Debatre sobre els "antisistema" resulta sovint un parany. Els amants d'un ordre amb pocs beneficiaris sempre usen i abusen de la caricatura del dissident social, batejat indefectiblement com a "antisistema" a fi de dignificar, per contrast, la seva opinió. D'altra banda, i com és obvi, ningú suficientment raonable ningú no justificaria la violència gratuïta i nihilista amb què sovint culmina qualsevol acte col·lectiu, busqui o no empara ideològica. Com ve a ser habitual, la crema d'un cotxe de la guàrdia urbana, el saqueig d'un Zara i el trencament d'alguns aparadors esdevingué la notícia que eclipsà mediàticament la vaga general del 29-S. Fet curiós, atès que les mateixes accions, multiplicades per cinc, no aconseguiren desviar l'atenció del fet que el Barça guanyés la seva tercera copa d'Europa. La jugada és clara. Focalitzar la mirada sobre un fet anecdòtic (uns indocumentats que trenquen coses) evita analitzar l'essencia (milions de persones irritades davant una situació econòmica on els mafiosos determinen les polítiques laborals del govern). Podem parlar d'infiltrats? Podem parlar d'eixelebrats a qui agrada el protagonisme? Podem parlar que, si no hi fossin, Díaz Ferran els podria contractar com a publicistes?
El fet és que és trist haver de començar afirmant una cosa que hauria de donar-se per suposada. Que l'autor d'aquest blog detesta la violència, que li fa ànsia les concentracions de gent emprenyada, car la massa sempre és previsiblement imprevisible, que pensa que tota acció bàrbara no només és èticament reprobable sinó políticament estúpida. Ara bé, la policia podrà comprar un altre cotxe, el Zara disposarà de més roba, i les botigues podran encarregar un altre vidre. Res, irreemplaçable. Les trencadisses materials no són, malgrat tot, irreversibles. Els antisistema no van fer res que no es pugui reparar. En canvi...
En canvi el que han fet alguns bancs (i l'okupat entre ells) ha infringit mals encara més terribles. El que han perpetrat empresaris de l'estil Díaz Ferran han causat danys irreversibles. El que està fent el govern amb les seves reformes causarà patiment, depressió, dolor. Quanta gent està perdent la feina per aquestes polítiques de protecció de les grans fortunes? I quanta gent perd la casa, la dignitat, la família? Quantes vides malaguanyades pels danys col·laterals de l'especulació immobiliària, l'alimentària, els derivats? Quanta gent s'ha suïcidat després de veure reduïda la seva existència a cendres?
Avui he llegit que Ziegler demanava un Nüremberg als especuladors internacionals, que ens han dut a aquestes polítiques de banalització del mal, en què els governs no vetllen pels seus ciutadans, sinó la manera més fàcil de com els empresaris se'n puguin desfer més fàcilment de persones.
Al costat seu, els "antisistema" són com la mare Teresa de Calculta.
En canvi el que han fet alguns bancs (i l'okupat entre ells) ha infringit mals encara més terribles. El que han perpetrat empresaris de l'estil Díaz Ferran han causat danys irreversibles. El que està fent el govern amb les seves reformes causarà patiment, depressió, dolor. Quanta gent està perdent la feina per aquestes polítiques de protecció de les grans fortunes? I quanta gent perd la casa, la dignitat, la família? Quantes vides malaguanyades pels danys col·laterals de l'especulació immobiliària, l'alimentària, els derivats? Quanta gent s'ha suïcidat després de veure reduïda la seva existència a cendres?
Avui he llegit que Ziegler demanava un Nüremberg als especuladors internacionals, que ens han dut a aquestes polítiques de banalització del mal, en què els governs no vetllen pels seus ciutadans, sinó la manera més fàcil de com els empresaris se'n puguin desfer més fàcilment de persones.
Al costat seu, els "antisistema" són com la mare Teresa de Calculta.
Jo estic convençut que entre aquests "antisistema" de manual i caputxa amb litrona hi ha molt de poli infiltrat. No és la primera vegada que el poder establert utilitza aquests mètodes per tal de desacreditar les alternatives.
Tothom sap que la violència gratuïta no té el suport de les classes populars i això el poder ho sap molt bé, llavors és normal que els empresaris desaprensius i els que tenen el poder utilitzin aquest tipus de recursos.
Personalment, que dono ple suport a la Vaga i no vull aquest capitalisme salvatge i inhumà, rebutjo de ple aquests "antisistema", desorgantizats, indisciplinats, ganduls, bruts i joves, la majoria d'ells d'aquí a uns anys aniran amb corbata i dirigiran l'empresa del papà.
Per mi son els mateixos que es pixen als aparadors de les botigues per les Festes de Gràcia, els mateixos que quan hi ha una celebració esportiva rebenten cotxes i els mateixos vomiten merda als jardins de Barcelona que després han de netejar els obrers.
Revolució Si!
Visca la classe obrera, la gent treballadora i honesta!
Llibertinatge i hedonisme guarru NO!