El Concurs de Castells 2010 ha estat un esdeveniment de primer ordre tant pel que fa a la seva organització, amb normes que han permès agilitar el ritme; com per la instal·lació que l’ha acollit, l’antiga plaça de braus reconvertida ara en la imponent Tarraco Arena Plaça; l’expectació generada entre els afeccionats, que van esgotar en una hora les entrades al recinte, com si es tractés d’un concert multitudinari o una final esportiva d’impacte; l’emoció d’una competició que ha sabut modernitzar-se sense perdre les essències; el treball i la rivalitat de les colles; i, per descomptat, per l’impacte mediàtic d’aquesta edició, amb prop de 300 periodistes acreditats i una setantena de mitjans de comunicació, alguns d’ells arribats de diversos punts del món (Alemanya, Xina, etc...), que han cobert la competició. En aquest sentit, mereix una especial menció l’atenció i la importància que, ara sí, li ha donat la televisió pública de Catalunya al Concurs de Castells, retransmetent el concurs en directe pel nou canal TV3-HD d’alta definició, en proves. Era una de les assignatures pendents i per aquest motiu em reconforta que la Televisió de Catalunya hagi fet un desplegament sense precedents, els dies previs, durant i després de l’esdeveniment, per apropar i difondre, amb una gran qualitat, les evolucions del Concurs.
De ben segur que hi haurà gent que li agradarà més com quedava la plaça abans, o que troba més justes les normes d’altres edicions (per més que fessin eterna la competició) o, fins i tot, que amb una menor atenció mediàtica se sentiria més còmode. Però, què volen que els digui... A mi m’agrada que els castells, insisteixo, sense perdre l’essència del que són, s’hagin convertit en un dels més grans i millors exponents de la cultura catalana, i que la celebració del Concurs de Castells, que vindria a ser -com ho batejaven avui El Punt i el diari Avui- el mundial casteller, hagi acabat esdevenint un espectacle descomunal, cada vegada més a prop de les grans competicions esportives, com les finals de la Champions League o de la Superbowl.
I precisament aquesta imatge de modernitat que han donat els castells en la passada edició del Concurs, juntament amb els valors intrínsecs que s’han mantingut inherents al fet casteller, expliquen avui l’èxit que té el món casteller, no només a Catalunya, sinó també fora de les nostres fronteres. Un argument més, i de pes, perquè d’aquí a unes setmanes puguin ser declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Felicitats als campions, els Castellers de Vilafranca, però també a totes les colles que, presents o no en la passada edició del Concurs, han contribuït a projectar aquesta imatge dels castells, de la cultura catalana i del país.
Salut
Potser amb això es pot pensar que hi ha qui no està mai conteta. Jo més aviat pensaria que és hora de plantejar-se i qüestionar-se si tot el que es fa des de TV3 (que, ep! a casa sempre l'hem mirat) està bé. La sensació que vaig tenir ahir era que ho feia perquè tocava i perquè així quedava bé de cara l'aparador. El que crec ara és que sí, que ho va fer però que encara ha de millorar, i molt...