belda |
dilluns, 4 d'octubre de 2010 | 22:42h
Si preneu el dibuix de l’escala de la Vida pujolsiana pels extrems (mercès pel
títol) i els ajunteu en sortirà una estrella de cinc
puntes. El símbol de la revolució, el tornar a evolucionar. Què és la
tardor? El principi o la fi?
Vivim a l’era de l’estiu. Tal com deia el mestre de la Torre de les Hores, cada època vesteix o bé d’hivern o bé d’estiu. Els romans sempre ens els imaginem amb roba lleugera i un personatge medieval sempre va ben tapat. A nosaltres ens ha tocat l’ideal del sempre calor, carn a la vista i la pluja no mola. Tothom espera les vacances del juliol o l’agost. Fins i tot les cada cop més gaudides pauses hivernals són per anar a esquiar a un paradís on hi ha un munt de neu i hi fot un llamp de Sol. La primavera és el pas cap a l’estiu. I la tardor?
Si seguim la lògica de mercat actual és una mala època. Comença tot lo dolent: la feina, l’escola, la pluja, el fred, la foscor....Però l’encertadíssima manera d’anomenar-la fa força anys ens la pot fer veure ben diferent. En dèiem la “primavera de l’hivern”. Tot una altra cosa, oi?
Si ens aturem una micona podrem gaudir del raïm, de les figues, dels ganyips i dels moniatos. De les castanyes, els nespres, les pomes i la frescor. És un bon moment per aturar la bogeria estival, llegir i rumiar: “Per què a la festa major de Sant Hilari Sacalm mentre era a la barraca del casal independenista tan sols hi va sonar música en castellà?”.
Aquesta reflexió que et fas, jo també m'he l'he fet alguns cops, pq posen tanta musica en castellà, perquè un dels grups que tots els membres son del trabuc canten en castellà ,si no totes, unes quantes, pq quan punxen a alguna festa tambe posen molta moltissima música en castellà ...
La resposta, potser que es té una mica de basquitis, potser per falta de coneixement de grups en català (no és fàcil si no es tenen prous coneixements de fer una sessió de 5 o 6 hores només en català, o qui sap, potser perquè els hi agrada, no ho sé...) o potser és que ens posem unes medalles que realment no ens mereixem?? ....
El que més em sorprèn és que només tu i pocs més ens adonem de la gravetat de la situació.. Escoltar 4 cops en una nit "No hay tregua" no ens farà més forts..
D'una tonada "abertzale"a una rumba, d'un bolero a un ritme ska, passant pel rock, blues,reagge i algún so electrònic sempre serà salut de cultura músical.
El que comparteixo amb tu, és la "Teoria de la Barretina".
Portar setvetes o barretina, escoltar sardanes o cantar havaneres és folclore. I aviat parlar català també ho serà. I que fem amb el folclore als Països Catalans? El ridiculitzem nosaltres mateixos.
Salsa de pastor és el nom d'una planta aromàtica de muntanya, però això ja només resta a la memòria de la gent gran... i d'un reducte de joves que van decidir posar-li al seu grup. Pobres infeliços voler triunfar amb aquest nom.
CONTRA ELS FORTS QUAN SIGUEM FEBLES, I CONTRA NOSALTRES MATEIXOS QUAN SIGUEM FORTS
Tot i que els meus companys no ho sabien, mai m'havia agradat el nom del meu grup. El trobava rídicul.
Avui puc dir que em vaig equivocar. La força i l'il.lusió que em posat junts en aquest projecte, amb aquest nom, és la que volem encomanar.
Tan bonica pot ser una sardana com qualsevol altre ball, però amb una única diferència, que és nostra.
I per dignitat hem de lluitar... però per lluitar també hem d'evolucionar!
Carles, gràcies altre cop...
tal com em va aclarir un indi del poble, la música de les barraques estava centralitzada.
És per això que caldria buscar l'origen del problema en perquè ens hem d'empassar segons què i no som capaços (jo també m'empasso segons què a la tele de casa i no sóc capaç de gestionar-ho amb dignitat...ai la mainada!).
A ningú se li acudiria d'embotir música en català a unes barraques a Toledo, oi? I perquè a l'inrevés sí?
Potser per això, a més de la militància de base, dels que feinegem cos a cos
(com vosaltres i nosaltres) ens calen persones hàbils i amb desig de dirgir el país, i de dirigir-lo cap a un lloc que ens faci feliç, on els aborígens no siguem extraterrestres.
Apa-li, feliç tardor!
Si a la major part de Barraques del país (country en anglès) es pacten els preus de les begudes (fins i tot, a voltes, es vol treballar amb proveïdors concrets) s'ha d'obligar i marcar què és el què ha de sonar i què no.
Jo tinc la solució. Us ho asseguro. No m'imagino res millor entre ampolla i ampolla de sidra (cider en anglès) que ballar, vibrar, emocionarme amb Franco Battiato (només Battiato).
Ho dic molt seriosament (Carlus, tu ho saps).
Si no hi ha Battiato no hi ha Barranques. I punt!!
Us deixo un enllaç per tal que pugueu vibrar amb mi.
http://www.youtube.com/watch?v=1vLo2_OmQfA&feature=related
Vares passar un dissabte de festa major per un ateneu indepe de Gràcia?
O un 1 de maig per barraques a Figueres?
O...
Però era per anomenar un cas gravíssim, no?
La cosa seria refer l'autoimatge del país per saber per on passem. Just aquella nit un noi d'Arbúcies em deia que no és podia comparar la situació de Girona (sí, sí, la província) amb la de Sabadell.
I just uns dies després a una barraca de Ripollet hi vem actuar dos conjunts amb tot el repertori en llemosí i la música enllaunada era ska-jazz, com a molt en anglès, d'excel·lent qualitat.
No sé si m'explico.
you know that 'la vegueria de la Santiga' is inter/outer national.
in Ripollet you won't find 'barraques', a good way to organize parties, but a classic 'Catalunya Vella' way to organize parties. 'la vegueria del vallès',with some exceptions (please note specially Ripollet), is not used at all to be organized inna 'barraques' way. Most usual way to organize parties, popular parties, is 'chiringuitos': 'chiringuito de la peña flamenca', 'chiringuito del futbol sala', 'chiringuito del Pepé', 'chiringuito de Sadaka i Salam, associació magrebina per la pau', 'chiringuito de bravas, quintos y entrecots hasta las 06am'... Fortunately, 'el xiringuito del COP' is alive and kicking since 1990. 20 years making and celebrating another way of popular parties (another way in 'la vegueria de Santiga', another way in the whole Catalunya... the old and the new one). I mean, and you know: good meals, nice people, live music (the only one!) and some crazy activities (crashing watermelons with your head, playing las 'bitlles catalanes', eating paela and enjoying 'vermús', betting insanely for 'quintos' challenges...) and local policies topics (hating PSC, blaming BCN and shouting 'Policia Local' and 'Mossos d'Esquadra').
There's no need to say that we are proud of our party. The 'xiringuito' itself, which is not far from 'las barraques de la Catalunya Vella' when you stare to it. But make no mistake: the good thing, the good vibe, the good moment is rising it. With all the FTC crew, the COP crew, El Local crew. 'García, pon más butifarras en la brasa que me falla la fuerza!'. 'Peláez, te has escapao del turno de fábrica pero aquí trabajas más!'. 'Jacint, no t'escapis que sinó et quedes sense samarra dels 20 anys!'. 'Maria, punxa el barril que són les 5 de la tarda i ja ho tenim tot muntat!'.
It's also a good thing to encourage local bands. And rockabilly live acts. Rumba, wether in Spanish or Catalan. But Catalan rumba, yes, it is. And some bands from the Basque Country. And Catalan bands, in Catalan. Add some reggae. Add a decent PA system. Add some joy. You've got the potion, like this year's!
Next time you come to Ripollet you will be treated like a real Sir. In English, and payed with pounds. The Real Great Britain. And of course, your show will be opened with fine 'not instrumental but English lyrics ska-jazz' DJs. Sweet and smooth.
You ow me a dinner, but don't worry: I'm alwasy hungry and still have some memory.
Autumn time is best time in the year, by the way.
But remember that Autumn leaves.
Ska Jazz, in English, Catalan or instrumental, remains!
Ripollet... també queda.
BATTIATO RULES!
Aferrats a l'ampolla i a les reseves.
Però més aborrit que la Sardana, la dansa country.
Escolta als flabiols i flipa.
Gralles a l'orella de l'enemic.
L'heroïna, la bat tieta que tots tenim.
Salut hermosos.