Sóc cul de mal seient. Però almenys ara no deixaré l'assentament, el campanment al qual des de fa un parell d'anys m'he arrelat, aquí a Mesvilaweb. Tot i així he de reconèixer que se'm queda petit. Els qui ens hem abocat a la cosa aquesta dels blocs (bé, o dels blogs, segons determinats sectors de la Resistència), sabem que les fidelitats van cares. I que el mínim inconvenient, perllongat adequadament en el temps comporta una pulsió de canvi irrefrenable que ens porta ineludiblement a la mudança de plataforma.
Ja ho he fet alguna vegada, però no ho faré ara. Em limito a augmentar la meva "cartera de serveis". Necssitat de donar sortida a expectatives emocionals diferents de les que em mantenen en aquest indret, m'he permès incorporar dos nous blogs/blocs a les vies d'expressió de les meves neures.
D'aquesta manera, si algú es pren la molèstia de seguir-me (algú hi deu haver, no?), sàpiga que des de fa uns dies, apart de la coexistència amb altres lletraferits a Poems&blogs, de l'expressió individual d'aquesta mateixa lletraferidura a Obstinacions, i de la meva lleialtat crítica (sobre tot per algunes rigideses difíficls de superar) a Secundària memòria, em podrà trobar a:
L'udol desesperat del licantrop
Una obstinada imarge.
Tots dos blogs estan ubicats a blogspot, que probablement és la plataforma més fàcil d'anar i més versàtil. En un em dedicaré a penjar de tant en tant fotografies, segurament de poca qualitat (no en sabem més a casa!) i en l'altra anirem seguint les passes del licantrop que se'ns ha instal·lat al més pregon de la nostra ànima des de fa uns quants anys.
Ah, aquests dos títols coincideixen amb els dels dos darrers llibres de poesia que he publicat (L'udol desesperat... està inclòs al Dilema de Faust). No hi tenen res a veure, però em va semblar que quedaven prou bé... i poden acabar sent-ne propaganda subliminal (si més no, no passa res per provar-ho!).
Ja ho he fet alguna vegada, però no ho faré ara. Em limito a augmentar la meva "cartera de serveis". Necssitat de donar sortida a expectatives emocionals diferents de les que em mantenen en aquest indret, m'he permès incorporar dos nous blogs/blocs a les vies d'expressió de les meves neures.
D'aquesta manera, si algú es pren la molèstia de seguir-me (algú hi deu haver, no?), sàpiga que des de fa uns dies, apart de la coexistència amb altres lletraferits a Poems&blogs, de l'expressió individual d'aquesta mateixa lletraferidura a Obstinacions, i de la meva lleialtat crítica (sobre tot per algunes rigideses difíficls de superar) a Secundària memòria, em podrà trobar a:
L'udol desesperat del licantrop
Una obstinada imarge.
Tots dos blogs estan ubicats a blogspot, que probablement és la plataforma més fàcil d'anar i més versàtil. En un em dedicaré a penjar de tant en tant fotografies, segurament de poca qualitat (no en sabem més a casa!) i en l'altra anirem seguint les passes del licantrop que se'ns ha instal·lat al més pregon de la nostra ànima des de fa uns quants anys.
Ah, aquests dos títols coincideixen amb els dels dos darrers llibres de poesia que he publicat (L'udol desesperat... està inclòs al Dilema de Faust). No hi tenen res a veure, però em va semblar que quedaven prou bé... i poden acabar sent-ne propaganda subliminal (si més no, no passa res per provar-ho!).
Ara vaig a fer-hi el primer cop d'ull.
Una abraçada
Em fa il·lusió que segueixis pasant per aquí. Mirarem de refer el contacte, no?
Fins Aviat.
:)