells?
Per part meva, al "lector" no li demano que em dongui disculpes: ell mateix s'ha retratat, i tindria de ser conscient que les seves aportacions no són cap cosa positiva pel bloc.
Una abraçada, Navarru. I també a la Raquel... i a l'Aleix, que és qui posa el bloc.
Al "lector", vist el coeficient intelectual que es gasta, li demano que em contesti a les preguntes que he posat en un comentari a l'artícle següent de l'Aleix... Sols espero que no em contesti amb l'exemple de l'Estat d'Israel i/o/versus Palestina (encara que això, li deu ser complicat si és monotemàtic).
Atentament
D'altra banda penso que la vaga no ha servit per a forçar al govern espanyol a fer marxa enrera ( al menys de moment) i la reforma laboral continua el seu camí.
I finalment, i ja en clau interna, crec que la COS ha fet un paper prou digne, però no estic d'acord amb el to triomalista d'aquest comunicat. Malauradament el sindicalisme de classe i nacional continua sent l'assignatura pendent. Això si, valoro molt positivament que no s'insulti ni desqualifiqui a les bases honestes de CC,OO i UGT.
Pel que fa als famosos incidents dels "antisistema", sincerament crec que de totes les persones detingudes ( al menys a Barcelona) pocs n'hi havia d'antisistema. Veig molta gent excessivament jove, amb molta adrenalina i poca organtizació revolucionaria, una realitat que fa molts anys es repeteix cíclicament. Recordeu el desallotjament del cinema Princesa? Us asseguro que d'aquells joves "antisistema" de fa gairebé 16 anys poca cosa en queda.
Sempre he cregut que l'esquerra independentista s'ha de desmarcar obertament d'aquests col·lectius apolítics i sovint hostils a les reivindicacions independentistes del poble català.
Les més elevades concrecions revolucionàries i alliberadores pràctiques vitals portades a terme en aquest pais, ara per ara han estat les que han protagonitzat elements de l'anarcosindicalisme (CNT) i afins (FIJL, FAI, Mujeres Libres, i tots els ateneus i moviments llibertaris i lliurepensadors, vegetarians, esperantistes, teosofs, espiritistes...) del temps dels nostres avis. I tot, sense empastifar-se en la política.
Avui, voler fer creure que tots els "antisistema" són el mateix, és una tasca dels cervells dels serveis d'informació...
Atentament
Sobre els titulars de la premsa¡¡ atenció¡¡ Em refereixo "als antisistema". Aquí hi ha una maniobra política clara que va des del PSC al Partit Popular, passant clar per CIU, i altres...de vegades sí, de vegades no....ERC i ICV.., que s'apunten, o es desapunten, o són ambigus. Amb la idea dels antisistema aquí ens volen "matxacar" a tots els sectors que estaríem fora dels stablishment, aquells que no retrem pleitesia al stablishment. Els que els tertulians del stablishment ens qualifiquen de "buenistas" i tolerants amb els antisistema. De fet, ens volen acusar de ser pràcticament terroristes, o aquells que fan o construeixen el clima propici per la "guerra de baixa intensitat" al carrer..., guerra.., segons ells protagonitzada per joves antisistema i assalvatjats. Atenció¡¡¡ això, quan s'ho prenen en serio, els del stablishment, vol dir operació a tots els nivells per donar-nos pel sac, i fer pagar els plats i vidres trencats a uns/es i de retruc fer pagar el mateix i més a uns altres. Efectivament puc estar d'acord amb la Raquel en les seves afirmacions sobre el tema al que fa referència.., però en tot cas el problema del descontrol o de cert descontrol (jo no en sé prou al respecte i tampoc puc afirmar-ho) en mogudes d'ocupació etc.., propicia que concorrin grups més o menys organitzats i altres que s'apunten al que sigui (com als anys 70, i prou que ho coneixem força alguns de nosaltres) que efectivament amb molta ràbia, amb raó o no, amb arguments poc consistents....generen una acció-propaganda que és utilitzada de forma eficaç contra tot el "MON" que formem el que seria la base o el brou de cultiu del "radicalisme". Bé...ei¡¡, això que dic, cal matisar-ho molt, i debatre-ho més encara..., però ¡¡atenció amb l'estratègia que estan preparant¡¡, i l'Hereu en primera persona, com si no tingués altres coses a fer, amb un merder que t'hi cagues amb tota l'especulació, màfies de la immobiliària i altres merders que ells i els seus han propiciat....
Que als PP.CC i sobretot al principat hi ha un pòsit històric en que el moviment llibertari ha tingut molta importància no n'hi ha cap dubte. Les circumstàncies històriques i diferents contextos polítics i econòmics expliquen l'evolució d'aquest moviment al segle XIX i al primer terç del s.XX. Segurament si jo hagués viscut aquella època hauria estat afiliada de la CNT, això si, marcant distàncies amb la FAI i els seus tripijocs.
Però voler insinuar que els "antisistema" menors de 25 anys de Barcelona ( coi de supremacía metropolitana! ) son els hereus d'aquells i aquelles que van aconseguir gestes històriques em sembla fora de lloc. Jo estic molt d'acord en que el sistema capitalista està generant molts abusos i desigualtats i això cal combatre-ho amb contundència, però sempre he cregut que jugar com canalla amb coses tant sèries no contribueix a que l'esquerra independentista ( el subjecte polític alliberador en clau nacional i social) guanyi suports entre la població. Una autèntica revolució és aquella que compta amb el suport massiu del poble. I us asseguro que els "antisistema" de Barcelona tenen un suport molt escàs.
Però bé, el debat és interessant.
PD: si jo volgués estar en sindicats espanyolistes i/o grocs com UGT, CC.OO o la CGT ( espanyolista) ja ho hauria fet, però resulta que soc independentista, d'esquerres i tinc principis.
Tu, la teva opinió sobre els que es van enfrontar a la policia -fins i tot saps l'edat que tenen, què pensen, què llegeixen, quins són els seus referents històrics, quin país consideren que és el seu...- en què la bases? els coneixes o la teva opinió es fonamenta en el que has vist als matins del cuní?
per favor quina pena de gentussa que mira la tele, s'escandalitza com un botiguer i s'asseu al teclat a deixar anar parides de tieta, i amb pretensions alliçonadores, i es deu creure un quadre de l'esquerra independentista, la carrinclona benpensant aquesta
Ei¡¡¡ això sí que no eh¡¡ compa¡¡ Pots o no estar d'acord amb una persona, o jo puc estar o no d'acord amb el que vols dir en el teu correu, però ostres¡¡ no val insultar, ni desqualificar¡¡ Això és fer-se mal sense necessitat, no cal¡¡ Si tu en saps més de tot això, digues, aporta, explica't,..i segurament ens podràs donar una lliçó, però això de desqualificar d'aquesta manera i dir el que dius, a mi em sembla que NO¡¡ Em sap greu dir-ho¡¡ Et prego li demanis disculpes a Raquel, t'ho demano jo per favor¡¡¡
Salut i endavant amb el debat¡¡¡
No he dit en cap moment que la majoria dels "antisistema" o del moviment okupa siguin hereus dels moviments llibertaris de la 1a meitat del segle XX, més que res perque dubto molt que, entre altres coses, els hi interessi lleguir quelcom més que no sia fanzines (això, dit sense acritut i amb totes les reserves de no tindre raó). La mentalitat és molt diferent. Els antisistema no tenen el suport massiu del poble, però els independentistes, tampoc. Potser la Belén Estebán el té, el suport del poble... També és qüestió de mentalitats.
De principis crec que en ténen, tant l'UGT, les CCOO o la CGT (que, ves per on, no sé d'on treu això que és espanyolista). Altra cosa és que no sian els principis de vostè, però penso que per aquesta raó no és pot dir que els demés no en tinguin, de principis.
PS: Em ratifico amb el meu anterior comentari de que no trobo bé de que els sindicats tinguin d'ésser corretges de transmissió dels partits polítics.
Atentament
Cert que l'esquerra independentista no té el suport massiu del poble, però l'EI és un moviment molt més arrelat que no pas els "antisistema" de la capital, que més aviat están força desconnectat de les realitats de la classe treballadora i popular, és a dir, la gent que es lleva cada dia al matí, que treballa, penca i tira el país endavant, aquesta és la meva gent, i molt em sembla que no se senten ( sentim) representats per uns suposats antisistema que quan convé es deixen anar i practiquen el pillatge i el que calgui.
Sobre l'apoliticisme dels sindicats, això és una opció, evidentment,però fins i tot els sindicats més apolítics com la CNT han tingut connexions amb la política. Segur que els polítics son molt dolents però els sindicats no son pas millors.
Sobre popularitats, ja li he dit que ara per ara, en aquest pais, qui guanya és la Belen Estebán. És qüestió de mentalitats, i no tota la culpa la ténen els antisistema de la capital. Part de la culpa la té la classe obrera, que una gran minoria -quan no una majoria- votaría encantat a la Belen Estebán.
Sobre la maldad -o no- dels partits i sindicats, dues coses: Si algú està afiliat a quelcom, o té unes creençes, i això comporta una carrega financera, doncs que s'ho pagui de la seva butxaca... Qui tingui vicis, que s'els pagui, que diria la madam del burdell. I si els partits polítics no arriben a la gent, que no s'infiltrin dins els sindicats per agafar clientela (a més de ser poc ètic, queda malament).
Atentament
Ps: Veig que -per un cop- En Navarru i jo estem d'acord... si més no, no ens tirem les lletres per sobre! Salutacions
La CGT espanyolista?¿ ui¡¡, això és una afirmació d'aquestes que cal pensar i repensar; això d'adjectivar és talment atrevit que ens porta sempre a un debat sense sortida. Jo recordo aquelles llargues sessions que s'acabaven amb adjectivacions insuperables: revisionista¡¡¡, això tu, que ets un esquerranisra infantilista¡¡¡; ah¡¡¡ i tu un troskista travestit ¡¡; stalinistes¡¡¡
En fin, no acabaven mai, i clar de tot això no en sortia res de profitós.
Proposo un mètode diferent per debatre. Partir no de l'adjectivació i per tant de la immobilitat, sinó de la probabilística, que és un dels plantejaments més avançats de la física i de les matemàtiques en aquests moments. Probabilística, i després de la incertesa o indeterminació (també, les dues, de la física quàntica, aquesta darrera formulada per Heisenberg). És a dir, en política de moviments socials transformadors, tot és possible, i probable si es donen unes condicions, uns plantejaments, un context, unes propostes, unes relacions, un clima, una empatia.......Ningú/na és una cosa determinada, sinó que pot ser moltes coses al mateix temps, per exemple, ens trobem que de vegades podem ser conservadors en temes morals, en temes de relacions sexuals, i absolutament transgressors en justícia social, en redistribució de la riquesa, etc...; podem ser de la CGT, no independentistes, però sí simpatitzants de certs corrents independentistes, i mira per què no....; o sigui discutim i basem la nostra teorització, i després la pràctica, no en "subjectes" o "cossos" estàtics i ben classificats/immòbils, sinó en el que ja he dit, les probabilitats, i les incerteses que s'obren en la praxis, en la vida quotidiana de cada dia...Amb una obertura que ens permeti amistansar-nos amb molta gent, tramar complicitats amb obertura de mires, aliances, i no rebutjar-los, o pitjor, sense dir allò de: "sí són companys de camí, però després ja en parlarem (o sigui..., després si cal els afusellem; com li deia un bon i estimat amic ja mort de la ORT -fa la tira d'anys- a un altre amic anarco: anem junts, fem la revolució, quan acabem ja t'afusellarem¡¡). En fin...podem seguir.....
Això si, em refermo en que la CGT i la CNTa la pràctica fan espanyolisme, fer pancartes en castellà, cridar consignes en castellà, refermar el marc territorial espanyol i autonòmic...és espanyolisme, per activa i per passiva.
que a tot arreu hi ha de tot? Doncs si, no ho poso en dubte Adjectivar molestar? Ho sento, però jo no domino ni la probabilística ni la física quàntica, interpreto el que veig i reacciono.
Raquel, mira, jo soc currela com tu...El que he dit és fàcil d'entendre si llegeixes bé i atentament i no en reacció. El pitjor que ens pot passar sempre, en totes les coses, és actuar per reacció, com dius tu...És part del nou mètode que tots/tes hem d'aprendre, conjuntament. No reaccionem.., sinó, millor, llegim, analitzem, estudiem, parlem (com fem ara), podem o no actuar, sempre és bo actuar, de vegades no....però millor no REACCIONAR; reaccionar és part de l'activisme que ens duu directes al desastre polític, i personal; això és el que he aprés jo...ara.....?¿?
Això de pobre ignorant, i tot això que dius de tu, és una mica poc "sincer" (no t'enfadis..); no es percep en les teves paraules escrites ignorància, ni que "no hi arribes".., ans al contari; no tractis d'argumentar amb això, la mandra que et fa (segurament) llegir tranquil.lament i entendre les meves paraules, i/o acceptar-les com a part d'una nova manera de fer política, una nova actitud que espero arreli amb força en tothom que vol fer una transformació social, i també personal; sense canvis personals, d'actitud, de maneres de fer, de debatre,... no hi ha transformació ni revolució...;això està cantat, comprovat i ja, abastament, demostrat.
Sobre la CNT i CGT tot i que, efectivament, tens raó en moltes coses, fas, com diu en Riudoms, una simplificació, i un reduccionisme exagerat. La complexitat d'aquestes organitzacions, els tarannàs personals, els debats, .., tot això no es pot reduir a un clixè...Però, ep¡¡¡ tampoc cal trencar-se el cap.., les coses són, i depenen en el seu futur, ja ho he dit abans, de moltes coses, de la probabilística, de les dinàmiques, de les incerteses que cada dia ens trobem quan ens aixequem del llit.., de les contradiccions personals, de les contradiccions socials....La cosa sempre ha estat complexa, i per tant, nosaltres hem d'actuar tenint en compte la complexitat i la dificultat, però amb la certesa que podem canviar moltes coses.